Sánchez: Rebutja les propostes que aposten perquè el sobiranisme es presenti al 28-A per bloquejar la política espanyola.
ACN Barcelona / Madrid .- El líder de la Crida, president del grup parlamentari de JxCat, i expresident de l’ANC, Jordi Sánchez, parla per primer cop des que va declarar davant el Suprem al judici de l’1-O. En una entrevista exclusiva concedida a l’ACN just quan el seu nom es posa sobre la taula per encapçalar la candidatura de JxCat al 28-A, Sánchez assegura que després de les eleccions els partits independentistes haurien “d’intentar de nou crear un espai de diàleg que busqui la solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya”. “L’autodeterminació com a referència i un referèndum com a instrument democràtic són les portes que ens obriran la solució”, afegeix. A més, rebutja les propostes que aposten perquè el sobiranisme es presenti al 28-A per bloquejar la política espanyola. “A mi m’agrada l’acció política en positiu. De fet, la majoria del poble volem solucions i no actituds de bloqueig”, argumenta. De la mateixa manera, llença un avís a tots els partits de cara a les eleccions, i diu que no “entendria aquelles organitzacions que es presentin i que no incorporin l’autodeterminació com el punt principal” del programa, tot i afegir que “la defensa de les llibertats i el progrés social són altres eixos indispensables per construir una societat cohesionada i sòlida”.
“El centre del debat ha de ser el dret a l’autodeterminació, no els presos”
Encara parlant de la situació política, Sánchez ha volgut també aprofitar la seva primera entrevista concedida des que va començar el judici per retreure a ERC algunes actituds en la darrera legislatura espanyola. Així, el líder de la Crida diu a l’ACN que en les converses entre els sobiranistes i l’Estat “s’han comès errors, Pedro Sánchez i també els independentistes”. “En el nostre cas, un dels més gruixuts va ser el de condicionar vàries vegades i públicament el fet de seure a parlar de pressupostos a l’actitud que la Fiscalia mantingués amb els presos, com les intervencions que tant Joan Tardà com Gabriel Rufián han fet diverses vegades en el ple del Congrés. El centre del debat ha de ser el dret a l’autodeterminació, no els presos”, ha etzibat.
Però l’entrevista a Sánchez es produeix en un context on no només la seva figura com a candidat al Congrés té rellevància. El líder de la Crida respon a preguntes per primer cop des que va declarar al Suprem i ha fer valoracions ben contundents sobre el que està veient al judici de l’1-O. En aquest sentit, ha carregat durament contra l’exdelegat del govern espanyol Enric Millo i els comandaments policials que estaven al capdavant dels cossos estatals durant la tardor de 2017. “Els sues testimonis han posat de relleu la feblesa del relat sobre la violència. Millo, Pérez de los Cobos i el secretari d’Interior varen ser tan rics en adjectius com inconcrets i abstractes en l’explicació de fets concrets. Van fer una declaració políticament estudiada per impactar en l’opinió pública espanyola. Necessitaven reconduir la situació després de la gran derrota de les dues primeres setmanes. Una declaració tan genèrica i abstracta impedeix que pugui ser refutada”, explica, tot afegint que aquest relat que ha escoltat a la sala “forma part de l’estratègia més dura de la raó d’Estat, de la més fosca”. “Acusacions sense concretar, sense detallar. Només paraules per crear una atmosfera asfixiant”, conclou.
Ell, però, es mostra satisfet amb el que va declarar i com ho va fer. “No tinc res ni a callar ni ha amagar. La nostra gent i en general la ciutadania té tot el dret a escoltar-nos. No només a fer una declaració política sinó també confrontant-nos amb la Fiscalia i l‘advocacia de l’Estat per demostrar la que la seva és una acusació política farcida de falsedats i relats inventats i interessats”, afirma content per la seva declaració. A més, defensa el seu retret per no haver acceptat el testimoni de Cosidó pels ‘whatsapps’ sobre Marchena. “Els magistrats saben que tinc tota la raó i que el comentari era plenament pertinent processalment tot i que per algú fos impertinent. Segur que més d’un li va semblar malament. Probablement en Marchena no és d’aquest grup. No mesuraré les meves paraules en funció de si ho interpreten bé o malament. La llibertat d’expressió no me la limitaran”, sentencia.
Per últim, Jordi Sánchez confia que en la fase documental del judici hi hagi proves que desmuntin els relats que parlen de violència. “N’estic convençut. El judici no ha fet més que començar. Segueixo convençut que l’absolució és l’única sortida justa”, afirma.
Sánchez ha respost per escrit l’entrevista de l’ACN des de la presó de Soto del Real, on cada nit torna després del judici de l’1-O al Suprem. Pel seu interès, es reprodueix íntegrament el qüestionari i les respostes que ha escrit en aquesta primera entrevista després de la seva declaració.
Pregunta (P)-La convocatòria d’eleccions espanyoles perjudica la situació dels presos al judici?
Resposta (R)-És indubtable que incorpora pressió al judici perquè aquest és un judici polític, amb presos polítics i acusacions polítiques. No ens perjudica necessàriament. De fet després de més de 500 dies de presó i acusacions de rebel·lió i sedició amb penes de presó com les sol·licitades, és difícil pensar que hi ha coses que puguin perjudicar més la nostra situació.
P-Tem que un canvi cap a un govern espanyol de dretes i/o condicionat per Vox deixi els presos en una situació pitjor que l’actual?
R-Si Vox, el PP i C’s arriben al govern qui patirà un empitjorament serà tota la ciutadania. Però això no passarà.
P-Creu que s’han comès errors en les converses entre l’Estat i els independentistes que han portat a unes eleccions que poden acabar amb un govern de dretes i més bel·ligerant amb el sobiranisme?
R-Sí, s’han comès errors. Els ha fet Pedro Sànchez i també nosaltres. En el nostre cas un dels més gruixuts va ser el de condicionar vàries vegades i públicament el fet de seure a parlar de pressupostos a l’actitud que la Fiscalia mantingués amb els presos, com les intervencions que tant Tardà com Rufián han fet diverses vegades en el ple del Congrés. El centre del debat ha de ser el dret a l’autodeterminació, no els presos. Però si hi ha eleccions és fonamentalment perquè el PSOE no volia, no era valent per rebre suport dels independentistes i menys encara per obrir un espai de diàleg. Em preocupa més la incapacitat del govern d’Espanya per articular un diàleg amb el govern de Catalunya que sigui estable, discret i seriós i orientat a la resolució del conflicte que no pas la convocatòria d’unes eleccions
P-Els partits independentistes haurien de tornar a intentar ser els socis d’un govern del PSOE si els números ho permeten després del 28-A?
R-Els partits independentistes han d’intentar de nou crear un espai de diàleg que busqui la solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. I l’autodeterminació com a referència i un referèndum com instrument democràtic són les portes que ens obriran la solució.
P-Hi ha persones que aposten perquè els independentistes facin valer el pes que puguin tenir al Congrés per bloquejar les institucions espanyoles. Estaria d’acord?
R-A mi m’agrada l’acció política en positiu. De fet la majoria del poble volem solucions i no actituds de bloqueig. Ens estem deixant la pell, i alguns portem 500 dies a la presó, per buscar solucions democràtiques i per ser determinats i actius en la recerca de solucions democràtiques davant el bloqueig que Espanya ens imposa.
P-Què li sembla el resultat de la consulta de la Crida per al 28-A?
R-L’exitosa i participada consulta als associats de la Crida ha deixat un escenari clar: Defensem la unitat i si no es dóna per la negativa d’alguns a acceptar-la, la Crida no es presentarà al Congrés de Diputats. Als òrgans de govern de la Crida hi ha gent que som de JxCat, ERC, EUiA,… buscarem solucions imaginatives i innovadores per fer acció política des de la transversalitat.
P-Quin hauria de ser el principal punt del programa electoral dels independentistes en aquestes eleccions espanyoles?
R-No entendré a aquelles organitzacions que es presentin i que no incorporin l’autodeterminació com el punt principal. Dit això crec que la defensa de les llibertats i el progrés social són altres eixos indispensables per construir una societat cohesionada i sòlida.
P-Si finalment les sentències són condemnatòries sempre s’ha parlat de determinar una resposta amb mobilització ciutadana. Quin tipus de mobilització i de quin nivell creu que hauria de tenir una condemna per part del Suprem? I quina resposta política hi hauria d’haver?
R-Cada cosa al seu moment. Ara toca treballar per exigir l’absolució i denunciar que l’autodeterminació no és delicte. Aquests han de ser els eixos de les mobilitzacions ciutadanes, com la gran manifestació que el 16 de març es farà a Madrid. Des de les defenses i els encausats hem de treballar per despullar l’Estat i denunciar les acusacions de violència que ens llencen. Com hem fet des del primer dia; sense por, parlant clar i deixant sobre la taula del Tribunal la denúncia de totes les vulneracions de drets fonamentals que aquest judici comporta.
P-Les jornades de declaració davant el Suprem dels acusats han estat maratonianes. Com ho interpreta i com ho ha viscut?
R-Portem tres setmanes i notem la fatiga. No només nosaltres, els presos, que cada dia ens alcem a les 6 i rarament arribem a la presó abans de les 9 del vespre encara pendents de sopar. Els nostres advocats estan fent un gran esforç. La Fiscalia es va alternant, les nostres defenses cada dia hi són i cada dia han de batallar per desmuntar les acusacions i despullar les seves falsedats.
P-Un cop ha passat l’interrogatori, se sent satisfet d’haver optat per respondre les preguntes de la fiscalia a diferència del que ha fet altres dels acusats que ja han declarat?
R-I tant. Ho vaig dir. No tinc res ni a callar ni ha amagar. La nostra gent i en general la ciutadania té tot el dret a escoltar-nos. No només a fer una declaració política sinó també confrontant-nos amb la Fiscalia i l‘advocacia de l’Estat per demostrar la que la seva és una acusació política farcida de falsedats i relats inventats i interessats.
P-Perquè creu que la fiscalia li ha preguntat a vostè més que a altres acusats per suposats fets violents per sostenir el delicte de rebel·lió?
R-És probable. L’única evidència que tenen des de l’inici del procés per articular el relat de la sedició i rebel·lió són els danys als vehicles de la Guàrdia Civil. Uns danys sobre els quals encara hi ha molts interrogants. Per exemple com s’explica que en una època on tot i tothom estem exposats al mòbil no hi hagi ni una imatge de persones danyant els vehicles.
P-Creu que el tribunal pot haver interpretat malament el seu retret per no haver acceptat el testimoni de Cosidó pels whatsapp sobre Marchena?
R-Els magistrats saben que tinc tota la raó i que el comentari era plenament pertinent processalment tot i que per algú fos impertinent. Segur que més d’un li va semblar malament. Probablement en Marchena no és d’aquest grup. No mesuraré les meves paraules en funció de si ho interpreten bé o malament. La llibertat d’expressió no me la limitaran.
P-Els testimonis d’ex-alts càrrecs policials els ha perjudicat?
R-El pas dels testimonis citats per la Fiscalia ha posat de relleu la feblesa del seu relat sobre la violència. Millo, Pérez de los Cobos i el secretari de l’interior varen ser tan rics en adjectius com inconcrets i abstractes en l’explicació de fets concrets. Van fer una declaració políticament estudiada per impactar en l’opinió pública espanyola. Necessitaven reconduir la situació després de la gran derrota de les dues primeres setmanes. Una declaració tan genèrica i abstracta impedeix que pugui ser refutada.
P-En les declaracions com a testimonis d’Enric Millo i Pérez de los Cobos van abonar les tesis de violència de la fiscalia. Què li han semblat que hagin dit que els ciutadans estaven “organitzats” per ser violents contra la policia?
R-Forma part de l’estratègia més dura de la raó d’Estat, més fosca. Acusacions sense concretar, sense detallar. Només paraules per crear una atmosfera asfixiant.
P-Pérez de los Cobos també va apuntar que Mossos, Govern i entitats estaven conxorxats perquè els col·legis estiguessin plens a primera hora del matí. Va ser així?
R-L’1 d’octubre va ser de la gent. No hi va haver més concertació que la determinació del poble. Per això va ser imparable. Un gran acte de dignitat, un gran acte d’obediència a la consciència i els valors democràtics. Un gran capital col·lectiu i cívic que no podem malbaratar.
P-També hem sentit el relat que fa la secretària del jutjat 13 del que va passar el 20-S a la seu del Departament d’Economia. Ha dit que, després d’una reunió entre vostè i la Guàrdia Civil, li van plantejar tres opcions. Creu que, com ella ha dit, era impossible sortir per la porta principal?
R-El seus records no s’adiuen ni amb els fets que va detallar ni amb els que ella va tenir la sensació que passaven. En el seu moment processal tot això quedarà clar. No tinc dubtes que entre les seves paraules i les imatges de les càmeres de seguretat de l’edifici el tribunal no dubtarà a qui creure. En tot cas d’aquell edifici va entrar i va sortir durant tot el dia centenars de persones, totes elles autoritzades per la Guàrdia Civil, i ningú va patir ni un cop per part dels milers de ciutadans que es manifestaven a l’exterior.
P-Com creu que ha pogut acreditar el “tumult” i la “massa de gent” si va estar en tot moment dins de l’edifici, sense mirar a l’exterior, i només va sortir un moment al terrat i va baixar al vestíbul?
R-No crec que s’hagi acreditat. L’única cosa que crec que ahir es va acreditar és que aquesta senyora guarda un mal record, molt mal record, del 20-S. Ho respecto, els sentiments de por són molt personals. No faig broma. Però les percepcions no tenen perquè coincidir amb els fets. I la sedició s’ha d’acreditar amb fets, no amb percepcions
P-Confia que en la fase documental hi haurà proves que desmuntin aquests relats?
R-N’estic convençut. No només aquesta declaració sinó la protagonitzada per altres testimonis. El judici no ha fet més que començar. Segueixo convençut que l’absolució és l’única sortida justa que ens espera en aquest judici.
