La investigació interna sobre els cartells difamatoris contra els germans Maragall sorgits de les files d’ERC assenyala l’expresident del partit, Oriol Junqueras, així com l’exdirector de comunicació, Tolo Moya. Concretament, l’informe intern, al qual ha accedit RAC1, exposa que Junqueras sabia que l’acció dels cartells era un atac de falsa bandera abans que sortís publicat a la premsa; així mateix, també assenyala Moya com el gestor dels polèmics cartells, tot i que no en troba l’ideòleg. Una altra de les conclusions és que ERC no tenia una estructura paral·lela sinó una empresa que els feia campanyes sense el logotip del partit.
L’informe intern és independent de la direcció del partit i l’ha fet el responsable de compliment, Xavier Mombiela. Així, ha recollit el testimoni de diferents persones del departament de comunicació d’Esquerra, d’una persona que col·labora en les campanyes de contrast, d’una altra que directament està involucrada en l’acció dels cartells, dels responsables de comunicació (Tolo Moya, Sergi Sabrià, Oriol Duran i Marc Colomer), de la secretària general Marta Rovira i d’Ernest Maragall com a víctima de l’acció. Arran de les declaracions de totes aquestes persones, l’informe conclou que el responsable i gestor de l’acció va ser Tolo Moya, però exposa que no en va ser l’ideòleg. Segons les declaracions dels testimonis, el mateix Moya va reconèixer a quatre persones que era el responsable dels cartells.
La investigació també va més enllà, i fins i tot contradiu el que l’expresident d’ERC Oriol Junqueras ha declarat en anteriors ocasions, quan negava tenir coneixement de l’acció o de l’estructura paral·lela. L’informe exposa que es va traslladar a Junqueras la informació de l’origen dels cartells abans que aquesta es publiqués a la premsa; també se’ls va traslladar a altres membres de la direcció, com ara Jordi Roig, el vicesecretari de finances. La figura de Sergi Sabrià entra en escena després que les persones que van penjar els cartells demanessin més diners a Tolo Moya a l’haver estat identificats pels Mossos; Sabrià fa precisament d’intermediari amb els nois.
L’informe recull així mateix la versió de Tolo Moya, segons la qual hi ha proves que demostren que les campanyes ‘B’ existien abans que ell entrés a Esquerra. Segons Moya, que ha aportat documents que així ho acrediten, el grup paral·lel tenia autonomia i independència, sobretot a les xarxes socials. Aquestes declaracions, però, les desmenteix una persona col·laboradora del partit que insisteix que era Tolo Moya qui donava les directrius.
Precisament sobre l’estructura “B”, l’informe conclou que no existeix una estructura paral·lela, però admet les campanyes a l’ombra del partit, així com l’existència d’una empresa externa que ERC té contractada perquè faci els serveis d’aquestes campanyes. Segons el document, l’any 2016 es pensa en les campanyes de contrast com a eina de comunicació del partit, i que en el cas d’ERC consistiran en accions per desgastar els rivals (especialment a les xarxes) i sense el logo del partit. La investigació conclou que aquest tipus de campanyes s’emmarquen dins el dret fonamental de participació política i que no vulneren la normativa interna del partit excepte, evidentment, del cas dels cartells.
