Aquest dimarts el TJUE ha dictat sentència respecte al cas de Lluís Puig, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, responent així també les qüestions prejudicials enviades pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, arran de la negativa de Bèlgica d’entregar Lluís Puig, per a qui Llarena havia emès una euroordre amb l’objectiu d’extradir-lo.
L’allau de reaccions era previsible, però també ho era la confusió que ha creat la densitat del text que forma la sentència. El jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, ha publicat un fil a Twitter amb la intenció d’explicar “la raó per la qual la sentència és una victòria total, rotunda”.
Segons Costa, el motiu es troba “al paràgraf 25” de la sentència. “Diu que la persecució com a “grup objectivament identificable” el podem acreditar amb el dictamen del Grup de Treball de l’ONU”, apunta. “Llarena va fer 7 preguntes, una d’elles triple. La majoria estaven redactades per induir el TJUE a respondre que sí, però eren plenes de paranys. Va aconseguir enredar l’Advocat General però no al TJUE, que a la sentència respon amb un “Sí, però”. Repassem-les ràpidament”, comença Costa.
Adjunta una imatge d’aquestes preguntes i, a continuació, les repassa una per una i comença la tanda de ‘gols’. “1 a 0. A la pregunta 1, Llarena preguntava si es podia denegar el lliurament d’una persona per causes previstes a la llei belga però no a la llei europea. El TJUE li respon que la llei belga és perfectament coherent amb la llei europea. Primera plantofada”, escriu.
“2 a 0. A la pregunta 2, Llarena es passava de llest preguntat si s’havia d’estudiar totes les lleis dels diferents estats de la UE abans d’emetre una euroordre, per evitar que li fossin denegades. El TJUE li respon en una línia que la pregunta no mereix resposta. Pam!”, continua. “3 a 0. Llarena pregunta també si el tribunal belga podia controlar que el Suprem és competent per a emetre les euroordres. El TJUE diu que no però li repeteix moltes vegades que allò que està en qüestió és si el Suprem és competent per jutjar els exiliats. Irrellevant”, diu.
“4 a 0. La pregunta 4a demana si es pot rebutjar l’euroordre per vulneració de drets fonamentals basant-se en el dictamen d’un Grup de Treball de l’ONU que aporta el propi interessat. El TJUE ni es molesta a respondre de tan evident que és la resposta. Fent el ridícul”, sentencia, i continua: “5 a 0. Insisteix a la pregunta 4b si el dictamen de l’ONU és suficient per acreditar la vulneració de drets fonamentals. El TJUE aclareix que només si parla del cas concret, però que si afecta altres persones serveix per acreditar deficiències sistèmiques. Tret al peu!”.
I encara li queden moltes bales. “6 a 0. A la pregunta 4c, Llarena torna a insistir sobre les condicions per denegar una euroordre. El TJUE desenvolupa la seua teoria que cal acreditar, a més de la situació individual, una amenaça general sobre un grup objectivament identificable. Un altre tret al peu”. I una altra: “7 a 0. Pregunta 5, Llarena demana (amb d’altres paraules) si el fet de deixar que algú es defensi fa que la vulneració dels seus drets sigui menys greu. Aquí el TJUE diu (en d’altres paraules) que bon intent, però que una vulneració de drets és una vulneració de drets”.
“8 a 0. A la pregunta 6, el Suprem planteja al TJUE si li poden denegar una extradició sense demanar-li informació addicional del cas. La resposta és que en teoria no, però enlloc es diu que sigui el cas. (De fet Bèlgica va demanar informació i Llarena la va enviar)”, explica. “9 a 0. L’última pregunta és la més important. El Suprem demana si pot tornar a emetre les euroordres rebutjades. El TJUE li diu que en teoria sí però que si les han rebutjat per vulneració de drets fonamentals, aleshores no. Gol en pròpia porta. LLARENA GAME OVER”, conclou irònicament.
La raó per la qual la sentència és una victòria total, rotunda, és al paràgraf 125.
Diu que la persecució com a “grup objectivament identificable” el podem acreditar amb el dictamen del Grup de Treball de l’ONU.Si voleu saber per què hem guanyat per 9 a 0, seguiu el fil:
(1/11) pic.twitter.com/jd2qkuv7Gz— Josep Costa (@josepcosta) January 31, 2023
