@JosepHerrera_ .- En una nova exclusiva, publicada a “Las Repúblicas” el periodista Otto Ozols, no es talla gens en definir l’alt representant de la UE per afers estrangers i política de seguretat, en Josep Borrell. El text clama perquè a la UE no hi hagi més imperialistes al poder, ni presos polítics a les presons, ni mitjans de comunicació que no sàpiguen com “comportar-se correctament”.
El Periodista i Activista de Drets Humans letó, Otto Ozols, ens oferia a Les Repúbliques, fa unes setmanes, una magnífica exclusiva, a part d’una magnífica entrevista, sobre l’infame tracte que havia dispensat Espanya a la causa independentista, anomenada “el procés”. Escriptor i testimoni d’opinió en temes de rigorosa actualitat, s’hi implica quan informa.
Ara Ozols ens obsequia amb una altra brutal reflexió, també en exclusiva, sobre la seva opinió personal en diferents temes, que l’han afectat a ell o al seu país, amb el nexe comú de la infame i antidemocràtica ‘política’ que fa l’Alt Representant de la UE per a Assumptes Exteriors i política de Seguretat, Josep Borrell, a qui tracta, sense embuts, d’«Agressiu Imperialista». Ho posem en paraules seves:
L’alt representant de la UE per afers estrangers i política de seguretat, Josep Borrell, és senzillament i plana un imperialista. Fa unes setmanes, en una entrevista amb Les Repúbliques ja vaig titllar-lo així i entenc perfectament que això és un greu insult, especialment per a un polític tan important de la Comissió Europea. Passo a explicar-me del perquè n’estic segur del que afirmo.
Considero Borrell un imperialista a causa de les seves accions i comportament i ho fonamento en cinc coneguts exemples que, per alguna raó incomprensible, en els principals mitjans de comunicació europeus no es va discutir abans del seu nomenament per a un lloc de tanta rellevància. En el cas d’en Borrell, amb el terme imperialista em refereixo a una persona que no respecta els fonaments de la democràcia, que és agressiva i arrogant amb els periodistes i els mitjans de comunicació i que tracta d’ocultar els crims dels règims imperials totalitaris contra nacions i pobles més petits.
Primer cas
L’any 2006, quan Borrell era president de l’EP, no va permetre que una placa commemorativa dedicada a les deportacions massives del 1941 als països bàltics fos col·locada allà pels eurodiputats dels tres països: Estònia, Letònia i Lituània. «Això caracteritza profundament els seus punts de vista polítics», va dir llavors l’eurodiputada Sandra Kalniete, de Letònia. [Pacte Molotov-Ribbentrop]. Estem parlant d’una deportació massiva a Sibèria, el juny de 1941, de gairebé cent mil persones de la població dels països bàltics ocupats pel règim soviètic.
Va ser una gran tragèdia per als pobles dels països bàltics ocupats: més d’un terç dels deportats a Sibèria van morir-hi de fred, de fam o van ser assassinats. Avui, el Kremlin està tractant d’ocultar els crims del règim comunista contra altres països, especialment els països bàltics, i Borrell va mostrar una falta de respecte per aquestes tràgiques pàgines de la història. No se sap si ho va fer en interès del Kremlin o si, com imperialista, simplement no volia que es recordés aquesta dolorosa història. Va ser una clara bufetada a totes les víctimes de la repressió estalinista.
Segon cas
Un exemple similar va ser quan els crims de l’antic comunisme contra els països ocupats no li van semblar ser dignes de menció. El 2006, els diputats de Polònia volien perpetuar la tragèdia de Katyn amb un moment de silenci. Estem parlant de la Massacre de Katyn, quan, el 1940, els ocupants de l’URSS van disparar a 22.000 oficials d’exèrcit, intel·lectuals, policies i civils polonesos. Abans d’això, el règim nazi de Hitler, juntament amb Stalin, van atacar i dividir Polònia. Per als polonesos, aquest és un dels records més tràgics de la història.
Borrell va respondre de nou i va dir públicament: «A la Unió, de 25 països, cada un té un passat. Si volguéssim honrar la memòria de cada crim amb un minut de silenci, estaríem sempre en silenci». Això demostra un cop més la seva tolerància als crims imperialistes contra els pobles petits. La seva posició va ser una altra bufetada en memòria de les víctimes de Stalin.
Tercer cas
Un clar signe de menyspreu per la Premsa lliure, pels periodistes va ser l’escandalosa entrevista amb el periodista de Deutsche Welle, Tim Sebastian, al programa ‘DW Conflict Zone’» Des del principi de l’entrevista, Josep Borrell va començar a amenaçar agressivament al periodista que acabaria l’entrevista, i va increpar-lo perquè, segons ell, el periodista no es comportava correctament. Li va disparar: «Fes les preguntes que corresponen i deixa’m parlar». El terme «correct questions» és típic dels mitjans controlats per règims imperialistes totalitaris, de manera que els polítics governants només demanen als periodistes que els preguntin el que els agrada.
L’actitud de Borrell reflecteix amb precisió aquesta actitud. Aquest programa està disponible a YouTube i els seus atacs comencen al minut 4,21. També li diu al periodista que no estava «ben preparat» i que «la pròxima vegada hauria d’haver preparat altres assumptes». Això es pot veure a la fi de la conversa al minut 25,08. Aquesta actitud de Borrell clarament recorda el Ministeri de propaganda de l’Alemanya nazi, quan Joseph Goebels, convocava setmanalment els editors de diaris per indicar-los quines eren les «preguntes correctes», què havien de fer i sobre què escriure. [enllaç al programa que fa referència Otto Ozols]
Quart cas
En un força recent comentari sobre la història dels Estats Units, despectivament, Borrell es va permetre de dir: «tot el que van fer va ser matar quatre indis». Permetin-me recordar-los que aquestes paraules van ser pronunciades públicament per l’actual Alt diplomàtic de la UE …
Cinquè cas
Josep Borrell és un opositor radical a l’autodeterminació de Catalunya. Essencialment, això significa que, en la seva percepció de l’Europa de segle XXI, hi poden haver Nacions de drets «superiors», amb tots els drets, i també Nacions «inferiors», que poden no tenir els mateixos drets. Per exemple, els escocesos tenien dret a l’autodeterminació, mentre que els catalans no. Òbviament, des del punt de vista de Borrell, els catalans són una nació de «segona classe».
El fet que milions de persones a Catalunya reclamin el dret a l’autodeterminació no li sembla cap argument. Veiem que «això no és suficient» per a ell. Això recorda el mateix que Putin i Lukaixenko li diuen al món sobre els manifestants democràtics als seus carrers, que són una «petita minoria». Doncs, de la mateixa manera, per aquest polític, pot haver-hi Nacions amb més drets i Nacions que no s’ho mereixen. És un diagnòstic imperialista.
El que resulta preocupant és que tots els fets anteriorment descrits no es van tenir en compte en el moment en què Borrell ambicionava l’important càrrec sobre la seguretat de la Unió Europea i la política exterior i això demostra, una vegada més, que hi ha un greu dèficit democràtic a la Unió Europea.
Amb la seva actitud cínica cap als crims dels règims totalitaris contra els pobles petits, de fet, parla de la mateixa manera que personatges com Putin. El mateix es pot veure en la seva actitud agressivament arrogant cap als periodistes. Com és que a una persona com aquesta se li ha atorgat un càrrec tan important? Això és una qüestió molt greu sobre l’actitud del mateix Parlament europeu i la Comissió Europea. En organitzacions serioses, responsables i democràtiques, no hi hauria d’haver lloc per a persones amb un pensament imperialista tan flagrant i agressiu.
Si la volem diferent de la Unió Soviètica, no hi ha massa marge per a una Unió Europea on no hi hagi lloc per als imperialistes agressius al poder i, en canvi, s’hi permetin presos polítics a les presons i s’indiqui als mitjans de comunicació com «comportar-se correctament».
