Girona ha detectat 55 pisos turístics sospitosos d’oferir-se il·legalment i ha enviat el llistat a la Generalitat perquè els sancioni. La majoria són al Barri Vell o al Mercadal. Després de filtrar els anuncis, allò que ha fet sospitar l’ajuntament és que aquests HUT no tenen llicència, la que hi surt no existeix o bé correspon a un altre municipi. “Anirem fent revisions periòdiques, perquè qui vulgui tenir una activitat econòmica, sigui la que sigui, ho ha de fer de manera legal”, assegura l’alcalde Lluc Salellas, en una entrevista a l’ACN. D’altra banda, després d’aprovar el topall de llicències, els HUT, llars compartides i apartaments a la ciutat no tan sols s’han estabilitzat, sinó que han disminuït lleugerament (passant de 813 a 802).
Fa poques setmanes, l’Ajuntament de Girona i la Generalitat van anunciar que intensificarien la persecució dels pisos turístics que operen sense llicència a la ciutat. Ara, el consistori ja ha fet arribar a Empresa i Treball un primer llistat que inclou 55 casos sospitosos d’HUT que s’ofereixen il·legalment a través de plataformes.
“És un estudi amb noms i cognoms, que hem traslladat a la Generalitat perquè hi actuï, ja que la competència d’obrir-los un expedient i sancionar-los correspon al Departament”, explica l’alcalde. Salellas precisa que els pisos turístics sospitosos es troben repartits arreu de la ciutat, però també admet que, “majoritàriament, es concentren al Barri Vell i a la zona del Mercadal”.
Els tècnics de l’ajuntament han filtrat els anuncis d’HUT que s’ofereixen a través de plataformes. I després de contrastar-los amb les dades de les llicències municipals, han vist que aquests 55 presenten indicadors clars de sospita. Perquè enlloc hi apareix el codi de llicència, aquell que s’ha introduït no existeix -i per tant, seria fals- o bé el que hi surt correspon a un altre municipi.
La xifra és sensiblement inferior a la que fa uns dies va fer pública la Plataforma pel Decreixement Turístic, coincidint amb la manifestació que va recórrer el Barri Vell. Aleshores, la plataforma va assegurar que, a través d’un estudi propi, havia detectat 78 anuncis de HUT i llars compartides a Girona que operarien al marge de la llei.
“Des de l’Ajuntament hem fet servir les dades i eines de què disposem, i hem aplicat el rigor administratiu; per això, segurament la nostra xifra és un punt inferior a la que va anunciar la plataforma”, explica l’alcalde de Girona a l’ACN. Però en tot cas, Salellas també avança que el consistori no es quedarà aquí. “Anirem fent un estudi constant, i periòdicament ho anirem revisant”, avança Salellas.
“Tots aquells casos que hi pugui haver s’aniran traslladant a la Generalitat perquè hi actuï”, concreta l’alcalde. “Entenem que tothom qui vulgui tenir una activitat econòmica, sigui la que sigui, ho ha de fer de manera legalitzada; per tant, anirem perseguint tots aquells qui suposadament no ho fan com pertoca”, hi afegeix Lluc Salellas.
De 813 a 802
A principis de mandat, l’Ajuntament de Girona va aprovar un topall del 15% de pisos turístics als barris -una mesura centrada en el Barri Vell i el Mercadal- i va fixar que, en el global de la ciutat, aquest límit no podria ser més alt del 4%. La mesura, a més dels HUT, també incloïa els apartaments i les llars compartides.
A això, a finals d’any, s’hi va afegir la nova normativa que va tirar endavant la Generalitat (i que recull el Decret Llei 3/2023). El Govern, entre d’altres, va limitar a cinc anys la durada de les llicències. Arran de la seva aprovació, s’ha aturat la concessió de noves llicències tant a Girona com a la resta de municipis afectats (per la necessitat d’ajustar el seu planejament al Decret Llei o a la norma que es tramiti des del Parlament).
L’alcalde treu xifres i explica que, actualment, al Barri Vell hi ha 475 llicències d’HUT (que corresponen al 14,39% del seu parc d’habitatge). “Per tant, les dades demostren que estem per sota del percentatge que es va fixar”, diu en referència al topall aprovat pel consistori.
Però més enllà d’això, l’alcalde també es remet a les dades que fan referència al conjunt de la ciutat. I que demostren que, d’ençà de finals de l’any passat, les llicències d’HUT, apartaments i llars compartides no tan sols s’han estabilitzat, sinó que fins i tot s’han reduït lleugerament (passant de les 813 de finals de desembre a les 802 actuals).
“Per tant ens trobem en un moment de control, també derivat de la legislació catalana que tenim vigent; a la ciutat, l’habitatge d’us turístic no està en creixement, sinó que ha disminuït una mica”, destaca Salellas. Per això, l’alcalde destaca que el topall ha estat efectiu, perquè “allò que buscava la regulació era contenir-los, i les dades recullen que al Barri Vell no han crescut, i que això també s’ha traslladat als barris”.
Taxa per als busos turístics
El control dels HUT il·legals és una de les mesures que inclou el pla integral que va anunciar l’Ajuntament per fer compatible el turisme amb el dia a dia dels veïns. Aquí també s’hi emmarquen, entre d’altres, els senyals per a ciclistes que s’han instal·lat al Barri Vell o l’anunci de no permetre grups de més de 25 persones a les visites guiades i prohibir que es facin servir megàfons o altaveus durant el recorregut.
Salellas explica que, dins la bateria d’accions que s’estan treballant des de l’Ajuntament, hi ha també establir la taxa per a l’estacionament de busos turístics. “Estem mirant quina és la millor fórmula, i jo crec que entre aquest any i el vinent ho tindrem i podrem començar a aplicar-la”, precisa l’alcalde.
En paral·lel, el consistori també vol revisar les ordenances de Civilitat i de Circulació (en aquest cas, per centrar-se en com s’ha de gestionar la mobilitat). Lluc Salellas, però, també subratlla que la gestió del turisme s’ha d’abordar “conjuntament amb tots els actors” que hi intervenen.
“En aquest sentit, la vicealcaldessa Gemma Geis hi està treballant, perquè aquest punt de cogovernança és molt important”, subratlla l’alcalde. “Sempre hem dit que som una ciutat oberta i ho volem continuar essent, i allò que ens pertoca és mirar quins límits i quines gestions podem fer millor per trobar aquest equilibri que desitgem tant uns com altres”, conclou Lluc Salellas.
