El nou conseller d’Interior serà Joan Ignasi Elena. I arriba al Consell Executiu després d’haver caigut a última hora del disseny del Govern fa tres anys, amb Quim Torra de president, i d’haver capitanejat el Pacte Nacional pel Referèndum. Ara, amb el canvi de mans de la conselleria més delicada, assumirà Interior substituint Miquel Sàmper (JxCat). Home de llarga trajectòria política, Elena va forjar el seu perfil al PSC. Amb les sigles socialistes va ser regidor i posteriorment alcalde de Vilanova i la Geltrú, entre 2005 i 2011. El poder municipalista al PSC el va portar a ser diputat socialista al Parlament de 2012 a 214. Però ser un dels caps visibles de la batalla interna a l’aleshores el seu partit, el va portar a deixar la cambra.
I és que Joan Ignasi Elena va destacar al PSC per ser el cap visible d’un dels corrents anomenats catalanistes, que van plantar cara a l’aleshores líder, Pere Navarro, quan els socialistes van deixar de donar suport a l’autodeterminació de Catalunya i el referèndum pactat amb l’Estat. Des de dins de la direcció, Elena va ser un dels factors que més mal de caps va causar a l’oficialisme del PSC i al PSOE, fins que va acabar plegant de les seves responsabilitats i fundant el corrent intern Avancem.
Un temps després, al 2014, Avancem, Elena i els seus acabarien deixant en bloc la seva militància al PSC, constituint-se com a plataforma sobiranista i d’esquerres i pactant amb ERC per a les eleccions amb Oriol Junqueras de cap de llista. Aquí s’inicia la seva relació amb els republicans, tot i que ell personalment mai va formar part de cap candidatura d’Esquerra ni va ocupar un escó.
En desembre de 2016, en plena època de preparatius per al referèndum de l’1-O, el Govern impulsa la creació del Pacte Nacional pel Referèndum, un organisme que aglutinava partits, entitats, institucions, sindicats, patronals i teixit associatiu català partidaris de l’autodeterminació i que havia de servir per intentar forçar una negociació amb l’Estat espanyol per celebrar un referèndum pactat. Elena és nomenat coordinador del Pacte i torna a l’actualitat política com a cara visible de l’organisme. El seu objectiu d’aconseguir una consulta acordada, però, va fracassar i l’1-O es va haver de celebrar sense el vistiplau de l’Estat.
Des d’aleshores, Elena va estar treballant d’advocat, la seva feina abans de dedicar-se plenament a la política. El seu nom va tornar a sonar en les travesses per a formar part del Govern de Quim Torra, dins la quota d’ERC, però finalment es va quedar fora. A l’inici de tot el procés judicial dels presos de l’1-O al Suprem, Elena també va assumir les tasques de coordinació de les defenses dels encausats d’ERC.
Ara, després de diversos intents, accedirà al Consell Executiu de la mà de la conselleria més delicada. Amb els Mossos al punt de mira per les seves actuacions i protocols a les mobilitzacions i els desnonaments, tindrà reptes sobre la taula que l’hauran de portar a fer equilibris entre el model policial, les exigències de la CUP, la imatge pública de la policia i el descontent del cos per sentir-se utilitzat en les negociacions polítiques.
