L’última dècada, segons dades facilitades per Salut, s’han consumat a la Regió Sanitària de Girona prop de 677 suïcidis. Això significa que de mitjana, entre el 2012 i el 2021, s’han suïcidat unes 75 persones cada any en el si de les set comarques que la conformen. A més, les dades indiquen que ho fan el triple d’homes que de dones. En concret, d’aquests 677 suïcidis totals, més de 172 eren dones, mentre que gairebé 505 eren homes. I la franja d’edat on més se’n consumen és entre els 65 i els 79 anys. El director del Pla director de Salut Mental i Addicions, Joan Vegué, ho atribueix a “l’envelliment o la solitud” tot i que remarca que “és una hipòtesi perquè no hi ha anàlisis concloents”. A Girona, n’hi ha més que la mitjana catalana.
No es pot saber el nombre exacte de suïcidis perquè, per protecció de dades personals, el departament de Salut l’arrodoneix a menys de tres víctimes quan se’n produeixen entre cap i dues. Per fer una mitjana, aquest article n’ha comptabilitzat una en cadascun d’aquests casos.
D’acord amb això i pel que fa a la franja d’edat on més morts per suïcidi es consumen és entre els 65 i els 79 anys. Aquests representen al voltant del 29% dels casos amb gairebé 200 suïcidis consumats en aquesta franja dels 677 totals en l’última dècada (entre el 2012 i el 2021). Tanmateix, la tendència que es produeixen a Girona el triple de suïcidis masculins que femenins es manté. En el mateix període s’han suïcidat 43 dones d’aquesta edat de les 172 totals (el que representa un 25%) i 155 homes dels gairebé 505 (un 31%).
On també hi ha molta incidència és entre els 50 i els 64 anys. En concret i pel mateix període, se n’han produït un 41 de dones i 154 d’homes, el que representa un 24% més i un 30% del total, respectivament.
Augment de la tendència entre els adolescents
Per contra, la franja d’edat on menys suïcidis s’han produït els darreres deu anys és entre els zero i els dinou anys. Segons les dades facilitades per Salut, a totes les comarques se n’han produït entre cap i dos. Tot i això, el departament està alerta perquè les conductes autolesives i suïcides que en l’adolescència s’han incrementat en els últims anys, sobretot arran de l’esclat de la Covid-19 que ha afectat la salut mental dels joves. Una enquesta del Departament d’Educació feta després de la pandèmia va revelar que un 25% dels adolescents s’havia autolesionat i un 40% havia pensat que es volia morir.
Per fer front a aquesta situació, la Generalitat ha posat en marxa el Programa d’Atenció a la Crisi Infantil i Juvenil en Salut Mental als centres educatius. En el marc d’aquest pla, s’ha elaborat una guia d’actuació per seguir-la quan es detecten conductes d’aquest tipus i també s’ha reforçat l’atenció en crisi al domicili. A més, està previst començar aviat tallers als instituts per fomentar una salut mental positiva dirigida a alumnes de primer i segon d’ESO.
“És molt important fer una bona prevenció i treballar per a una detecció precoç dels casos”, afirma el director del Pla director de Salut Mental i Addicions, Joan Vegué. De fet, tot i haver-se incrementat la conducta suïcida entre els joves arran de la pandèmia, les dades fan pensar que aquesta tendència que anava a l’alça està canviat i aquest 2022, segons assegura Vegué, “comença a disminuir”.
Per comarques, segons les últimes dades recollides, on més se’n produeixen és a la Selva, al Gironès i a l’Alt Empordà. Entre el 2020 i el 2021, se’n van consumar 38, 31 i 28, respectivament, enfront dels 3 casos de comarques com el Ripollès o el Pla de l’Estany, els 14 de la Garrotxa o el 20 del Baix Empordà. El director del Pla director de Salut Mental i Addicions relaciona aquestes xifres directament amb el volum de població. “Més que fixar-nos en quants casos hi ha, ho hem de relacionar amb la demografia de cada territori perquè és evident que a més gent més probabilitat que n’hi hagi més”, aclareix.
Més suïcidis que la mitjana catalana
En aquesta línia, i tot i que els suïcidis a les comarques gironines han representat entre el 2012 i el 2021 només el 0,01 de les morts totals (67.325) en aquesta àrea, se’n produeixen més que la mitjana catalana. En concret, la taxa de suïcidis el 2020 a la demarcació de Girona (7,6 morts per suïcidi per cada 100.000 habitants) està lleugerament per sobre que la mitjana de Catalunya (7 morts per suïcidi per cada 100.000 habitants). I això passa tot i que la mitjana dels suïcidis consumats a Catalunya ha augmentat (passant d’una taxa de 5,9 per cada 100.000 habitants el 2019, a aquesta de 7 el 2020), i que a Girona hagi baixat del 8,5 el 2019 a la taxa actual (7,6).
Tot i aquestes dades, Vegué recorda que a Catalunya hi ha menys suïcidis que la mitjana europea: “Tenim taxes més baixes que la mitjana europea”, assegura, però deixar clar que “això no vol dir que no ens preocupi ni ens ocupi”. De fet, segons detalla, des del departament de Salut “es treballa amb l’horitzó de reduir-los almenys en un 15% el 2030”. Això es fa a través del Pla de Prevenció de la Conducta Suïcida aprovat el setembre del 2021 per reduir aquests pensaments i les morts per suïcidi.
Prevenció de suïcidis
En el marc d’aquest Pla de Prevenció de la Conducta Suïcida s’ha habilitat el telèfon 061, que està operatiu tot l’any i a qualsevol hora del dia. El servei es va posar en funcionament el juny de 2022 per atendre a les persones amb conducta o ideació suïcida i als seus familiars o persones properes. El servei està format per un equip especialitzat en salut mental: professionals d’infermeria, psicologia i psiquiatria experts en aquest tipus de conductes.
Un cop es reben les trucades, els professionals activen els recursos que necessita la persona que hi ha a l’altra banda del telèfon, ja sigui activar el codi de risc de suïcidi o bé derivar la persona a emergències d’un hospital o als serveis especialitzats dels centres de salut mental per a infants i joves (CSMIJ) o per a adults (CSMA). “De totes aquestes persones se’n fa un seguiment fins a resoldre aquesta conducta”, afirma Vegué.
