A les conclusions de la Comissió d’Investigació de l’11-M es deia molt clar i en algunes recomanacions específiques de certs grups parlamentaris encara ho estava més de clar: setze anys després, el problema dels confidents segueix sent el mateix i és palesa i evident la manca de control que en tenen els cossos de seguretat i CNI.
Sembla que sigui mentida, però està demostrat als documents de la Comissió d’investigació de l’11-M, la dinamita dels atemptats de Madrid arriba a la ciutat portada en un cotxe de confidents, un cotxe casualment aturat en un control de la Guàrdia Civil, control que passa sense problemes justament per ser confidents. Per tant, hi havia agents i funcionaris que sabien que més de 200 quilos de dinamita entraven a la capital espanyola i no van fer res per evitar els atemptats.
Anys després, l’Imam de Ripoll, un altre confident, es converteix en el líder dels terroristes que acaben duent a terme els atemptats de Barcelona i Cambrils i resulta que les investigacions sol·licitades sobre la relació de l’Imam i el CNI són avortades per la justícia espanyola en un escàndol de magnituds considerables. Estem parlant de terrorisme d’abast mundial davant del qual l’Estat Espanyol s’hi fot de cul.
No investigar els confidents i tot el seu entorn de contactes i relacions és un insult a les víctimes i als seus familiars, és una manera de no assumir, ni a Madrid ni a Barcelona, les responsabilitats dels dos pitjors atemptats produïts a l’Estat Espanyol, que tenen un denominador comú: sense confidents no s’haurien produït, ni els atemptats de l’11-M a Madrid, ni els de Barcelona i Cambrils, l’agost de 2017.
