Els ganivets volaven ahir, i continuen volant, contra els magistrats conservadors del TC, el PP i Vox que tenien en les seves mans el poder de censurar un debat i l’esperada reforma del Codi Penal. El fet que el Tribunal Constitucional pogués impedir un debat parlamentari al Congrés dels Diputats de Madrid va agafar per sorpresa el govern espanyol del PSOE i Podem, que mai s’havien vist en una situació igual. Tanmateix, l’independentisme ràpidament va llançar-se a assenyalar la gran hipocresia que això suposava. Una de les crítiques que més ha ressonat ha estat la del jurista i exvicepresident del Parlament, Josep Costa, que ha posat al seu lloc el líder del PSC, Salvador Illa.
El socialista expressava ahir que creia que seria “greu” que el Tribunal Constitucional interferís en la reforma del Codi Penal, tot desitjant que entre els magistrats del TC s’acabi imposant “el sentit comú”, perquè el viscut és “un fet inaudit i greu” que el TC pretengui inferir en un procés legislatiu, i encara més “en el context d’un bloqueig” de la renovació. El líder dels socialistes catalans ha demanat “prudència” a l’espera de la reunió al TC i ha desitjat que s’imposi “el sentit comú”.
Tanmateix, Costa va ser ràpid a assenyalar les incongruències d’Illa i a posar-lo al seu lloc. Amb només tres piulades, el jurista va recordar que la primera vegada que el TC va suspendre per unanimitat un debat al Parlament de Catalunya va ser a petició del PSC de Miquel Iceta, tot retraient al PSOE que adopti ara el paper de víctima. “Si ara el PP té part de raó jurídica és perquè existeix el precedent del Parlament. No és que ells no fessin res mentre la dreta ens atacava a nosaltres. Ens atacaven ells!” etziba.
Costa conclou les piulades replicant també les declaracions del president del Grup d’Unides Podem al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, qui assegurava que el “problema de fons” del conflicte català és l’anul·lació que el TC va fer de part de l’Estatut. L’exvicepresident del Parlament ha puntualitzat que la declaració de la nul·litat de parts de l’Estatut va ser responsabilitat tant del PP com del PSOE. Els socialistes, en aquell moment, estaven al govern i tenien la majoria de magistrats al TC, que és l’òrgan que finalment va dictar la sentència.
