El director artístic de la FiraTàrrega, Jordi Duran, tanca una etapa de 12 anys al capdavant del certamen de les arts escèniques de carrer i ha destacat en una entrevista a l’ACN que dels eixos de treball que va plantejar quan va començar es queda amb el de l’acompanyament als artistes i el de la formació. Assenyala que a la societat encara hi ha ”molt culte al producte” de manera que acaba prenent més rellevància l’exhibició final d’una producció que tot el treball previ. Per això aposta per vetllar per ”tot allò que passa abans” i perquè ”el marc teòric” sigui ”fort i adequat” de manera que considera que aquí encara ”tenim feina a fer”. Després d’un any marcat pels fets polítics, Duran creu que la llibertat d’expressió i l’espai públic ”estan en crisi” i en aquest sentit vol que FiraTàrrega 2018 esdevingui un ”oasi on hem de poder permetre’ns-ho tot mentre hi hagi respecte”.
Jordi Duran ha explicat en una entrevista a l’ACN que el projecte que va presentar el 2012 quan va ser escollit per dirigir FiraTàrrega volia incidir en ”l’abans i el després” del que es feia amb el treball del sector teatral; des de la formació fins a l’acompanyament de la creació, l’exhibició – ”que ja coneixíem” – i després la postproducció. És a dir, ”saber cap on anava el que promocionàvem i perquè funcionava o no funcionava”, afegeix, per tal de trobar aquells factors per corregir els marges d’error que hi podia haver. Segons Duran, FiraTàrrega ha esdevingut un ”espai que s’escolta la societat i el moment que viu” i aquesta ”adaptabilitat” és un dels seus valors més importants.
Duran considera que s’ha trobat un ”equilibri” entre els tres eixos de treball en que s’ha basat la seva direcció; des de la programació els dies de fira, al programa de Suport a la creació, i l’impuls d’un postgrau en arts de carrer. Però si ha d’escollir algun d’aquests tres eixos es decanta cap al de l’acompanyament d’artistes i la formació, ja que considera que el de l’exhibició es basa en el ”culte al producte finalista” i tot allò que passa abans cal vetllar-ho ”perquè passi millor i perquè el marc teòric que genera tot plegat sigui fort i adequat al que necessitem”. ”Aquí encara tenim feina per fer”, remarca Duran, que també es mostra satisfet d’haver aconseguit, amb el Suport a la Creació, eixamplar la fira des de molt abans del setembre motivant que per exemple, que la primavera a Tàrrega ”estigui farcida d’activitat”.
En aquest sentit, Duran destaca que programar assajos oberts durant tot l’any va molt bé per les companyies, perquè poden arribar abans i provar tot allò que necessiten. Però també assegura que se’n beneficia la ciutat ja que pot entendre el treball dels artistes. ”S’obren els processos i fem que la gent interessada i que en vol més tingui la possibilitat d’accedir a una porta per entrar al que estem fent”. És per això que Duran considera que s’ha fet molta feina en ”treball comunitari”, en processos que han obert de manera ”desacomplexada” la participació de no professionals en projectes professionals generant un ”espai híbrid on han passat coses màgiques”.
Jordi Duran té previst dedicar-se ara a la formació. Admet que FiraTàrrega l’ha ”sobrepassat” perquè diu que n’és un ”addicte”, un ”yonki”, però ara vol crear, tancar-se per escriure i sobretot aprofitar el coneixement que ha adquirit per transmetre’l. Del relleu que l’ha de precedir n’espera que ”no falti al respecte a moltes decisions que s’han pres amb lògica” i adopti ”consciència que som un servei públic” que no ha de perdre el l’equilibri entre el respecte als perfils professionals i la gent que ve a Tàrrega en un ”cap de setmana màgic” per gaudir d’experiències escèniques.
Llibertat d’expressió en crisi
La programació de FiraTàrrega 2018 ha posat el focus en rellegir i reivindicar l’espai públic. Un espai públic que, com la llibertat d’expressió, Jordi Duran considera que estan en crisi. Sobretot després de tot el que ha passat al país en el darrer any. Després de l’1-O Duran creu que l’espai públic ha canviat, de la mateixa manera que la pressió que senten els creadors, amb gent que ha hagut de marxar perquè ”no s’han explicat com una determinada elit volia”. Remarca que ”el sistema està en crisi” i per això, un espai com FiraTàrrega esdevé ”un oasi on hem de poder permetre’ns tot, mentre hi hagi respecte”. Duran aposta per ”atendre” des de la programació de la fira a la preocupació i la mirada de la societat, tant de creadors com de públic i per això, entre els espectacles que s’hi podran veure enguany, hi ha molts temes que tenen a veure amb la realitat local, com a país, però també com a continent o com a món.
Duran menciona així peces com Sin Ítaca de la companyia mexicana Pendiente Teatro y Eduardo Bernal, que parla de la ”identitat” com la dels immigrants que han perdut els seus papers però també de la nostra identitat. Afegeix també l’exemple de la proposta Painball de Les Impuxibles, que sembla talment que parli del que va passar l’1-O durant el referèndum d’autodeterminació però en realitat ”parla de tantes coses més”. L’objectiu és que els espectadors assisteixin a una FiraTàrrega ”carregada de metàfora” on es plantegin multitud de preguntes sense resoldre’n cap.
Porta per donar visibilitat a la nova producció catalana
Jordi Duran assegura que FiraTàrrega és una porta que busca, principalment, visibilitzar la nova producció catalana. Això no vol dir que s’hagi d’estrenar tot el que s’hi presenta i per tant, a l’hora de programar, es busca entre la producció de la temporada aquelles peces que poden girar bé al mercat internacional, estatal i nacional. Les companyies internacionals que venen a la fira, hi són, segons Duran, per ”refrescar” però també per ”inspirar i donar pistes sobre el que està passant en altres contextos”. En aquest marc s’han buscat col·laboracions per créixer, a nivell artístic o a nivell de mercats, coproduint i convidant artistes d’altres contextos.
Com tot, Duran diu que és un tema d’equilibris, però en aquest cas, sense deixar de perdre de vista que el 50% de companyies de FiraTàrrega són catalanes, el 25% espanyoles i el 25% restant internacionals.
