L’obra ‘Triomfador’ (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2024 i ‘La llum mirada’ (Perifèric), de Vicenç Llorca, s’ha endut el de Poesia. Fèlix Fanés, amb ‘La cinta vermella’ (Ensiola), ha obtingut el premi d’Assaig, mentre que Joaquim Albareda ha aconseguit el guardó en la categoria de Recerca en Humanitats amb l’obra ‘Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII’ (Edicions 62). ‘Tot el que passarà a partir d’ara’, dirigit per Glòria Balañà, s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de teatre 2024. Pel que fa al guardó d’Arts Escèniques a la trajectòria teatral ha reconegut els intèrprets Nao Albet i Marcel Borràs.
Altres guardonats en l’apartat de Literatura i Assaig han estat Jordi Carrión (guió) i Sagar (dibuix), amb el Premi Crítica Serra d’Or de Còmic per ‘El museu’ (Norma Editorial); i Lola Badia, amb el de Traducció per ‘La mort del rei Artús’ (Cal Carré). El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Ciències ha estat per a ‘Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació’ (Lynx), de Jordi Ruiz Olmo i David Camps. En quant al de Catalanística s’ha premiat ‘Catalonia: A New History (Routledge)’, d’Andrew Dowling.
Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra ‘Celebration. Un ball parlat’, de Montse Colomé, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or a l’espectacle de dansa 2024. El guardó a la millor aportació teòrica ha estat lliurat al I Simposi Internacional ‘Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica’, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.
En l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or ha estat per a ‘La lletra que tot ho canvia’ (Meraki), amb text d’Albert Besora i il·lustració d’Albert Asensio. El Juvenil per a ‘Els contes de Lesbos’ (Bambú), d’Àngel Burgas i il·lustració d’Ignasi Blanch. El guardó en Coneixements li ha estat concedit a ‘Una ciutat a Mart’ (Joventut), amb text de Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda Anfres i il·lustració d’Eduard Altarriba. I, finalment, el de Còmic ha estat per al ‘Llibre de les bèsties’ de Ramon Llull (Bang), amb adaptació i dibuix de Pep Brocal.
Defensa la vinculació de Serra d’Or a la “cultura d’elit”
El cap del consell de redacció de ‘Serra d’Or’, Joaquim Noguero, ha destacat que la revista ha estat sempre “un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme”. En aquest sentit, ha definit ‘Serra d’Or’ com una eina de “jerarquització, de guany d’autoritat, de credibilitat, i de legitimitat d’un punt de vista, contra l’autoritarisme”.
Noguero també ha fet referència a la cultura d’elit que durant anys s’ha vinculat a la revista i que passa per “sentir-nos prou compromesos amb la tradició i amb el present com per establir-hi punts de contacte i llegir-ho tot amb aquest esperit”. Una cultura que ha deixat clar que vol que tingui “memòria i nervi” i que “no té res a veure amb l’elitisme”. “Fer cultura d’elit apel·la simplement a una mirada adulta que es pot aplicar a qualsevol forma de cultura, perquè hi ha creacions millor i pitjors en cada àrea on posem la nostra mirada, però no hi ha llenguatges o arts millor o pitjors. Podem parlar-ne sense manies i n’hem de parlar per a tothom”, ha argumentat.
Pel que fa a la tria de temes d’aquests darrer any ha defensat que ha estat una “declaració de principis”, i ha avançat que aquest any continuaran “amb dossiers sobre els videojocs, la crisi de certa gestió cultural, Jordi Sarsanedas, el mite de Felanitx, el País Valencià o les distòpies d’un temps distòpic, al costat dels mateixos col·laboradors”.
Durant l’acte també ha intervingut la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha recordat que l’entrega de premis és una cita “imprescindible” per la cultura, i que la revista te un “valor incalculable”, ja que sempre ha apostat de forma incondicional per les arts i el saber amb una “mirada llarga” acompanyada de “profunditat, reflexió i crítica”.
La importància de la cultura
En el transcurs de l’entrega de premis, els diferents premiats han anat pujant a l’escenari per rebre les seves respectives serretes, les quals han acompanyat d’un petit discurs en cada cas. Mentre que alguns han destacat la importància de les arts, altres han dedicat una petita explicació a l’obra premiada. Per exemple Miralles, que ha volgut posar en valor el poder del “català”, però també de la literatura, que permet “sacsejar la realitat”.
En el cas de Llorca ha recordat el paper de la poesia en un moment de “confusió” i en un món ple de “paradoxes”, mentre que Fanés ha descrit la situació com un “miracle”. Colomé ha dedicat el seu discurs a la dansa, i Besora al públic infantil. Altres com Balañà han tingut un record per la recent difunta periodista cultural Anna Pérez.
El jurat dels diferents premis
El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2024, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Eva Saumell, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Núria Ventura i Marika Vila.
L’acte de lliurament s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; del P. Abat Manel Gasch; de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Joaquim Noguero.
