Les discriminacions lingüístiques als catalanoparlants són cada vegada més freqüents, afectant també representants polítics, com és el cas de l’exconsellera d’Universitats i actual vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis (Junts), que va ser víctima d’una discriminació lingüística en primera persona precisament a la Universitat de Girona (UdG).
Geis va examinar-se en unes proves per tal de consolidar la seva plaça de professora agregada de Dret Administratiu, tal com informa el digital ‘El Gerió‘. Els exàmens eren íntegrament en llengua castellana, més de la meitat dels components del tribunal eren castellanoparlants, motiu pel qual l’exconsellera va demanar la seva recusació per falta d’imparcialitat, ja que un membre del tribunal tenia relació amb l’altre candidat; també va alertar de la manca d’informació sobre l’ús de la llengua en les bases del procés. La UdG va garantir-li que podria examinar-se en català i, finalment, així va ser, gràcies a un sistema de traducció simultània que feia més de cinc anys que no es feia servir, segons ‘El Nacional’.
Malgrat haver aconseguit fer les proves en català a la Universitat de Girona, l’exconsellera d’Universitats va patir les discriminacions lingüístiques dels membres del tribunal, format per una catedràtica de la Universitat de Sevilla, dos membres de la Complutense de Madrid, una catedràtica de la Universitat de Barcelona i la professora titular de Dret Administratiu de la UdG Maria Mercè Darnacuella.
Entre altres, els membres del tribunal van retreure-li que no utilitzés la “llengua comuna” assegurant que era una “falta de respecte a l’ètica universitària”. Precismaent, va ser la professora de la UdG qui més va retreure-li la insistència d’examinar-se en català, insistint-li també en el cost “inapropiat” que havia tingut la traducció simultània. Un dels professors madrilenys del tribunal es va felicitar pel fet que la majoria de membres no fossin catalans ni parlessin la llengua, ja que a parer seu, mostra “què és universitat”.
Davant aquesta situació, Geis va elevar el cas a la Sindicatura de Greuges, on va presentar un escrit de queixa per la manera com es va desenvolupar tot el procés, que s’ha traduït en l’obertura d’un expedient. Per la seva banda, la Universitat de Girona ha emès un comunicat on recorda que la institució té aprovat un Pla de Llengües, que abasta el període 2022-2026, i que garanteix “el coneixement i l’ús del català com a llengua pròpia de la institució”. La UdG també subratlla que és una de les universitats de l’àmbit lingüístic del català “amb més presència de la llengua en la docència i la recerca”.
En referència a les proves d’estabilització de la plaça de professora agregada de Dret Administratiu, la UdG afirma que “en el concurs per a l’accés” es van “garantir en tot moment els drets lingüístics de les persones participants i dels membres del tribunal”.
