La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català ha acordat distingir l’actor Joan Pera amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2019, màxim reconeixement del cinema català. Rebrà el guardó honorífic en la cerimònia dels XI Premis Gaudí, el 27 de gener de 2019 al Palau de Congressos de Catalunya. L’Acadèmia l’ha distingit pel seu talent interpretatiu davant i darrere de les càmeres. En declaracions a l’ACN, Pera ha assegurat que el Gaudí d’Honor és un premi a gent de la seva generació que han “maldat tota la vida per arribar a ser-hi i que han buscat un espai al teatre, al cinema i a la televisió”. “Rebre un premi a la vida d’un actor és una anècdota, però el Gaudí d’Honor és molt gros”, ha dit.
“Rebre un premi a la vida d’un actor és una anècdota de la teva carrera, però el premi d’Honor és una categoria i trobo que és molt gros”, ha assegurat. Pera ha repetit en vàries ocasions que no s’ho esperava i ha recordat que ha estat molt vinculat al cinema i a la televisió, però que no ha tingut una carrera cinematogràfica molt llarga i gran. “Potser és més un premi a una trajectòria i a un treball perquè sóc molt treballador”. L’Acadèmia del Cinema Català ha explicat que ha distingit Pera pel seu talent interpretatiu davant i darrere de les càmeres.
En qualsevol cas, ha apuntat que és un premi a gent com ell i a tota la seva generació, als que s’han esforçat i maldat tota la vida “per arribar a ser-hi i hem buscat espais al teatre, al cinema i la televisió. Hi ha qui no hi ha arribat i els hi dedico amb ells”, ha afegit. També ha considerat que el fet que ho donin a un personatge popular “vol dir que ho donen també a tota la gent”. Pera també dedica el guardó al públic.
L’actor ha explicat que pels de la seva generació el cinema “era molt precari, centralista i n’hi havia molt poc i eren sempre els mateixos. No podies pensar que un noi de Mataró arribés a fer una pel·lícula, era impensable”. Ha recordat que va ser pioner en televisió i que va inaugurar TV3. Ha destacat que per a ell fer una pel·lícula era una cosa meravellosa i extraordinària.
Pel que fa als doblatges, la primera pel·lícula que va doblar va ser Els contes de Canterbury dirigida per Pier Paolo Pasolini i mentre ho feia, ha recordat, pensava que hauria pogut actuar-hi ell. “Estar en el doblatge ha sigut una manera d’enganyar-me una mica a mi mateix per no haver sigut un grandíssim actor de cinema, però els premis que han donat a Woody Allen, a Mr Bean i a Jack Lemon… no els tinc a casa a la vitrina, però una petita part també podria ser meva”.
Trajectòria
Joan Pera porta més de 50 anys dedicant-se a l’actuació, des del seu primer èxit amb l’obra teatral Història del Zoo, d’Edward Albee, dirigit per Hermann Bonnin, fins a treballs tan recents com la pel·lícula per a televisió Vilafranca, nominada enguany als Premis Gaudí, o al llargmetratge Yucatán, de Daniel Monzón, estrenada aquest estiu. El 2015 Joan Pera va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
Pera ha participat en sèries de televisió com Doctor Caparrós, medicina general i Doctor Caparrós, metge de poble, que protagonitzava Joan Capri, i que han quedat en la memòria dels catalans, o La extraña pareja, en la qual formava una parella professional amb Paco Morán.
https://www.youtube.com/watch?v=uH6IDXFmOyQ&t=708s
Pera havia debutat professionalment als escenaris a mitjans dels anys 60 amb Prohibido suicidarse en primavera, d’Alejandro Casona, i poc després va formar part de la Companyia Adrià Gual. Actor oficial del Teatro Nacional de Barcelona, durant dues temporades, va treballar al Teatre Romea amb obres del nostre repertori clàssic (Pitarra, Segarra i Rusiñol, entre d’altres). El moment àlgid va ser Terra Baixa, amb Rosa Maria Sardà.
Entre altres moltes interpretacions destaquen La mort, de Woody Allen; No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti; Tiempo de espadas, de Jaime Salom, i Bala perduda, de Luis Elices. Ventura Pons va ser un nom important a la seva carrera: al teatre, dirigint-lo en obres com Bestiari, de Joan Oliver; Quant vas veure la mare per última vegada, de Christopher Hampton, o Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver. Posteriorment, en cinema amb treballs a la pantalla gran com La revolta dels ocells, Un geni amb l’aigua al coll, Forasters, Oh, quina joia!, Sabates grosses o Miss Dalí.
Després de Forasters, Pera ha interpretat personatges dramàtics a la pantalla en títols com Xtrems (2009), d’Abel Folk i Joan Riedweg; 23 F: La película (2011), de Chema de la Peña, on interpretava a Santiago Carrillo; Transeúntes (2015), de Luis Aller, o la TV-Movie Pau, la força d’un silenci (2017), de Manuel Huerga, on donava vida al músic Pau Casals.
https://www.youtube.com/watch?v=kdS8u_nPPDc
Home de ràdio, mitjà on va començar com a membre del quadre de Ràdio Teatre de Ràdio 4, amb col·laboracions també a Ràdio Barcelona, COM Ràdio i Catalunya Ràdio, la veu de Joan Pera ha esdevingut icònica gràcies al doblatge, després d’una primera prova fallida per a una pel·lícula de James Bond. No seria mai la veu de Sean Connery, però sí que va doblar puntualment Jerry Lewis, Jack Lemmon o Matthew Broderick a Juegos de guerra i, fonamentalment, es va convertir en l’alter ego de Rowan Atkinson (a Mr. Bean o a L’Escurçó Negre) i de Woody Allen, que el va escollir personalment després de la mort de Miguel Ángel Valdivieso.
Junta directiva de l’Acadèmia
La junta directiva de l’Acadèmia està formada per Isona Passola (presidenta), Joan Bas (vicepresident), Judith Colell (secretària), Agustí Argelich (tresorer) i els vocals Josep Maria Civit, Maria Molins, Paco Poch, Sílvia Quer, Edmon Roch i Eduard Sola.
