Junts arriba a la recta final del seu congrés nacional de Calella (Maresme), que servirà per a validar una nova direcció encapçalada per Carles Puigdemont i Jordi Turull i per definir un nou full de ruta. Els debats a les tres comissions han culminat aquest dissabte amb les ponències que arriben sense cap esmena viva al plenari, on s’aprovaran definitivament. En paral·lel, s’ha presentat l’única candidatura prevista, confeccionada amb persones de la màxima confiança de l’expresident i que es votarà de forma telemàtica durant tot el matí de diumenge. L’objectiu del conclave, segons ha assegurat Turull, és obrir “una nova etapa” del partit, que “comenci l’ofensiva”, en un context polític advers, després de la investidura de Salvador Illa.
La nova executiva estarà presidida per Puigdemont, amb Turull repetint de secretari general, Judith Toronjo com a secretària d’organització i quatre vicepresidents: Mònica Sales, Míriam Nogueras, Josep Rius i Antoni Castellà. També hi haurà una vintena de vocals amb exconsellers de la Generalitat com Jaume Giró, Gemma Geis, Victòria Alsina i Violant Cervera i una secretària de finances, que serà Teresa Pallarès. A més, Junts incorpora a l’executiva nous fitxatges independents com Anna Navarro i Ennatu Domingo. L’expresidenta del Parlament Laura Borràs, fins ara també presidenta del partit, passarà a liderar la fundació FunDem, heretada de Demòcrates fruit del pacte pel qual aquesta formació sorgida d’Unió s’integra a Junts.
A banda de la renovació –o revalidació– de lideratges, el congrés de Junts també ha servit per marcar el full de ruta polític de la formació i la seva estratègia. Fruit del debat en comissions, arriben al plenari de diumenge els textos que els delegats hauran d’avalar i que aposten per “rebaixar les hostilitats” amb ERC i incorporar la unilateralitat al full de ruta. També perquè la formació mantingui “en tensió” el govern espanyol i la Generalitat que, en mans del PSC, “a la pràctica són el mateix” tot i que admet que “les relacions polítiques amb l’Estat són inevitables”.
“Junts per Catalunya no refusa la negociació amb l’Estat, però no regalarà els seus vots per mantenir un govern a Madrid del signe que sigui a canvi de res”, assenyala el document estratègic. I afegeix: “Els pactes han de vincular les dues parts, i si es trenquen unilateralment o s’incompleixen de manera reiterada, l’única sortida lògica és plantar-se i tornar a començar”.
Sobre aquesta qüestió, els delegats del congrés de Junts havien presentat diverses esmenes, que no han prosperat, com la que demanava “donar per trencat l’acord de Brussel·les” amb el PSOE si no hi ha “resultats evidents” a curt termini. Una altra instava a “prohibir qualsevol pacte amb partits de caire espanyolista”, incloent-hi el PSOE, el PSC i els Comuns, també en l’àmbit municipal.
Quant a la ponència ideològica, Junts ha aprovat en comissió un document que planteja revisar la fiscalitat i una “reducció justa” dels impostos de successions i de patrimoni, la deflactació de tots els trams de l’IRPF i la revisió de l’impost de societats a les petites i mitjanes empreses. A banda, consideren que cal revisar l’impost d’activitats econòmiques (IAE), així com “regular millor” el model de treball autònom per mitjà d’una fiscalitat més progressiva i de bonificacions a l’emprenedoria “repensant les quotes mensuals a la Seguretat Social”. També volen aplicar una reducció de l’IVA cultural.
La ponència fa referència a la immigració i a l’augment de l’extrema dreta i proposa crear una Agència Catalana d’Immigració que s’encarregaria tant de “la fixació de quotes” com de “les condicions d’arribada, acollida i integració dels nouvinguts”. També expressa preocupació per l’augment de forces d’extrema dreta com Aliança Catalana, malgrat que no se la citi pel nom i s’utilitzi la fórmula “nacionalpopulisme”. El text inicial també impugnava “l’hegemonia del pensament ‘woke'”, un concepte que s’ha acabat transaccionant i substituint per “pensament bonista” o “demagògic”.
En clau d’habitatge, després del debat en ponència Junts ha inclòs al text l’aposta per una estratègia nacional per a l’emancipació, així com la necessitat d’augmentar ajuts i bonificacions fiscals. El text definitiu també planteja l’aprovació d’una llei de vegueries, explicita el compromís amb la incorporació de més persones amb discapacitat a les llistes electorals i expressa la intenció d’impulsar regidories de política lingüística als ajuntaments on es pugui.
