El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón creu que el Poder Judicial està essent “atacat” per “altres institucions de l’Estat”, un fet que “no s’havia vist mai” fina ara, i considera “absurd” que s’acusi alguns jutges de ‘lawfare’, un fet que considera “gravíssim”. En una entrevista a El Periódico de Aragón, defensa la seva actuació en la persecució dels líders del Tsunami Democràtic per terrorisme, i no veu trontollar el seu cas pel fet que les autoritats suïsses rebutgessin la seva comissió rogatòria contra Marta Rovira. En aquest sentit, recorda que “segons la legislació espanyola, amb la reforma del 2015, hi ha un tipus de terrorisme determinat que on hi ha a Suïssa”.
També en declaracions a TVE i la Ser, Garcóa Castellón ha afirmat que no veu cap problema en el fet que Suïssa rebutgi les seves peticions. “Cadascú que digui el que vulgui. A la legislació suïssa opinen això, a l’espanyola una altra cosa, i cadascú que segueixi el seu camí”, ha afirmat.
A l’entrevista a El Periódico de Aragón, el jutge es mostra molest principalment amb les acusacions de ‘lawfare’, i assegura que “quan ha tocat a altres” patir l’acció judicial no s’han vist les mateixes acusacions.
“Acusar de ‘lawfare’ és acusar de prevaricació, fet que és gravíssim, gravíssim”, diu, perquè “si es comet una prevaricació, que s’actuï contra aquest jutge”, però el terme ‘Lawfare’ “amaga una altra cosa”.
I el que amaga aquest terme, segons García-Castellón, és “que des d’altres institucions de l’Estat s’ataca a un dels tres poders”. Un fet “greu” que “mai s’havia vist”.
Preguntat per la decisió de l’Oficina Federal de Suïssa de rebutjar la seva petició contra Marta Rovira per manca d’indicis sobre terrorisme, García-Castellón dona a entendre que la posició de Suïssa no afecta la seva qualificació dels fets.
“El fet que l’Oficina Federal suïssa digui alguna cosa… Per començar, examina els casos i els reparteix a un jutge de Suïssa i veu si té sentit o no aquesta ordre d’investigació o aquesta comissió rogatòria”.
En tot cas, afirma que “segons la legislació espanyola, amb la reforma del 2015, hi ha un tipus de terrorisme determinat que no hi ha a Suïssa”, i “dit això, Suïssa és un dels signants de la convenció contra el terrorisme, però no hi entraré més”, conclou.
Preguntat per la possible inclusió de Puigdemont en aquests possibles delictes de terrorisme, el jutge simplement recorda que aquesta qüestió “està en mans del Tribunal Suprem”. “Se li va remetre, es va acceptar i està allà”.
També recorda que l’opinió dels fiscals del Tribunal Suprem respecte a l’aplicació de l’amnistia als processats i investigats pel procés “és pública”, en referència a la seva ferma oposició a la llei, però “no vull ficar-me en això, lògicament”.
I pel que fa a la manca de renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) afirma que és “intolerable” que segueixi sense renovar-se, però creu que el sistema d’elecció dels vocals “ha estat polititzat” perquè “s’elegeixen exclusivament de forma política pel Congrés i el Senat”.
“Això en principi no té per què estar malament”, diu, però “hi ha hagut alguna disfunció al llarg del temps que ha fet que estigui en solfa contínuament” i “naturalment això és molt dolent per al Poder Judicial, perquè les activitats dels jutges queden sota sospita i això no és bo”.
Per tant, segons García-Castellón, cal “introduir modificacions” al sistema d’elecció dels vocals, perquè “així ho va aconsellar Europa” i perquè aquests canvis “són imprescindibles”.
El jutge va més enllà en la crítica al govern espanyol quan se li pregunta pel fet que el PSOE i el PP necessitin un mediador europeu –el comissari Didier Reynders- per fer la reforma del CGPJ.
“Tenim vigilància de la Comissió Europea, i es veu com la Unió Europea intervé en afers nacionals, com es veu amb la Fiscalia Europea”.
Però “quan es va contra les normes establertes a Europa del que és un règim democràtic i se l’ataca per algunes de les seves fissures, allà hi ha la Unió Europea” i ara cal “esperar una mica”.
