Estic entre molt trist i emprenyat, estupefacte per l’engany que hem patit. Com diu Carod-Rovira: no som una diputació o, com a mínim, els que bonament ens vam creure el procés independentista no vam mobilitzar-nos per a contemplar el desgavell dels nostres líders. Vam fer-ho perquè ens ho vam creure, ho teníem guanyat i això va espantar bona part dels lideratges independentistes.
I és evident que els líders independentistes ho han fet malament i les dues entitats de la societat civil no han sabut traslladar la seva influència a les direccions dels partits. El trist espectacle dels enfrontaments independentistes tan sols acaba de començar. Si en les darreres hores les ganivetades eren latents, en les properes anirà en augment, i el drama és que malgrat totes les punyalades entre els independentistes aquests s’hauran de seguir entenent, perquè sinó el procés quedarà tocat de mort.
De les derrotes cal aprendre, no ens queda més remei. Avui, ens podrem insultar, però com més fort siguin els insults més costarà redreçar-ho. No tenim més remei: si no ho fan els actuals líders independentistes o caldran nous lideratges o serem aniquilats com a poble pels del 155. Avui és un gran dia per ells, veurem qui acaba rient finalment: o independència o autonomia.
