Fiscalia de Tarragona demana onze anys de presó per cadascun dels tres exdirectius d’IQOXE per les conseqüències de l’explosió d’un reactor el 14 de gener del 2020, que va causar la mort de dos treballadors i un veí del barri de Torreforta. La petició de pena més elevada són sis anys de presó per un delicte d’homicidi imprudent, a més de tres anys per un delicte de funcionament habitual de l’empresa en condicions inadequades de seguretat i dos anys més per un delicte contra els drets dels treballadors. A l’escrit d’acusació al qual ha tingut accés l’ACN, el ministeri fiscal també sol·licita per l’empresa, com a persona jurídica, 900.000 euros de multa per estralls i condicions inadequades de seguretat, i sis anys d’intervenció judicial.
L’escrit d’acusació del fiscal fa referència a la peça principal del conegut com a cas IQOXE, que investiga les responsabilitats de l’explosió d’un reactor d’òxid d’etilè de l’empresa química del polígon petroquímic de Tarragona situada al terme municipal de la Canonja. A banda, el jutjat també té obertes dues peces separades per esclarir responsabilitats en matèria mediambiental i qüestions administratives relacionades amb els reactors. El passat juny, la jutgessa que instrueix el cas va processar els tres exdirectius i la companyia per imprudència greu amb resultat de mort i va deixar el cas a punt pel judici.
Els tres acusats són José Luís Morlanes, exdirector general d’IQOXE; Juan Manuel Rodríguez Prats, exdirector de planta; i Gerard Adrio, responsable de seguretat quan es va produir l’explosió. A banda de la petició de penes de presó, a tots tres el fiscal els afegeix deu delictes de lesions imprudents i tres de lesions lleus imprudents que diferents persones -principalment treballadors- van patir arran del sinistre.
Per aquests fets sol·licita que indemnitzin sis dels tretze afectats amb un import global de 1.066.875 euros per les ferides i seqüeles, ja que set d’ells han pactat una indemnització amb l’asseguradora d’IQOXE. En aquest sentit, en l’escrit d’acusació també s’apunta que les famílies dels tres desapareguts van renunciar a rebre indemnitzacions -les havien pactades prèviament-. A més, es recullen deu treballadors més lesionats, tres persones més de fora la companyia, sis perjudicats per danys materials i 31 damnificats per la mateixa circumstància.
Com a responsabilitat civil, el ministeri fiscal reclama als acusats 848.723 euros per danys relacionats amb l’explosió. Entre aquests destaquen quasi 40.000 euros a l’ajuntament de Tarragona, 187.000 euros a Repsol Petróleo, vora 293.000 a Repsol Generación Eléctrica i més de 58.000 euros a Transformadora de Etileno AIE. Paral·lelament, Repsol Química podria arribar a rebre 50 milions d’euros per lucre cessant patit per no haver pogut operar amb normalitat a causa del sinistre.
Així mateix, a IQOXE li sol·licita 900.000 euros de multa, dividits en tres anys de quota diària de 500 euros pel delicte d’estralls i dos anys més també de multa diària de 500 euros pel delicte de funcionament habitual de l’empresa en condicions inadequades de seguretat. Alhora, el ministeri públic demana fins a sis anys d’intervenció judicial per protegir els drets dels treballadors.
Perill per la població
En l’escrit d’acusació, el fiscal afirma que des del canvi de titularitat de la planta d’IQOXE el 2014, Morlanes “va prioritzar els beneficis econòmics mitjançant l’augment de la producció i la reducció de les despeses”. “Aquests plantejaments eren coneguts” pels altres dos acusats, afegeix.
Respecte el sinistre, detalla que poc abans de les 18.37 del dia de l’explosió va fallar la reacció química que s’estava generant a l’interior del reactor R-3131 “i es va produir un augment ràpid i incontrolat de la temperatura i pressió en el seu interior, situació coneguda com a ‘reacció descontrolada en cadena'”. A més, reitera que la sala de control no estava bunqueritzada, fet que pel fiscal contravenia la legislació.
“L’explosió, seguida d’un incendi, va ser d’una potència colossal. La part superior del reactor va arribar a l’ordre de 1.000 graus, de forma que la xapa metàl·lica es va fondre” i “grans estructures metàl·liques van sortir disparades molt lluny”. Una d’aquestes és la que va causar la mort del veí de Torreforta, en impactar una part del reactor al seu domicili, situat a uns 2,5 quilòmetres de la factoria.
Arran d’això, el ministeri públic afirma que després del sinistre “encara es mantenia un gravíssim risc per treballadors i població en general pel conegut possible ‘efecte dominó’, que hagués estès les explosions i deflagracions a causa de l’extrema perillositat dels productes utilitzats, els grans volums en producció i emmagatzematge”. Defensa que els nuclis propers com la Canonja, Torreforta, la Granja, el Pilar, Bonavista, Vila-seca, Campclar, Riu Clar, la Floresta, Constantí i Tarragona van estar en perill.
El fiscal apunta que per fabricar l’MPEG-500 -el producte que elaborava IQOXE al reactor sinistrat-, són necessàries “substàncies d’alt risc durant l’elaboració i emmagatzematge”, com el metanol, òxid d’etilè i metilat de sodi. “Així, a la planta 2000 en el moment de l’explosió hi havia unes 1.000 tones d’òxid d’etilè, unes 1.000 tones de glicol tipus monoetilenglicol, querosè i carbonat.
Deficiències en seguretat
L’escrit sosté que IQOXE disposava d’un sistema de seguretat del qual només tenien contractat el servei preventiu, perquè la mateixa companyia “mitjançant els treballadors” “s’encarregava del manteniment correctiu dels equips i del programari informàtic”, “a diferència d’altres empreses” que contractaven els dos serveis. “El reactor R-3131 tenia un únic detector de nivell i això dificultava conèixer en temps real les variables de temperatura i pressió”, indica. A la vegada, subratlla que dos dies abans de l’explosió “s’havien detectat errades en el sistema de seguretat”.
El fiscal carrega contra Adrio, responsable de seguretat, perquè “no va notificar directament ni indirecta l’existència ni les circumstàncies de l’accident per tal que els serveis d’emergències poguessin actuar”. Segons el ministeri públic, l’investigat es trobava “en estat de xoc”. Alhora, exposa que durant el dia dels fets “no consta cap comunicació d’emergència per part d’IQOXE al CECAT ni a cap altre servei d’emergències”. Amb tot, l’escrit afegeix que quan el CECAT va aconseguir contactar amb el responsable de seguretat “després de diversos intents”, aquest va comunicar “que hi havia dos ferits, que no hi havia núvol tòxic” i “que tenia la intenció d’enviar un fax”.
D’altra banda, relata que “l’empresa funcionava sota una situació de greu risc permanent pels treballadors”, ja que no tenien homologat el Pla d’Autoprotecció (PAU) o el Pla d’Emergència Interior (PEI) els quals són “un requisit indispensable per l’activitat”. El fiscal també comenta que les circumstàncies de l’explosió “tampoc estaven previstes en el Plaseqcat”, que depèn de la Generalitat de Catalunya.
Incompliments dels drets laborals
Segons el ministeri públic, l’empresa no tenia pla de prevenció de riscos laborals. El fiscal manifesta que el document que va presentar la companyia “no estava signat ni contenia cap acta que l’acredités, ni hi ha constància de que els treballadors en tinguessin coneixement”. Pel que fa a l’avaluació de riscos laborals, un informe intern “no preveia l’explosió de la unitat U-3100 ni en particular del reactor” deflagrat. A més, aquest mateix document d’IQOXE assenyala que l’MPEG-500 es fabricava automàticament, però el fiscal diu que no era cert, ja que “el procediment té intervencions manuals que impliquen la sortida dels operadors de la sala de control per obrir i tancar les vàlvules, la connexió de les mànegues i accions manuals per transportar productes”.
En paral·lel, assevera que el 83,3% dels treballadors estaven afectats psicosocialment pel ritme de feina, que hi havia una elevada càrrega de treball sobre els empleats i hi havia excessives tasques a fer amb temps limitat, fet que augmentava la pressió que patien. Finalment, exposa que els treballadors no estaven formats i que tampoc disposaven dels Equips de Protecció Individual (EPI) adequats.
