Forcadell rep la visita de l’ACN just després de la de dues periodistes de l’Europa de est. Surten emocionades després d’escoltar-la. Ella els dona les gràcies per la seva feina fins a sis cops abans d’acomiadar-se. Immediatament després, dona la benvinguda als nous “convidats”. Després de tants mesos, té el ritual de les visites après. Manté la conversa serena, amb sentit de l’humor, molt segura del que explica i amb la mateixa força en les seves conviccions que la van portar a la presidència del Parlament. Vesteix un jersei vermell i una americana fosca, en la que ressalta una petita rosa groga, símbol de la llibertat dels presos i les preses independentistes. “Aquí dins la porto sempre”, detalla. Va lleugerament maquillada, i molt ben pentinada.
De fet, explica amb satisfacció que pot lluir aquest cabell perquè entre totes les preses de Mas d’Enric han aconseguit tenir assecadors. El centre penitenciari té una població reclusa de gairebé 800 persones, i només 33 són dones. “La presó és reflex de la societat. Com la societat és masclista, la presó també. Està tot pensat per als homes”, diu amb un punt d’indignació. I és per això que des que està tancada, ha decidit fer del seu dia a dia una petita “revolució feminista”. “Les dones aquí són menys i això fa que estiguin discriminades per ser dones, discriminades per no ser tan delinqüents”, afegeix.
Passa part del seu temps parlant amb les altres recluses, i això l’ha portat a comprovar com “moltes d’elles, si haguessin tingut una oportunitat en la vida, no estarien aquí dins i no serien com són”. I és que Forcadell assegura sorpresa que la majoria de les internes “són molt masclistes, no saben la força que tenen com a dones”. En entrar, va comprovar que tenien carències “que no eren de rebut”. No es podien dutxar després de fer esport per incompatibilitat amb els horaris dels homes. No tenies assecadors de cabell. Cap dels llocs d’encarregat dels grups de treball –que comparteixen amb els homes- estava ocupat per una dona. Fins i tot els homes s’imposaven impedint que una presa que sap conduir carretons elevadors pogués fer-ho amb el que utilitzen dins la presó. “Això s’ha acabat, les estic empoderant a totes”, diu somrient.
Per poder aconseguir canviar certes tendències –i algunes de les actituds masclistes de les pròpies preses-, Forcadell ha portat la política més bàsica a Mas d’Enric. Junt amb algunes companyes, i amb el suport de la direcció del centre, ha creat tres comissions per poder reivindicar petites millores i, de pas, organitzar a les dones perquè sentin que poden canviar el seu món. Des de l’arribada de Forcadell, les recluses es divideixen entre les que s’han apuntat a la comissió d’Acollida, les que participen en la de Cultura i Esport, i les que formen la de Treball, on està l’expresidenta. “És la més dura”, afirma. Ha aconseguit convèncer a tres internes perquè liderin cada grup, i ha organitzat una mena d’eleccions per escollir “una delegada” que portarà les reivindicacions a la direcció del centre. “La setmana que ve tenim la reunió i votarem l’elecció”, explica, tot afegint que té la seva favorita i està fent “campanya per ella” entre les preses.
De moment, algunes millores que ha impulsat ja s’han notat, i les dones li agraeixen. “Els hi faig com de delegada sindical, però elles s’han de saber organitzar com a dones que són”, assegura. I és que és conscient que en breu haurà de tornar a Alcalá Meco per assistir al judici de l’1-O i vol assegurar-se que “elles es queden ben empoderades”. “Em pregunten si quan marxi tornaran a estar sense assecador, per exemple. Ja els hi he dit que no, que els drets els han adquirit”, detalla en parlar de les internes.
Forcadell és coneguda entre les preses. “Ja sabien qui era. Quasi totes són d’aquí”, assegura. Tot i que les preses no li pregunten detalls sobre el seu cas, creuen en la seva innocència. “Em diuen que saben que no he fet res, que som presos i preses polítiques”, afirma, mentre explica que cada cop que veuen imatges seves a la televisió criden fins que ella acudeix. “M’avisen i em diuen que ho he de veure per si diuen alguna cosa nova del nostre cas”, comenta amb tendresa.
Quan parla del judici no pot evitar admetre que, en el fons, té esperança en que serveixi per deixar la presó aviat. “A fora puc fer més feina que dins”, assegura. I és que l’expresidenta té ganes “de fer vida normal i tranquil·la”. De fet, per a quan deixi la presó ja té plans. El moment vital pel que passa i l’experiència que està tenint amb les preses la porten a voler dedicar-se a la lluita pels drets de les dones. “La construcció de qualsevol projecte de país ha d’anar lligat a l’alliberament de la dona”, diu.
En acabar la conversa, s’acomiada amb un gran somriure, agraïda i amb una naturalitat i un “ja us seguiré pels mitjans” que fins i tot provoca calfreds. La presó no ha fet malbé la seva força interior. Si més no, això és el que transmet. Marxa del locutori amb presa. És l’hora de sopar. “Segur que hi ha iogurt de postre, no hi ha massa varietat en això”, lamenta. Llença petons a l’aire i marxa amb la funcionària encara acomiadant-se amb la mà.
