L’exconseller Joaquim Forn narra en primera persona les seves vivències des de la presó i durant els quatre mesos de judici del procés. En el llibre ‘Entre togues i reixes. Escrits de judici i presó’ (Editorial Enciclopèdia), Forn es mostra convençut que el “sacrifici” de la presó no haurà estat en va i rebutja els “discursos derrotistes”. En aquest sentit, l’exconseller de l’Interior condemnat a 10 anys i 6 mesos de presó per sedició crida a evitar una “malaltissa moral de derrota”. “Cap lluita no s’ha guanyat en un sol dia. Avui som més gent que mai i hem arribat més lluny que mai. Només des de la perseverança i la determinació farem realitat el nostre somni”, conclou en el llibre que es presenta dimecres i que ja està a les llibreries.
El llibre comença descrivint el trasllat de Lledoners a la presó de Soto del Real, a Madrid, amb motiu de l’inici del judici del procés al Tribunal Suprem. Com a comiat, els reclusos els van reglar a cadascun una llibreta amb dedicatòries i els polítics presos van signar samarretes. L’exconseller també explica com va viure en primera persona la vaga de fam que va fer durant tres setmanes juntament amb Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Forn va perdre 8 quilos i relata en primera persona les conseqüències de la protesta, com ara el fred a les mans i als peus. Una vaga de fam que va decidir fer per denunciar el “bloqueig” a la justícia europea que imposava el Tribunal Constitucional (TC), ja que admetia els recursos que presentaven els presos però l’alt tribunal els guardava en un calaix.
Bona part del llibre està dedicada a descriure els sentiments i sensacions durant els 4 mesos de judici i es refereix al seu advocat, Xavier Melero, com a ‘coach’. Forn relata com a viure les hores abans de declarar al Tribunal Suprem, el que anomena dia D. I explica detalls com el “rellotge cooperatiu” que van posar en pràctica amb la resta de polítics presos per despertar-se al matí per anar al judici. A les 6 hores, picaven a la paret per tal que ningú s’adormís ja que estaven en cel·les una al costat de l’altra.
També narra les llarguíssimes jornades al Tribunal Suprem i la compareixença dels diferents testimonis, com l’ex president del govern Mariano Rajoy, “un mestre a tirar pilotes fora, com ha acreditat al llarg de tota la seva carrera política”; la de l’exsecretari d’Estat de seguretat, José Antonio Nieto, “que es queda tan ample quan afirma: ‘La ley lo justifica y lo permite todo’ “. O la del coronel de la Guardia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, que Forn titlla de petit virrei “perquè salta a la vista que és d’aquella classe de persones a qui els galons fan créixer i sentir-se importants”.
En un altre dels capítols, l’exconseller rememora com va viure l’1-O des del Palau de la Generalitat i amb l’helicòpter sobrevolant a totes hores. Així mateix, descriu les emocions que va viure en anar a votar al seu col·legi electoral habitual del barri de Gràcia de Barcelona. Encara sobre l’1-O, Forn explica que va trucar al llavors delegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo per demanar-li que aturés l’actuació policial contra la gent que volia votar.
Amb la fi del judici de l’1-O, Forn descriu el retorn a la presó de Lledoners i com va viure l’espera de la sentència. “El que queda clar és que al càstig de l’espera hi hem d’afegir el flagell de les especulacions sobre la condemna, que són una plaga que ens turmenta i de la qual és difícil abstreure’s, diguin el que diguin els advocats. Tot plegat ens deixa molt preocupats, i mirem de no perdre l’esperança. Però és inevitable fer números i càlculs sobre quan podrem sortir de la presó o començar a demanar permisos, si les especulacions es confirmen”, afirma Forn. A més, també explica els problemes que tenia per dormir les nits abans de conèixer la decisió judicial.
Arribat el segon dia D, tal com l’anomena Forn, l’exconseller relata com els van comunicar la sentència. Els van cridar per megafonia, juntament amb Rull i Turull, perquè l’agent judicial havia arribat a Lledoners. I després d’anunciar-los les penes de presó, Forn assegura que es va produir un “silenci dens”. “Els darrers dies ja intuíem que la pena passaria dels dos dígits. Ara s’obre un nou escenari: deixem de ser presos preventius, ara ja som condemnats i aviat ens classificaran”, afegeix l’exconseller.
A partir d’aquí, Forn explica com afronta la “nova etapa”. “L’encaro amb més fortalesa, amb més serenitat i noves perspectives. No perdo la il·lusió, tan necessària, per seguir endavant. Em fixo nous reptes i nous objectius. No deixaré mai de lluitar pels meus ideals i sé que algun dia sortiré i que aquest sacrifici que he fet juntament amb els meus companys no haurà estat en va”, assegura.
En aquest sentit, l’exconseller conclou que tornaria a actuar de la mateixa manera perquè “impulsar el referèndum de l’1d’octubre des del Govern era un compromís polític, però també era un compromís personal”.
Forn assegura que al llarg dels mesos de presó ha rebut prop de 35.000 cartes i ha mostrat la seva satisfacció pel fet que la gent que li escriu digui que “ha tornat a recuperar la confiança en la política i les ganes de lluitar per construir un país millor”. Només per això, segons l’exconseller, s’ha acomplert una part del seu objectiu.
Pel que fa l’actitud amb què s’ha d’afrontar la situació, Forn no està d’acord amb els “discursos derrotistes” i, tot i no renunciar a l’autocrítica, defensa que s’han de reivindicar les “fortaleses”. “Evitem ser nosaltres els qui amb una malaltissa moral de derrota, amb la nostra impaciència o els nostres errors, malbaratem les posicions guanyades”, afegeix.
‘Entre togues i reixes’ és un llibre que, segons Forn, està escrit “des de la il·lusió, des del convenciment que l’esforç no haurà estat en va i que moltes generacions de catalans i de catalanes seguiran fent camí”.
