La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha assegurat aquest dilluns que tots els contractes menors que va fer la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb l’informàtic Isaías Herrero van ser tramitats sense cap objecció pels responsables administratius de l’organisme i acceptats pels interventors del Departament de Cultura. Segons ella, tots els projectes que va fer eren diferents, tot i que relacionats amb el portal de la ILC, i que Herrero era un “artista digital”, no només un informàtic. Així, ha refermat que mai va incomplir la llei de contractes públics. Al final del seu interrogatori al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Borràs ha dit que ha patit una “persecució política”.
Borràs, que només ha volgut respondre a la seva advocada, ha respost preguntes durant una hora i 40 minuts aproximadament. Ha explicat que quan el conseller de Cultura Ferran Mascarell li va proposar dirigir la ILC, ja la va advertir de les retallades pressupostàries, però alhora li va demanar que fes un impuls important a la digitalització de l’organisme. En aquest punt, li va dir que la recomanació era treballar la part informàtica amb el CTTI de la Generalitat, però a causa del retard que duia aquest organisme es podien contractar proveïdors externs. Borràs ha dit que a l’administració pública s’ha de treballar amb eficiència i eficàcia per tenir la millor qualitat del servei, amb el menor temps i preu possibles. Va ser aquí on Borràs va pensar en Herrero, a qui coneixia de feia uns anys i de qui valorava la feina i trajectòria. “M’ha dolgut veure com en el seu nivell de degradació es presenta com a simple informàtic, és un creador, un artista digital”.
En tot cas, ha negat que pensés en cap moment tenir Herrero en nòmina o fer-li un contracte laboral encobert. “Necessitava la seva expertesa per a un projecte digital”, ha dit, i ha assegurat que Herrero era més barat i ràpid que el CTTI. De fet, ha explicat que el Govern no obligava a encarregar-ho tot al CTTI, i que quan ella va veure la llista d’espera dels encàrrecs, va decidir, conjuntament amb Mascarell, encarregar-ho a proveïdors externs.
Així, ha relatat que va presentar el seu projecte de portal de les lletres catalanes a la junta de govern i al consell assessor. Ha explicat que la ILC “només” fa contractes menors, uns 800 o 850 anuals. Això va ser un dels punts que va fer sospitar a la interventora de la Conselleria de Cultura, però ella va al·legar que els contractes informàtics eren per projectes diferents, tot i que sota el paraigües del gran portal web de les lletres catalanes.
També ha explicat que Assumpta Pagespetit, cap d’administració de la ILC i que la setmana passada va testificar contra Borràs, assistia a totes les reunions de la junta de govern i del consell assessor i mai va posar pegues a les contractacions d’Herrero. Segons Borràs, Pagespetit era una funcionària “amb experiència, rigorosa, inflexible, exigent, minuciosa, molt professional”. L’exdirectora de la ILC ha admès que ella només tenia experiència acadèmica, però no dins l’administració pública i ella es va recolzar en els funcionaris i tècnics de l’organisme. “Pagespetit m’oferia confiança”, ha assegurat.
Així, va ser aquesta cap d’administració i el seu substitut temporal, Roger E., qui li van explicar la llei de contractació i com s’havien de fer els contractes menors. En canvi, els funcionaris no tenien coneixements de literatura digital, cosa que ella sí. “Jo els explicava els projectes i ells tramitaven els expedients, Pagespetit fa els expedients de 10”, ha assegurat. Borràs ha explicat que Pagespetit li deia que només les feines amb drets d’autor, com el comissariat dels anys literaris, podien ser adjudicades directament, de forma justificada. La resta, si superaven els 3.000 euros, inclosos els treballs “tecnològics”, s’havien de fer per contractes menors amb tres pressupostos.
En tot cas, ha negat que ella fes cap pressupost o factura dels que arribaven a la ILC pels diversos webs, i ha assegurat que sempre seguia les instruccions de Pagespetit, perquè els expedients els feia la cap d’administració. “Els pressupostos i factures les feien els proveïdors amb dades de familiars o d’amics d’adolescència i joventut”, ha rematat.
La lenta tramitació administrativa “feia perdre la paciència” a Herrero, i Borràs havia de fer de “mediadora” entre l’informàtic i la cap d’administració ha dit. De fet, Pagespetit sabia que en quasi totes les feines dels portals intervenia Herrero i ell era l’interlocutor, i va autoritzar que ho facturessin cooperatives de facturació.
Borràs ha explicat que ella i Pagespetit es van reunir amb l’interventor de Cultura on li van plantejar aquesta manera de treballar i temps després també coneixia les al·legacions que Borràs va presentar a un informe de fiscalització de Cultura que havia detectat deficiències lleus en la contractació. Segons Borràs, Cultura va acabar acceptant les al·legacions i els anys posteriors no va tornar a fer esment a les suposades deficiències.
Preguntada sobre la versió que Pagespetit va explicar al tribunal, dient que ella havia advertit de les possibles irregularitats, Borràs ha justificat que els processos judicials posen molta pressió a les persones i “cadascú respon com bonament pot” i que Pagespetit s’hauria volgut expulsar responsabilitats.
Finalment ha relatat com van ser els últims mesos al càrrec i la seva relació amb Herrero. Borràs ha explicat que a principis del 2016 Herrero va començar a tenir “retards” en les entregues de les feines i fins i tot “desaparicions”. Herrero s’escudava inicialment amb problemes de salut mental, però li va acabar admetent que era drogoaddicte. A finals del 2017, amb el 155 en marxa i les eleccions al Parlament convocades, Borràs anava a les llistes de Junts i sabia que havia de deixar el càrrec. Per això volia que Herrero deixés els encàrrecs a altres persones i presentés la factura d’una web feta a principis d’aquell any, la de l’any literari Bertrana.
“Jo mai vaig poder saber que estava sent investigada, perquè la feina al capdavant de les Lletres Catalanes era correcta, legal i perfectament raonable, feta amb els criteris que marca l’administració. Ni en el més remots dels malsons m’hagués pogut imaginar que seria investigada per delictes que no vaig cometre”, ha assegurat. A més, ha assegurat que si la web del portal de les lletres catalanes, inaccessible des de l’escorcoll dels Mossos d’Esquadra el novembre del 2018, estigués activa, ella hauria pogut demostrar que la feina s’havia fet i no l’haguessin acusat de malversació de fons públics inicialment, acusació que va decaure el juliol passat. De fet, Borràs i la seva advocada han volgut introduir com a prova un informe pericial encarregat per les tres defenses que demostrava la realitat de les feines pagades, però el tribunal no l’ha acceptat com a prova d’última hora i perquè ara ja no estan acusats de malversació.
Per això, considera que ha patit una “persecució política”. “Si miro el moment en què es van fer determinades actuacions de caràcter judicial i amb la meva vinculació política posterior a la meva feina al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, si faig un quadre a dues columnes sobre la meva trajectòria política i quines fites policials o d’investigació van vinculades, sí que ho entenc completament, perquè es corresponen completament amb el ‘lawfare’ i la persecució política”, ha afegit.
En acabar Borràs, la defensa d’Isaías Herrero ha fet constar les seves preguntes sobre la pericial que van encarregar conjuntament.
Després de l’interrogatori, la fiscal ha demanat que es visualitzin diversos correus electrònics intervinguts, que el tribunal ha denegat, i que s’escoltin converses telefòniques intervingudes, en concret dues. En una d’elles, Borràs deia a Herrero el desembre del 2017 que pensava que estava “mort”, perquè no li responia cap trucada o missatge. Herrero li donava excuses i li deia que acabaria la feina pendent.
La fiscalia no ha volgut fer públiques encara les seves conclusions definitives, cosa que farà dimecres, just abans dels informes finals.
