El jutge de l’Audiència Nacional que instrueix la causa contra el Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, no es rendeix en el seu objectiu d’impedir que els polítics, periodistes i activistes investigats puguin acollir-se a la llei d’amnistia, l’aprovació de la qual està prevista pel 30 de maig, i amb la seva entrada en vigor prevista per l’endemà. Malgrat aquest calendari, el magistrat, demostrant una vegada més l’alineació de la justícia amb valors antidemocràtics, s’ha negat a ajornar la declaració del dirigent d’Òmnium Oleguer Serra ni de l’activista i empresari Josep Campmajó, ambdós exiliats a Suïssa i amb el mateix advocat.
Tant Serra com Campmajó havien demanat suspendre les seves declaracions, imposades pel jutge el dimecres 22 de maig, perquè les citacions no havia arribat segons els procediments, ja que la cèdula de citació no va arribar al seu domicili actual, que és Suïssa. L’activista i l’empresari, a través del seu advocat, demanaven al jutge que s’utilitzessin els mecanismes de cooperació jurisdiccional amb Suïssa i que se’ls fes arribar la citació i que, per a fer-ho, obrís una peça separada en la causa que fos reservada i a disposició només del lletrat de l’administració de la justícia, i no pas d’accés lliure a totes les parts, segons ha pogut saber ‘VilaWeb‘.
García-Castellón, que no va entendre la petició, va limitar-se a denegar que declaressin per videoconferència des de Suïssa, igual que va fer amb Marta Rovira. En el cas de la dirigent d’ERC, aquesta va sol·licitar declarar per videoconferència ja que es troba exiliada a Suïssa, però el jutge s’hi va negar afirmant que no hi ha marge per fer la declaració a distància perquè aquesta modalitat està pensada per agilitzar procediments o quan el desplaçament dels investigats sigui impossible, i recordant-li que el seu domicili està ubicat a Barcelona, de manera que no procedeix que declari de manera telemàtica.
Amb tot, però Rovira va aconseguir ajornar la seva declaració donat que el seu advocat tenia un altre compromís en un altre jutjat, programat d’abans. És el cas també dels investigats Oriol Soler, Josep Lluís Alay i Carles Puigdemont. L’advocat de Soler, Benet Salellas, també tenia un assenyalament el mateix dia en un altre jutjat; Gonzalo Boye, que exerceix la defensa d’Alay i Puigdemont, per la seva banda, va demanar l’ajornament perquè el 22 de maig ell té un judici a la mateixa Audiència Nacional on hi ha un pres, cosa que fa que la causa sigui preferent.
D’ençà que la llei va començar a negociar-se, el jutge ha accelerat la maquinària per fer avançar la causa, que estava paralitzada des de feia temps. Ara que la seva aprovació és imminent, García-Castellón ha de jugar a contrarellotge, i ho fa mantenint les citacions per a sis dels investigats, tot i que quatre d’elles han hagut de ser ajornades. El magistrat ja ha decidit que són culpables d’un delicte de terrorisme, i per a defensar-ho tergiversa proves, accepta com a acusació particular dos policies espanyols defensats per un advocat d’ultradreta, o que l’organització d’extrema dreta Dignidad y Justicia sigui l’acusació popular.
