Junts assegura que “l’estratègia judicial” engegada per l’expresident Carles Puigdemont i els consellers a l’exili ha permès que el govern espanyol “accepti” la llei d’amnistia. Així ho han defensat Puigdemont, el cap de llista de la formació al 9-J, Toni Comín, i l’advocat Gonzalo Boye en un acte a Brussel·les, a Bèlgica. Des d’allà, l’expresident ha fet valdre que la decisió de marxar de l’Estat no buscava “dreceres personals” per als exiliats, sinó servir a la “causa general de defensa dels drets fonamentals” dels catalans. Al seu torn, Comín també ha fet valdre que l’exili ha posat les “bases narratives” de l’amnistia: “El govern espanyol no ha acceptat amnistia només perquè li faltaven 7 vots, sinó perquè hem guanyat la narrativa”.
Junts ha celebrat aquest divendres a la tarda un acte al Press Club de Brussel·les, a Bèlgica, poc més de 24 hores després que el Congrés dels Diputats aprovés la llei d’amnistia. L’acte, en què Comín s’ha acompanyat de l’expresident Puigdemont i de l’advocat d’ambdós, Gonzalo Boye, s’ha convertit en una mena d’ovació a Boye, a qui han atribuït el mèrit de “totes les victòries judicials” de l’independentisme als tribunals internacionals.
Des d’allà, tots tres han fet un relat de totes les “batalles judicials” engegades de l’exili i han subratllat que aquestes han estat imprescindibles per arribar al perdó judicial. “Sense exili no hi hauria hagut amnistia”, ha afirmat Boye. “L’estratègia jurídica es va establir en funció de l’estratègia política que ja hi havia, jo vaig preguntar què volien fer i en funció del se’m va dir, vam elaborar una estratègia, que va començar el 29 d’octubre del 2017”, ha explicat l’advocat en referència a l’arribada a Brussel·les dels exiliats.
Puigdemont, per la seva banda, ha reivindicat l’estratègia de “confrontació intel·ligent” contra l’estat espanyol a través de la litigació. “Vam decidir esquerdar una paret que aquells dies semblava de ciment armat”, ha afirmat. “Vam obrir un nou front en el conflicte: que tenia coses que l’altre no té, que és neutral, és un terreny amb àrbitres independents, on podíem vincular casos particulars a causes generals, i un terreny en què Espanya no tenia control”, ha assenyalat. En aquest sentit, l’expresident ha demanat el vot pel 9-J per “continuar” amb la “confrontació intel·ligent”. “S’ha de reforçar perquè hi té molt a guanyar a Catalunya quan operem en aquest front”.
A més, ha assegurat que el “marc jurídic” que s’ha creat “gràcies al treball fet a Europa, davant el grup de treball de Detencions Arbitràries, al comitè de drets humans de Nacions Unides i al del Consell d’Europa, avui el perímetre en què l’estat espanyol pot actuar contra dissidents polítics és molt més estret que fa set anys, que era barra lliure”.
Al seu torn, Comín ha defensat també que la “finalitat política de l’exili era derrotar l’estat espanyol en la seva voluntat d’acabar amb el moviment independentista mitjançant la repressió”. “Aquest era el pla a partir de l’octubre del 2017”, ha apuntat. En aquest sentit, ha afirmat que la principal batalla a l’exili ha estat “evitar extradició”. “Aquesta batalla per evitar l’extradició tenia unes conseqüències polítiques de primera magnitud, perquè evitar-la no era només que nosaltres no fóssim extradits, era demostrar que els motius pels quals no érem extradits eren que l’estat espanyol no estava respectant els nostres drets”, ha defensat. “Sense victòries judicials no hauríem pogut tirar endavant l’estratègia política a l’exili”.
Amb tot, Comín ha fet valdre que les sentències que van rebutjar l’extradició dels exiliats o que els van permetre recollir les actes d’eurodiputats han obligat l’estat espanyol a “rectificar i corregir”. “Europa li ha dit a Espanya: vostè no va pel bon camí”.
La formació té previst celebrar aquest dissabte a la capital belga l’acte central de campanya, en què Comín s’acompanyarà de tota l’executiva del partit, entre ells la presidenta Laura Borràs i el secretari general Jordi Turull.
