Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024
Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024

Jean Wyllys, exdiputat brasiler fugit a Barcelona: “La democràcia al Brasil és intermitent, no és perenne”

|

- Publicitat -

L’exdiputat i periodista Jean Wyllys va fugir del Brasil el 2019 després de rebre diverses amenaces de mort pels seus posicionaments polítics. Després de passar pels Estats Units i Alemanya, va acabar establint-se a Barcelona, on hi porta més de dos anys combinant activisme polític i artístic. Poques hores abans de la segona volta de les eleccions en què s’enfronten l’actual president, Jair Bolsonaro, i l’exmandatari Luiz Inácio Lula da Silva, Wyllys alerta de les conseqüències que tindria una eventual victòria bolsonarista. “Brasil té una història llarga de cops militars i dictadures. La democràcia a Brasil és intermitent, és un respir, no és perenne”, explica en una entrevista amb l’ACN.

Publicitat

 

Més enllà dels riscos que, a parer seu, pot implicar una victòria de Bolsonaro per col·lectius com els indígenes o la població LGTBI del Brasil, Wyllys avisa de l’impacte “global” que tindria una derrota de Lula, a qui recolza obertament. “Tota la feina que Europa, el Canadà i els EUA fan en relació amb el canvi climàtic quedarà innòcua, inútil, perquè Bolsonaro no té cap compromís amb l’agenda verda”, vaticina abans d’apuntar que el tracte que rebi l’Amazones per part de l’estat brasiler tindrà conseqüències directes a escala planetària.

 

“Brasil està polaritzat i radicalitzat”

 

Wyllys, que està exposant les seves obres pictòriques al Palau de la Virreina de Barcelona sota el títol ‘Desexilio’, estableix un vincle directe entre la seva marxa del Brasil i l’auge del neoconservadorisme que encarna Bolsonaro. “Per mi, com a home gai que forma part de la comunitat LGBTI era molt important fer una lluita antiracista i en defensa dels pobles indígenes i el medi ambient. Aquest perfil era ideal perquè l’extrema dreta em convertís en un cap de turc”, reconeix.

 

“No hauria de ser una controvèrsia la llibertat, els drets i la democràcia, però vivim en un món on lamentablement ho continua sent”, alerta. Tanmateix, recorda que la democràcia brasilera coneix de prop les pulsions autoritàries que, segons ell, ara encarnen els grups de poder i les esglésies evangèliques reaccionàries que formen la base política i social de Bolsonaro. “Brasil no està en guerra civil, però està polaritzat i radicalitzat. Aquesta radicalització és feta per l’extrema dreta a partir d’aquesta nova expressió de la propaganda que són les ‘notícies falses’ i les teories de la conspiració”, assegura el periodista.

 

Bolsonaro i Lula

 

En contraposició als riscos democràtics i ambientals que Wyllys atribueix a Bolsonaro, ell sospira per una victòria del PT, la formació d’esquerres que lidera Lula. “És un estadista, un demòcrata, un pacifista. Quan va governar el Brasil va fer una feina diplomàtica increïble, és necessari per al món”, defensa. Preguntat per la seva relació actual amb el Brasil i pels suports que ha trobat aquí, l’exdiputat reconeix que ha intentat apartar-se al màxim de la nombrosa comunitat brasilera radicada a Catalunya per evitar “l’assetjament” que, lamenta, ja va patir al seu país.

 

Entre la seva “xarxa” a la capital catalana, menciona noms d’activistes locals i de dirigents polítics d’esquerres com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o el diputat dels comuns al Congrés Gerardo Pisarello. Amb tot, destaca que ha intentat mantenir al llarg d’aquests dos anys un perfil discret, que es mou entre l’estudi, la denúncia i la creació artística. “Volia una mica de l’anonimat que vaig perdre del tot al Brasil”, ressalta.

 

I, per què Barcelona? “Sempre em va agradar Barcelona d’entre de totes les capitals europees. A més, Barcelona té una llarga tradició que té a veure amb mi, democràtica, de defensa de la república. A més, al llarg de les dècades ha rebut a molts exiliats polítics, que Barcelona ha acollit. Intel·lectuals que fins i tot des d’aquí van continuar actuant a favor de la democràcia als seus països, per això vaig escollir Barcelona”, explica. Tot i mostrar-se optimista, descarta un retorn immediat al seu país, i prefereix parlar del seu “desexili” com una etapa llarga. “Estic a l’exili, i no puc tornar fins que els feixistes marxin del poder. Seria massa perillós”, afirma.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut