El tribunal Suprem confirma que els independentistes poden ser insultats
El Tribunal Suprem ha rebutjat que el periodista Federico Jiménez Losantos vulnerés el dret a l’honor del poble català quan va comparar el procés i els participants en la Via Catalana del 2013 amb el nazisme. Al seu parer, les expressions del periodista es dirigien al col·lectiu sobiranista, però no a tots els catalans. Afegeix que el periodista també critica el govern espanyol i el Ministeri d’Exteriors per la seva conducta respecte als independentistes. El tribunal rebutja així un recurs de cassació que havia presentat l’advocat de la Generalitat després que l’Audiència de Barcelona i el jutjat de primera instància desestimessin la seva demanda. El Suprem, a més, constata que el poble de Catalunya no té capacitat per ser part en un procés judicial.
El tribunal apunta que el poble català no té “aptitud genèrica per ser titular de drets, obligacions i càrregues” en un procediment judicial, “no pot ser demandat però tampoc pot ser part demandant”. Per il·lustrar aquesta afirmació remarca que en una sentència absolutòria, el poble català no podria ser condemnat a pagar les costes. Per tant, conclou que l’advocat de la Generalitat actua en representació del president i del Govern. Ara bé, sí que reconeix que estan legitimitats per defensar l’honor del poble català, però en aquest cas remarca que les declaracions de Jiménez Losantos no es dirigien contra tots els catalans, sinó “a un determinat sector polític i social, el que s’identifica amb les tesis sobiranistes”.
“No pot estimar-se afectat l’honor del poble català per unes declaracions que es dirigeixen contra un determinat sector de la societat catalana”, conclou el Suprem, que afegeix que els valors de la “pluralitat, la democràcia i la discrepància” que invoca la Generalitat són “incompatibles amb les tesis de la demanda, que identifica el poble català amb un determinat sector del mateix”.
En la seva demanda, presentada inicialment el 14 de gener del 2014, la Generalitat deia actuar “en representació i defensa del poble català” i demanava que es declarés que Jiménez Losantos i Intereconomia havien comés una “intromissió il·legítima contra l’honor” dels catalans per comprar el procés independentisme amb el nazisme. Al seu parer, les seves paraules tenien un “clar sentit xenòfob i tenien com a finalitat una incitació a l’odi contra els catalans”.
El jutjat de primera instància va constatar que el poble català, com a col·lectiu, no té jurídicament capacitat per ser part i va tancar el procés. Ara bé, aquesta primera decisió va ser revocada per l’Audiència de Barcelona, que va considerar que “res impedeix a la Generalitat actuar processalment quan estimi que s’ha lesionat la dignitat del poble català”.
El jutjat va reobrir el cas però va dictar sentència desestimant la demanda. L’advocat de la Generalitat va recórrer, però aquell cop l’Audiència va desestimar el recurs (amb un vot particular) perquè va constatar que era la pròpia Generalitat la que es considerava ofesa per les paraules del periodista, i les persones jurídico-públiques no poden ser titulars del dret a l’honor. És llavors quan la Generalitat va apel·lar al Tribunal Suprem.
