La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i portaveu d’International Trial Watch (ITW), Mercè Barceló, ha considerat que el Tribunal Constitucional (TC) hauria d’anul·lar la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 “en aplicació exacta de la doctrina que fins ara ha mantingut” en matèria de drets fonamentals. Ho ha dit aquest dilluns a la Comissió d’estudi sobre els Drets Civils i Polítics al Parlament, on ha presentat l’informe d’ITW sobre el judici de l’1-O. Barceló ha assenyalat que “el TC té un doctrina molt establerta” sobre la qüestió i que estableix que “l’exercici d’un dret fonamental mai no pot ser objecte de sanció”.
“Si hi ha un exercici de dret fonamental, no hi ha una infracció de cap tipus”, ha assegurat, i ha defensat que els actes pels quals han estat jutjats i condemnats diversos exconsellers de la Generalitat; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell; el líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, queden emparats com a drets fonamentals de reunió, manifestació i expressió. A més, pel que fa al cas de Forcadell, ha sostingut que va actuar correctament tramitant les iniciatives independentistes que arribaven a la Mesa del Parlament, ja que no fer-ho sí que hauria pogut motivar recursos al TC per entrar a valorar el fons dels textos i no la forma, com correspon a la Mesa.
Barceló, que ha comparegut únicament davant de JxCat i ERC, també s’ha referit a la resolució futura del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la sentència de l’1-O, que pot trigar més de set anys. Ha advertit que Estrasburg “quan hi ha un indici que s’està condemnant i aquella condemna pot tenir un efecte dissuasiu, tomba aquella sentència normalment”. “I més en casos en què els personatges són públics o estimats per la població”, com és el cas de Cuixart i Sànchez, ha afegit.
La jurista també ha lamentat que els tribunals espanyols “s’han desfermat” i han perseguit drets com la llibertat d’expressió i s’ha preguntat com queden aquests drets després de la condemna per sedició als líders del procés independentista. “Ara com exercirem el dret de reunió? Què hem de fer per no ser condemnats per un delicte de sedició?”, ha plantejat.
