El conseller de Territori, Juli Fernández, acusa la ministra de Transports, Raquel Sánchez, d’evitar el debat sobre la vinyeta “pel context electoral”. En una entrevista a l’ACN, Fernández assegura que recentment Sánchez “va fer un ‘ara no toca'” sobre la vinyeta i com mantenir i gestionar en el futur el trànsit a les vies d’alta capacitat com l’AP-7 i l’AP-2. “És una necessitat estructural”, defensa el conseller, que recorda que l’Estat és qui hauria d’aplicar la vinyeta, que també ajudaria a solucionar situacions com les de la C-32 i C-16. En l’entrevista, el conseller torna a reclamar la creació d’un “espai polític” per tractar el traspàs de Rodalies davant la constatació, afegeix, que les comissions tècniques “no acaben d’avançar”.
En l’entrevista, el conseller s’ha referit al debat sobre el manteniment de les vies d’alta capacitat. Segons ell, es necessiten eines que ho permetin i que la quantitat recaptada també es pugui destinar al transport públic. L’aposta de la Generalitat, en línia amb la d’altres països europeus, és la vinyeta, però no la pot aprovar pel seu compte perquè no seria aplicable en vies de titularitat estatal com l’AP-7 i l’AP-2.
Per això, el conseller demana al govern de l’Estat que “entomi” aquesta qüestió per començar a treballar en aquesta mesura ja que es tracta d’una “necessitat estructural” després de la finalització de concessions com les de l’AP-7 i AP-2. Malgrat això, Fernàndez dona per fet que la ministra Raquel Sánchez no ho farà davant la celebració de les pròximes eleccions municipals al maig i al Congrés a finals d’any.
“Crec que la ministra va fer un “ara no toca” i per desgràcia no toca per context electoral”, lamenta. I afegeix: “És una necessitat estructural per com mantenim aquestes autovies, autopistes i com gestionem el trànsit”, defensa.
A més, el conseller sosté que la vinyeta permetria donar solució a situacions com les de la C-16 o la C-32, vies on últimament s’han aplicat bonificacions. Sobre aquesta darrera, fa poques setmanes el Parlament va instar el Govern a estudiar la gratuïtat dels viatgers recurrents a la C-32 sud. Els alcaldes reclamen la gratuïtat als peatges de Vallcarca i del troncal de Cubelles per als viatgers recurrents i Fernández diu que està “disposat a continuar-hi treballant”.
Tot i així, subratlla que el peatge de Vallcarca és més barat ara que al 2004 i es troba per sota els 4 euros. “Això ha passat fruit d’un treball a la taula de mobilitat amb els alcaldes i alcaldesses”, argumenta el conseller, que també destaca que entre Cubelles i Cunit el peatge és gratuït, “cosa que no havia passat mai”.
Rodalies: un espai polític pel traspàs
A l’entrevista, Juli Fernández també reitera la intenció del Govern de crear un “espai polític” sobre Rodalies, on es pugui posar sobre la taula el deute, les inversions, la gestió i les infraestructures. “El que no podem pretendre és que hi hagi un espai només tècnic que allà està des de fa molts anys i no acaba d’avançar”, apunta el conseller de Territori, que veu el servei com “la peça clau del transport públic d’aquest país que falla”. “Nosaltres tenim tota la voluntat del món de ser part de la solució i d’assumir totes les responsabilitats”, apunta Fernández en l’entrevista a l’ACN.
Segons Fernández, l’objectiu és que “el servei sigui més fiable i, per tant, assumir la capacitat de prendre totes les decisions“. “Volem gestionar tots els trens i totes les vies”, continua el conseller de Territori, que deixa clar que l’endemà d’assumir el servei Rodalies seguiria funcionant com el dia anterior. “La qüestió està que en un termini de temps suficient tinguem la certesa que podrem millorar-lo”, comenta.
Fernández remarca la importància d’assumir responsabilitats per tenir capacitat de decidir en infraestructures com les ferroviàries. Concretament, posa l’exemple de Rodalies Lleida, on el Govern va plantejar abonar dos milions d’euros per doblar les freqüències de 6 a 12 entre Cervera i Lleida, o de 3 a 5 fins a Manresa i “l’operador segueix sense aplicar-ho”; o la recuperació del servei Avant Barcelona-l’Aldea. “Hi ha capacitat que passi i no passa”, critica.
També en l’àmbit ferroviari, el conseller assegura que no li suposa cap “contradicció” liderar la posada en marxa de l’R-Aeroport, gestionat per FGC i previst per al 2025, després de pertànyer al govern municipal de Sabadell que apostava per allargar l’R4 fins a l’aeroport en lloc d’impulsar una nova línia. “Serà una connexió directa [des de Barcelona] amb l’aeroport on farem allò que fem amb tots els serveis ferroviaris que gestionem, que sigui un servei fiable i còmode”, afirma.
D’altra banda, sobre la rebaixa del preu dels abonaments del transport públic, el conseller es mostra convençut que l’aportació de l’Estat (30%) no variarà en els propers mesos, també per raons electorals, i destaca que la Generalitat està treballant en una “transformació” amb la posada en marxa de la T-Mobilitat, que culminarà a finals del 2024 o principis del 2025. “Nosaltres intentem treballar en la qüestió estructural tarifària més enllà de les conjunturals que estaran marcades per decisions de caire més electoral”, comenta.
“Sense governança, aconseguir la intercontinentalitat és més complicat”
Preguntat per l’ampliació de l’aeroport, Juli Fernández, remarca la importància de tenir la governança de la infraestructura i definir la millor manera per aconseguir una major intercontinentalitat. “Sense la governança, aconseguir la intercontinentalitat és més complicat”, resumeix el conseller, que explica que està treballant de manera interna i amb agents socials i econòmics per “construir una proposta”.
“Creiem que la visió més àmpliament consensuada en aquest país és que el Prat sigui intercontinental”, exposa el conseller, que insisteix que l’acord amb el PSC, a canvi del vot favorable als pressupostos, fa referència a una “transformació i millora” de la infraestructura, tant en termes d’intercontinentalitat com de respecte als entorns naturals.
“Nosaltres podem tenir tots els debats que vulguem, però al final és Aena qui arriba, et posa una proposta ‘quinze dies’ abans, et diu que tanca el DORA II i s’ha acabat aquí el negoci. El que és rellevant és tenir la capacitat per aconseguir les eines perquè sigui intercontinental”, argumenta.
La governança, reitera, és la qüestió “clau”, també pel que fa referència als aeroports de Girona i Reus a l’hora d’oferir una rebaixa de taxes a les companyies per potenciar-se el seu ús i crear una xarxa aeroportuària juntament amb d’altres com el d’Alguaire des d’un punt de vista més logístic o transport de mercaderies.