Els pèrits informàtics de la Guàrdia Civil i els de la defensa de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, s’han confrontat aquest dilluns sobre la integritat dels arxius informàtics i els correus electrònics intervinguts a Isaías Herrero, l’informàtic contractat almenys 18 cops per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2018.
Els policies han defensat que totes les proves van ser recollides i analitzades correctament, mentre que els pèrits privats han intentat introduir dubtes sobre si alguns arxius poden haver estat modificats a posteriori. Aquest dimarts a la tarda està prevista la declaració de Borràs.
Els pèrits de la Guàrdia Civil han defensat la seva feina i la dels Mossos d’Esquadra i han recordat que la policia catalana va intervenir els dispositius a casa d’Herrero i que posteriorment la Guàrdia Civil els va clonar al Tribunal Suprem, donant una còpia a la defensa, i l’original es va quedar a disposició del tribunal.
D’aquest clonat, que ja no van tocar més, en van fer còpies de treball per analitzar el contingut a fons. Preguntats per la defensa de Borràs, han admès que no hi ha cap prova tècnica que certifiqui que les còpies fossin iguals que el clonat o l’original, però han recordat que els magistrats poden comparar els informes policials amb l’original.
Una de les qüestions que la defensa apunta com a indici de possible manipulació de les proves és el número de dispositius connectats a l’ordinador d’Herrero quan els Mossos van escorcollar el seu pis. Segons la Guàrdia Civil molts dels dispositius eren del propi Herrero, i els altres eren els de la policia catalana per imprimir documents o gravar arxius.
La pericial de la defensa ha estat elaborada pel degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Informàtics de Madrid, Javier Rubio, i Luis Enrique Hellín, també enginyer i condemnat per l’assassinat d’ultradreta d’una activista durant la transició. Segons ells, els Mossos d’Esquadra no van assegurar els dispositius decomissats i no es van crear els segells informàtics anomenats ‘hash’ per certificar que els arxius no eren manipulats.
També hi ha hagut discussió entre els pèrits per l’hora marcada en els arxius sobre la seva última modificació o consulta, i han assegurat que hi va haver “interaccions” amb els arxius un cop fet l’escorcoll a casa d’Herrero. Els pèrits privats han admès que en alguna de les seves asseveracions dels informes es poden haver equivocat, però li han tret importància.
El president del tribunal, Jesús María Barrientos, no ha deixat preguntar als pèrits de la defensa si la interlocutòria judicial permetia accedir al correu electrònic d’Herrero o si ell mateix ho va autoritzar als Mossos d’Esquadra durant l’escorcoll a casa seva.
Preguntats per si van poder arribar a concloure si els encàrrecs de la ILC a Herrero formaven part de la mateixa feina, els guàrdies civils no ho han pogut confirmar ni desmentir. Sí que han explicat que algunes de les webs de la ILC sobre anys literaris i altres qüestions encara eren operatives i accessibles pel públic.
