Els partidaris de disposar d’un exèrcit propi en una Catalunya independent s’apropen al 50% dels catalans, segons el Baròmetre de Política de Defensa de Catalunya elaborat pel GESOP per a la Societat d’Estudis Militars. Els resultats de la 7a edició de l’enquesta constaten un augment dels partidaris de disposar d’unes “Forces de Defensa Catalanes”, que s’imposen amb un 49,2%, superant en 8,4 punts als contraris (el 40,8%). Al llarg d’aquests set anys, el suport mitjà a aquesta opció ha estat del 46,47%. Per grups d’edat i filiació política, els més favorables en són els joves (16-29 anys) amb un 63,1% de suport, i els electors de JxCat (66,9%) i ERC (58%) respectivament. En totes dues formacions creix el suport respecte a l’any passat.
La Societat d’Estudis Militars ha presentat aquest dimecres els resultats del Baròmetre de Política de Defensa de Catalunya, encarregada al Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP). L’enquesta s’ha realitzat el mes d’octubre mitjançant 1.616 entrevistes telefòniques i presencials a població major de 16 anys resident a Catalunya, en les quals es preguntava principalment per l’opinió de la ciutadania de Catalunya sobre unes forces de defensa en cas d’independència.
El tercer major suport en set anys
El suport del 49,2% a la possibilitat de tenir un exèrcit “equiparable al d’altres països europeus semblants a Catalunya” és el tercer més alt en els set anys consecutius en què s’ha realitzat l’enquesta. El més alt va ser del 51%, en l’enquesta del 2021. Pel que fa als detractors, es van imposar l’any 2018 amb un percentatge molt ajustat i, més clarament, l’any 2020 amb el 45,4% dels enquestats (pel 42,8% que va donar suport a l’exèrcit català). De mitjana, però, s’imposa la primera opció amb un 46,4% del suport.
Tornant al 2023, el suport a un exèrcit català és del 57,3% entre els enquestats amb un sentiment de pertinença només català i del 56,3% dels que se senten més catalans que espanyols. Només el segment que respon sentir-se únicament espanyol és contrari a un cos militar propi. I pel que fa a la llengua habitual, el suport a un exèrcit és més ampli entre els qui empren més el català (54% de suport), però també supera els detractors entre els qui tenen el castellà com a llengua habitual (46,5% de suport).
Per edats, les persones menors de 30 anys són les més partidàries d’un exèrcit català. En aquesta franja d’edat (16-29) el suport és del 63%. Després baixa gradualment fins al 38,6% entre els majors de 60 anys, una franja on s’imposen clarament els que no voldrien que Catalunya tingui un exèrcit propi (49,4%).
Els votants de Vox i la CUP, els més contraris
Els partidaris d’una opció o l’altra també s’han analitzat des del punt de vista del partit polític al qual han votat els enquestats. Aquells que van votar Junts per Catalunya en les darreres eleccions serien els més partidaris d’unes forces armades catalanes, segons l’enquesta. En concret, els votants del partit de Carles Puigdemont hi donen suport en un 66,9%, i els segueixen els d’ERC amb un 58%. En tercer lloc, hi ha els votants del PSC, entre els quals encara hi ha més suports a unes forces armades catalanes que detractors (45,5%/ 44,1%).
Els votants de la resta de partits es manifesten tots contraris a l’existència d’un exèrcit català, probablement per raons diferents. En aquest sentit, els votants de Vox i de la CUP s’hi oposen en una proporció similar, en un 54,9% els primers, i en un 51,4% els cupaires. Qui menys inclinació té per un eventual exèrcit català són els votants de Catalunya en Comú Podem, amb tan sols un 30,7% de partidaris, i un 64% de contraris.
D’altra banda, l’enquesta també ha preguntat pel suport a les missions internacionals de pau. En aquest cas, continua al voltant dels 7 de cada 10 enquestats com en anteriors enquestes. Així mateix, el 55,2% de la població catalana estaria d’acord que Catalunya fos membre de l’OTAN en cas d’esdevenir un país independent. Segons el mateix baròmetre d’opinió els votants de Junts tornarien a ser els més partidaris d’aquesta pertinença, en un 68,8%.
