El president de Consell Nacional d’ERC i president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové, ha presentat aquest dimarts l’escrit de defensa de cara al judici per l’1-O que es farà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Aquest és el judici del referèndum, un judici a la voluntat democràtica d’una majoria amplíssima de la societat catalana”, defensa Jové.
En l’escrit, el dirigent republicà reivindica la legitimitat democràtica de convocar un referèndum, avalat tant per majories parlamentàries com per programes electorals no impugnats. “La convocatòria i celebració d’un referèndum com el que s’enjudicia mai podrà ser sancionada penalment ni ser qüestionada la seva legitimitat democràtica”, diu el text.
La fiscalia demana 7 anys de presó i 32 d’inhabilitació per a Jové, i sis de presó i 27 d’inhabilitació per a Lluís Salvadó, número 3 d’Economia el 2017 pel delicte de malversació agreujada. Pel que fa a l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, reclama un any d’inhabilitació i 28.000 euros de multa per desobediència. Per la seva banda, l’advocacia de l’Estat no acusa Salvadó però sí a Jové.
Jové també fa una crida a construir alternatives polítiques per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat: “Davant d’un conflicte de naturalesa política només hi caben solucions polítiques; optar per respostes judicials no el resoldrà”. En aquest sentit, el dirigent d’Esquerra traça un breu fil històric de l’auge del moviment independentista, assenyalant la sentència de l’Estatut del 2010 com el “punt d’inflexió”, i fent esment de diferents iniciatives impulsades des de Catalunya per trobar solucions “d’entesa, diàleg i negociació”, sempre des del reconeixement de la sobirania de Catalunya i del respecte al dret a l’autodeterminació.
La resposta de l’Estat de “vetar” les diverses iniciatives plantejades des de Catalunya culmina amb l’1-O, diu, que deriva en una persecució política i judicial contra el moviment independentista. “El present procediment forma part d’una estratègia política i judicial que pretén estigmatitzar, perseguir i, en darrer terme, acabar amb un projecte polític, l’independentisme, legítim, democràtic i no violent”, recull el document del republicà. Una judicialització que no només passa per la persecució penal, sinó també per la “impugnació de qualsevol decisió del Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional”.
Per tot plegat, Jové denuncia que s’ha articulat judicialment una causa general contra l’independentisme i al voltant de l’1-O. I per això l’escrit de defensa detalla l’operatiu policial que va treballar, segons ell, sense control judicial per construir la seva causa i articular una “investigació prospectiva sobre cap fet concret, ni en relació a cap persona concreta, basant-se en una criminalització d’ideologies i de projectes polítics legals i legítims”. En aquest sentit, el dirigent dels republicans alerta del canvi en la jurisprudència espanyola per avalar ser independentista com a “indici de criminalitat”.
“La causa general iniciada, per tant, no només discorria a través de procediments policials i judicials prospectius sinó també a través de procediments netament il·legals”, afegeix Jové a l’escrit de defensa. Ho diu en recordar l’espionatge amb el programa Pegasus que l’afecta directament com a víctima. Per això adverteix també que en aquests procediments “s’hauria pogut produir una generació d’elements de prova falsos per incriminar” Jové, uns elements que “han de ser com a mínim descartats”.
Per fer-ho, la defensa del republicà, considera imperatiu poder accedir al terminal mòbil que la Guàrdia Civil va requisar el 20 de setembre del 2017 al llavors secretari general d’Economia. És per això que, entre les peticions, la defensa reclama fer la prova pericial al mòbil de Jové, i que s’entregui l’aparell o una còpia forense del dispositiu tant per comprovar si també es va espiar aquell mòbil amb Pegasus com per contraposar-la a les acusacions de Guàrdia Civil.
