Irlanda apropa el seu suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea. Tot i que de moment el govern irlandès està a l’espera de conèixer “els detalls” de la proposta “formal” d’Espanya, també ha assegurat que basarà la seva decisió final en la seva política de defensa “del pluralisme lingüístic” i de facilitar al màxim l’accés dels ciutadans a la informació europea.
El ministre d’Afers Exteriors d’Irlanda, Michéal Martin, ho ha plasmat en resposta a una pregunta parlamentària escrita del Sinn Féin sobre aquesta qüestió. Amb data de l’11 de setembre, el ministre apunta que “encara és massa aviat” per explicar si Irlanda votarà ‘sí’ o ‘no’ a l’oficialitat del català, basc i gallec, però a diferència de Suècia, no planteja “dubtes”.
“Espanya ha demanat que el tema s’inclogui a l’agenda durant la reunió de ministres del Consell d’Afers Generals (GAC) del 19 de setembre. És massa aviat per Irlanda per prendre una decisió definitiva, en absència dels detalls i abans que es faci una presentació formal”, indica el ministre.
L’any 2007, Irlanda va demanar l’oficialitat del gaèlic a la Unió Europea, tot i que en un principi no es traduïen a aquesta llengua tots els documents. L’oficialitat plena va arribar l’1 de gener del 2022.
