El fundador de WikiLeaks Julian Assange ha comparegut aquest dimecres davant d’un tribunal dels Estats Units a Saipan, a les Illes Marianes, on ha formalitzat l’acord de culpabilitat per un delicte de conspiració pactat prèviament amb les autoritats nord-americanes. Segons un comunicat del departament de Justícia dels EUA, Assange ha admès en la vista “el seu paper en la conspiració per violar la Llei d’Espionatge i ha estat condemnat a 62 mesos de presó, que reflecteix el temps que va complir a la presó del Regne Unit”. Ara està de camí a Austràlia i, segons l’acord, té prohibit tornar als EUA sense permís. El germà d’Assange ha confirmat que l’activista buscarà l’indult.
Assange va sortir de la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al Regne Unit, el dilluns al matí, després d’haver-hi passat més de cinc anys. El Tribunal Superior de Londres li va concedir la llibertat sota fiança i va ser posat en llibertat a l’aeroport d’Stansted durant la tarda, on va agafar un avió per sortir del Regne Unit.
Acusat per part dels Estats Units de fins a 18 delictes contra la Llei d’Espionatge nord-americana, Assange ha decidit declarar-se culpable d’un delicte que comporta una pena màxima de 10 anys de presó. Amb el pacte finalment ha estat condemnat a cinc anys, que ja ha complert al Regne Unit. D’aquesta manera, evita l’extradició als Estats Units.
WikiLeaks assegura que la llibertat d’Assange és el resultat “d’una campanya global des de les organitzacions de base […] fins a les Nacions Unides” que va aconseguir crear “un espai per a un llarg període de negociacions amb el Departament de Justícia dels Estats Units”. “La llibertat de Julian [Assange] és la nostra llibertat”, conclou.
Documents classificats
Des del portal Wikileaks, Assange va publicar l’any 2010 milers de documents classificats del Departament d’Estat dels Estats Units vinculats a conflictes com la guerra de l’Afganistan, la filtració més gran des dels Papers del Pentàgon. Això el va obligar a refugiar-se el Regne Unit, on l’any 2012 l’ambaixada de l’Equador a Londres li va concedir asil polític.
Després de set anys residint al mateix espai, l’any 2019 va ingressar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh (Londres) pendent d’una possible extradició als Estats Units. Al llarg dels últims anys, però, la justícia britànica va denegar les peticions que s’emetien des del país nord-americà perquè Washington no oferia prou garanties que l’activista tindria un judici just si finalment era jutjat en territori estatunidenc.
