L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez ha lliurat a l’Arxiu Nacional de Catalunya les cartes que va rebre a la presó durant els 3 anys i 8 mesos que hi va passar empresonat per la repressió posterior de l’1-O.
L’acte, que ha tingut lloc quan es compleixen 5 anys de la seva entrada a presó, ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i el director del centre, Francesc Balada. Aquest és el 6è lliurament de documentació d’aquells fets a l’Arxiu Nacional, després dels exconsellers Carles Mundó, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, i del de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
Condemnat a 9 anys de presó
Sànchez va substituir Forcadell al capdavant de l’ANC des de la primavera del 2015 i va liderar l’entitat sobiranista fins al referèndum d’autodeterminació de l’1-O. Arran de les mobilitzacions de protesta que van seguir als escorcolls ordenats per les autoritats judicials a diverses dependències de la Generalitat el 20 de setembre anterior, en particular, a la seu del Departament d’Economia, Sànchez i l’aleshores president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van ser citats a Madrid i enviats a presó sense fiança el 16 d’octubre del 2017. La tardor del 2019 Sànchez va ser condemnat a 9 anys de presó i inhabilitació i, finalment, el 23 de juny del 2021 va ser posat en llibertat després de l’indult aprovat pel govern espanyol.
Milers de cartes
Durant els 3 anys i 8 mesos de reclusió va rebre, als centres penitenciaris de Soto del Real i Lledoners, milers de cartes que ha aplegat i conservat en una vintena de caixes. Totes han ingressat avui a l’Arxiu Nacional per afegir-se a les integrades fins ara a la ‘Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya | ANC1-1306‘. A l’espera de rebre un tractament arxivístic les cartes es conserven amb una certa ordenació per blocs cronològics, informa el Departament de Cultura.
La primavera del 2018 l’Arxiu Nacional va iniciar els contactes amb els familiars dels presos i exiliats en relació amb la gestió, per a l’ús i conservació futura, de les cartes que rebien a la presó. Els contactes inicials amb l’Associació Catalana pels Drets Civils, representant de les famílies dels presos i exiliats polítics, van permetre valorar de seguida la feina de catalogació feta fins aleshores.
Part del patrimoni
Des de l’Arxiu Nacional es van facilitar criteris tècnics per continuar-la, així com eines informàtiques adaptades per permetre que la tasca feta per les famílies fos compatible amb la seva conservació posterior al centre. Cultura subratlla que els presos i les seves famílies han estat des de primera hora “molt conscients de la seva importància patrimonial” i han anat complint, en el moment que els ha estat possible, el desig de dipositar-les en un arxiu públic per a la seva conservació permanent, perquè les generacions futures disposin “d’un testimoni de primera mà”.
Amb posterioritat als ingressos, el centre anirà completant el tractament arxivístic. Cultura subratlla, però, que l’accés de tercers a les cartes serà molt restringit durant anys, atès que la legislació vigent, per a la documentació que conté dades personals sensibles (com són les de caràcter ideològic), estableix un període de reserva de 25 anys des de la mort del productor del document o (si se’n desconeix la data i no és possible escatir-la) de 50 anys des del moment de la seva creació.
