El president d’ERC, Oriol Junqueras, que va ser present a la manifestació del passat dijous, 19 de gener, contra la cimera francoespanyola, i va abandonar-la enmig d’una forta escridassa i xiulets per part d’una vintena de manifestants, ha atès els micròfons de RAC1 per valorar la manifestació, la situació actual de l’independentisme, i comentar la xiulada. Durant la conversa, Junqueras ha defensat la voluntat del seu partit de dur a terme un altre referèndum sota un pacte de claredat per tal que la comunitat internacional en reconegui els resultats. A la vegada, també ha adreçat la xiulada que va rebre, assegurant que no li va saber greu, sinó que va trobar-la “normal”, però recordant que els interessos de l’estat espanyol impliquen dividir tot allò que considera una amenaça, especialment l’independentisme català.
La xiulada a Junqueras va ser un dels moments que més atenció va acaparar, especialment pels crits i insults proferits, entre ells “Traïdor” o “Et volem a la presó”. El president d’ERC, però, ha volgut desdramatitzar aquest fet, assegurant que no li va saber greu: “Em sembla molt bé que tothom xiuli a qui li sembla que ha de xiular. Si algú vol xiular, que xiuli, i si algú vol cridar, que cridi”, ha expressat amb tota tranquil·litat. Junqueras assegura que “és normal que hi hagi gent que està trista, decebuda, preocupada, perquè hi ha moltes raons, com ara que no haguem aconseguit encara el que volem aconseguir“. Tanmateix, el president d’ERC recorda que moments de tensió entre l’independentisme com aquests són precisament el que busca l’estat espanyol, els interessos del qual són “dividir tot allò que consideren una amenaça, com l’independentisme”.
“Hi ha qui treballa per intentar dividir, i la resposta nostra ha de ser més intel·ligent, i treballar per evitar aquesta divisió“, ha asseverat, per a tot seguit enviar un “record de solidaritat” als polítics independentistes a l’exili, esmentant Carles Puigdemont, Marta Rovira, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín, però també a “tots aquells que pateixen la repressió en forma d’inhabilitació, de persecució econòmica o judicial”.
Sobre la reforma del Codi Penal, Junqueras ha tret pit recordant el primer cas d’un independentista que ha aconseguit evitar la presó arran del canvi en el Codi Penal espanyol. No obstant això, també ha assegurat que “això no és tot el que volem aconseguir”, però que forma part del camí. “Treballem per protegir tothom”, ha dit.
Una altra de les coses que ERC vol assolir és un referèndum d’autodeterminació pactat amb l’estat espanyol, que es desenvolupi sota una sèrie de criteris i emparat per un pacte de claredat. El líder d’ERC afirma que, després de demostrar que “res ha acabat”, en referència a les declaracions de Pedro Sánchez i el mateix lema de la manifestació d’ahir, el que continua és “la voluntat de construir una república i fer-la a través d’un referèndum d’autodeterminació” els resultats del qual es reconeguin internacionalment. Per a obtenir aquest reconeixement internacional, tanmateix, per a Junqueras és cabdal assolir un pacte de claredat i unes condicions, com ara les del referèndum de Montenegro, que obligava a un 50% de participació i a un 55% de vots a favor perquè els resultats es tinguessin en compte. “Creiem que és més fàcil d’aconseguir un referèndum si es fa amb les condicions que ells mateixos van establir”, ha dit, al·legant els casos de la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica.
Junqueras també ha comentat l’últim moviment de l’Advocacia de l’Estat, que s’ha costat al costat de la Fiscalia i demana també extradir Puigdemont per un delicte de malversació agreujada i per un altre de desordres públics agreujats. Per a Junqueras, això només evidencia la “lluita” que hi ha entre els organismes de l’estat espanyol, els quals “divergeixen constantment amb quin tipus de delicte s’ha d’aplicar”, i que només es posen d’acord “amb veure qui ens persegueix una mica més”. “Aquest posicionament de l’Advocacia respon també a la incapacitat del govern espanyol de controlar aquells espais que suposadament li són propers. És una demostració més de com les costures del règim del 1978 estan tensionades i rebentades”, ha expressat, tot afegint que aquest mèrit és de molta gent i demòcrates, i una realitat compartida per organismes internacionals diversos, com ara el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Assegura que el que s’ha de fer és “persistir en evidenciar aquests enfrontaments que hi ha dins les estructures represives de l’estat”.
