Una desena d’entitats culturals han impulsat un manifest per reclamar al govern espanyol que sol·liciti el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, aprofitant que a partir del juliol Espanya ocuparà la presidència rotatòria de la UE. El text, titulat ‘Oficialitat, ara’, està signat per la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Institut d’Estudis Eivissencs, FemCAT i Obra Cultural Balear de Formentera.
El català és la 13a llengua en nombre de parlants i el seu domini lingüístic abasta tres dels seus estats membres, tanmateix, continua sense ser oficial. Una situació que les entitats signants contraposen a la realitat d’altres llengües “amb molts menys parlants”, com el finès, el danès, el maltès, o el gaèlic que “sí que formen part del club de les vint-i-quatre llengües oficials de la Unió Europea”. “Aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon a la voluntat política dels estats membres”, constaten.
Què implica l’oficialitat?
En el manifest, les organitzacions defensen la importància de l’oficialitat com a “instrument legal i polític per protegir les llengües petites i mitjanes, així com les minoritzades, davant la pressió creixent de la globalització i de les noves tecnologies i formes de comunicació”. El fet que el català no estigui reconeguda com a llengua oficial, l’exclou de les directives lingüístiques. “Només el 2022 es van aprovar 47 disposicions normatives amb requeriments de caràcter lingüístic”, informen.
A banda de la discriminació legal, també minva el prestigi de la llengua i obre la porta a una major vulneració dels drets lingüístics dels parlants. “Sense anar més lluny, actualment, ni ciutadans ni representants públics no poden utilitzar el català a les institucions en un pla d’igualtat amb la resta de vint-i-quatre llengües oficials de la Unió”, lamenten al text.
La situació anòmala del català
Els signants remarquen el valor cultural del català i posen en relleu “l’anomalia” que suposa que la 13a llengua en nombre de parlants a la UE no compti amb el mateix reconeixement que moltes de les altres llengües europees amb menys parlants. “No és lògic, no és acceptable, i és contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l’article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE”, afegeixen, tot avisant que llengües amb menys parlants i sota menys pressió que el català disposen d’una protecció legal superior.
Finalment, les entitats insten l’Estat a sol·licitar al Consell de la Unió Europea el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió aprofitant que la presidència rotatòria li atorga “influència i visibilitat” entre els socis europeus.
🇪🇺 El govern espanyol tindrà l’oportunitat de fer oficial el català a la UE a partir del juliol, quan ocuparà la presidència rotatòria de la UE.
📄 Avui, juntament amb 8 entitats més, impulsem un manifest per exigir-los que ho facin.
Dona-hi suport a https://t.co/DoJ6J63bRX! pic.twitter.com/mB8gqzuRaP
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) February 13, 2023
