Uns 50 milions d’italians estan cridats aquest diumenge a les urnes per elegir el nou parlament, del qual sortirà el pròxim primer ministre i el seu govern. La rellevància dels comicis italians va més enllà del país. El resultat inquieta Europa perquè la ultradreta parteix com a favorita. Segons les enquestes, la coalició de dreta i extrema dreta podria obtenir al voltant del 45% dels vots. Aquesta coalició està formada per la Lliga de Matteo Salvini, Forza Italia de Silvio Berlusconi i els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni. El Partit Democràtic d’Enrico Letta i altres partits pròxims no superarien el 30%. Aquestes eleccions també poden tenir com a protagonista l’abstenció, que podria arribar fins al 40%, segons alguns sondejos.
Els col·legis electorals obriran a les set del matí i tancaran a les onze de la nit. En uns comicis marcats per la situació econòmica, especialment per l’augment dels preus, els italians elegeixen 400 diputats i 200 senadors. Abans de la reforma constitucional del 2020 per reduir-ne el nombre, eren 630 diputats i 315 senadors.
El partit Germans d’Itàlia de Meloni només va aconseguir un 4% dels sufragis en les eleccions del 2018, en les quals el Moviment 5 Estrelles, liderat per Luigi Di Maio, va ser el més votat. La formació ara es presenta en solitari després de patir diverses escissions.
Germans d’Itàlia ha estat l’únic partit que sempre ha estat en l’oposició, al marge dels governs d’unitat amb Mario Draghi al capdavant. La llei electoral italiana prohibeix publicar enquestes els 15 dies anteriors de les eleccions, però les darreres donaven a Meloni com a guanyadora dels comicis amb el 24,7% dels vots.
El partit d’ultradreta es va formar el 2012 a partir de moviments neofeixistes i està alineada a Espanya amb Vox i amb els governs de Viktor Orbán a Hongria i del partit Llei i Justícia a Polònia.
Sota el lema ‘Junts, per Itàlia’, el programa de la coalició de dreta i extrema dreta inclou una reducció dels impostos i una tarifa plana a autònoms, així com un gran pla d’infraestructures i la promoció de la producció del país. En matèria migratòria, el document posa el focus en el reforç de la seguretat i la “defensa de les fronteres”.
El programa electoral manté el compromís amb l’OTAN i “l’europeista” amb la Unió Europea en un moment clau en què s’han de gestionar i complir els objectius dels fons europeus. Ara bé, defensa una Unió Europea “més política i menys burocràtica” i subratlla la necessitat de defensar els “interessos nacionals”.
A l’altra banda de la coalició de dreta i extrema dreta hi ha el Partit Democràtic de Letta, hereu de la socialdemocràcia italiana. Durant la campanya, el que va ser primer ministre ha demanat concentrar el vot de l’esquerra en el seu partit, tot advertint del risc de tenir en el govern la coalició conservadora i ultra.
El programa del Partit Democràtic és continuista amb el llegat de Draghi com a primer ministre i aposta per treballar per la lluita contra la desigualtat, el canvi climàtic i per complir els compromisos del pla presentat a Brussel·les per a la recuperació. Amb aquests objectius, la formació confia tenir el suport de partits menors progressistes
L’abstenció
Una de les tendències que mostren les enquesten és l’elevada abstenció. Alguns sondejos apunten que podria arribar al 40%, una xifra que la situaria com la més alta de la història republicana. L’abstenció podria ser especialment rellevant entre els joves: el 20% diu estar segur que no votarà, mentre el 50% es mostra insatisfet amb l’oferta electoral.
Amb Meloni com a gran favorita, el resultat de les eleccions italianes inquieta Europa. Malgrat haver moderat el discurs euroescèptic, la seva oposició a les receptes econòmiques de Draghi, l’alineament amb els governs d’Hongria i Polònia i fins i tot la petició de revisar el pla de recuperació per gestionar els fons europeus causen preocupació a Europa.
