El fins ara secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958), relleva Alba Vergés com a titular de Salut que ha d’administrar la sortida de la pandèmia. Argimon ha estat al capdavant de la gestió de la covid-19 des que al juliol va acceptar el càrrec a Salut Pública després que el seu predecessor, Joan Guix, el deixés. Durant aquests mesos s’ha convertit en una veu molt respectada. Epidemiòleg bregat en gestió sanitària, ha ocupat diversos càrrecs dins del Sistema de Salut de Catalunya, però fins ara cap d’explícitament polític . El nou conseller té al davant els impactes de la covid més enllà de la pròpia malaltia en un sistema sanitari que arrossega reptes des de fa anys i que la pandèmia ha posat més en evidència.
Josep Maria Argimon s’ha convertit en una de les autoritats més respectades davant de la societat i entre els polítics, també de fora del Govern, des que al juliol va agafar les regnes de la resposta a la covid-19 com a secretari de Salut Pública.
Argimon ha compatibilitzat aquesta responsabilitat amb la de director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública de salut més gran de Catalunya, que gestiona la majoria de CAP i diversos hospitals. Simultaniejar la secretaria de Salut Pública i la gerència de l’ICS –que ocupa des del 2018- en plena pandèmia buscava la sincronia entre la vigilància epidemiològica i la xarxa assistencial, segons han explicat des de Salut i el mateix Argimon.
Abans, del 2016 al 2018, havia estat subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), l’ens encarregat de gestionar tots els serveis del sistema sanitari públic. Del 2012 al 2016 va dirigir l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), des d’on va promoure el projecte Visc+, de cessió de dades sanitàries anònimes per a la recerca, que va generar recels i finalment es va acabar enterrant.
Gestor de la complexitat
El consens que ha generat la seva figura en els darrers mesos ha deixat enrere les crítiques d’anys anteriors, entre diversos sectors polítics i de la societat civil pel Visc+ o per part dels sindicats com a director gerent de l’ICS. Argimon va acceptar liderar la resposta a la covid-19 com a secretari de Salut Pública en un context molt delicat, després d’una primera onada duríssima, ja amb uns primers rebrots molt greus, sobretot al Segrià, i amb una xarxa que de seguida es va veure insuficient per al rastreig de contactes.
La seva gestió ha estat marcada per una comunicació didàctica i clara, la capacitat de posar ordre tot i la complexitat i plans proactius per “anar a buscar al virus”, així com l’assumpció que caldria buscar l’equilibri entre la salut i l’economia. “Si fóssim un país ric les decisions que prendríem serien diferents”, ha reiterat més d’una vegada. Les formes rígides però elegants, de dandi anglès –li han dit en diverses ocasions-, també han agradat davant la incertesa i la necessitat de missatges clars.
Alguns dels primers projectes que va impulsar van ser uns inèdits cribratges massius en municipis i la web amb dades exhaustives de la pandèmia (dadescovid). Altres plans no han tingut, almenys encara, l’envergadura anunciada, com el cribratge d’automostres des de les farmàcies, que havia de ser massiu a Catalunya. En diverses ocasions ha dit que algunes vegades l’encertarien i altres, no, però que l’important era actuar.
En el llibre acabat de publicar ‘2 metges i 1 pandèmia’, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, elogia la capacitat d’Argimon de “gestionar la complexitat” que ha demostrat en una situació “molt delicada”. “Expliques la norma des de l’ètica i això no ho fa cap conseller. Ocupes un espai que al Govern no ocupa ningú: a banda de fer aquesta part tècnica, fas el discurs que hauria de fer un governant. T’adreces al cor de la gent”, li diu Padrós en una conversa que recull la periodista Gemma Bruna.
L’impacte profund de la pandèmia en el sistema
Ara Argimon serà el governant que portarà la batuta del Departament de Salut en la sortida de la pandèmia de la covid-19; la recuperació de l’activitat assistencial que no s’ha pogut fer durant aquests mesos i l’impacte que pugui tenir l’emergència social i de fragilitat col·lectiva en el sistema sanitari.
Des de fa anys existeix el consens professional, social i polític que el sistema sanitari s’ha de reformar i dotar-lo de molts més recursos econòmics. La covid-19 ha evidenciat la precarietat dels sanitaris, que clamen millors condicions i més autonomia, i la manca de professionals en algunes especialitats o en alguns territoris. També ha mostrat les deficiències de recursos de l’atenció primària, porta d’entrada al sistema.
De l’anterior legislatura, marcada per l’esclat de la covid-19, queden carpetes sobre la taula com la d’una llei d’addiccions ambiciosa o desencallar i executar projectes i equipaments, com l’ampliació de l’Hospital Clínic o nous CAP.
Argimon és doctor en Medicina i especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge. És diplomat en epidemiologia i estadística a la Université Pierre et Marie Curie París IV; màster en atenció sanitària basada en l’evidència per la Universitat d’Oxford i màster en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gal·les. Ha estat consultor internacional a l’Amèrica Llatina per a la Unió Europea i l’Agència Alemanya de Cooperació.
