Fiscalia de Tarragona ha arxivat la investigació sobre els vessaments dels pèl·lets a les platges de Tarragona, Salou i de La Pineda de Vila-seca – que és la que en concentra més-. El ministeri públic argumenta que no s’ha pogut obtenir “l’origen concret” dels pèl·lets ni quan van ser vessats. Per aquest motiu, sosté, “no s’han pogut atribuir episodis concrets” a les dotze empreses inspeccionades “ni fixar un temps a cada un d’ells que sigui inferior al termini de preinscripció”. A més, el fiscal subratlla que les investigacions dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i els Agents Rurals no han permès detectar un abocament “amb entitat suficient” que suposi un “comportament delictiu” per part de les empreses investigades.
La investigació del ministeri públic va arrencar el 16 de gener d’aquest 2024 arran dels vessaments de pèl·lets en diversos punts de la costa atlàntica i cantàbrica el desembre de 2023, amb l’objectiu que les dades derivades d’aquella actuació contribuïssin a resoldre “l’endèmica situació” a les platges de la demarcació de Tarragona. De fet, el fiscal de Medi Ambient va incorporar les investigacions prèvies, fetes per la Guàrdia Civil l’any 2019 i instruïdes pel jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona, les quals també es van acabar arxivant.
Fiscalia subratlla que de les investigacions practicades “es desprèn” que la majoria de les partícules trobades a les platges, desembocadures i canals de les zones de l’entorn de Tarragona, sobretot de La Pineda i Prats d’Albinyana, a Vila-seca, tenen un origen de terra a mar, a diferència del cas de l’Atlàntic que van ser de mar a terra. “Una part va a les platges, l’altra es queda al mar. Això no exclou possibles pèrdues de pèl·lets en operacions d’empaquetatge, transport i gestió, però fonamentalment té origen directament industrial”, recull el fiscal en el seu escrit al qual ha tingut accés l’ACN.
Tarragona és on es fabriquen més pèl·lets
Segons dades del Centre d’Estudis d’Experimentació i Obres Públiques (CEMEX), es perden 5.700 tones de pèl·lets cada any a Espanya i cada quilo d’aquests microplàstics està format per unes 50.000 unitats aproximadament. “Això fa un total de 285.000.000.000 de boletes que anualment s’escampen”, s’indica en l’escrit. A la vegada, destaca que a Tarragona es fabriquen entre el 60% i 70% dels pèl·lets produïts a Espanya.
La platja de La Pineda, que forma part del Programa de seguiment de la Brossa Marina a les Platges des de l’any 2016 – del Ministeri de Transició Ecològica-, està a prop de 30 empreses relacionades amb les indústries químiques. “L’any 2018 es van assolir concentracions de gairebé 2.000 partícules per metre quadrat, la resta dels anys van ser d’entre 100 i 500 partícules per metre quadrat”, recull l’informe tècnic de la Unitat Tècnica adscrita a la Fiscalia de Sala de Medi Ambient i Urbanisme, rebut el 5 de juliol d’enguany.
La toxicitat “és molt baixa”
En aquest mateix informe també es detallen els riscos associats a la contaminació derivada dels microplàstics. “Es considera que els pèl·lets són una de les majors fonts de contaminació involuntària per microplàstics. Aquests són partícules d’entre 100 i 5 mm que poden generar-se en el mitjà com a resultat de la descomposició de plàstics de major grandària o ser dissenyats intencionadament per a aquesta grandària”, s’indica en l’informe.
Pel que fa a la toxicitat dels components principals dels microplàstics, el fiscal argumenta que “és molt baixa”. Per aquesta raó, “no es preveuen efectes nocius per ingestió de quantitats petites, si bé poden causar una obstrucció en cas d’ingestió de quantitats majors”, afegeix. Malgrat això, assenyala que la seva ingesta pot tenir “impactes fins i tot desconeguts en el sistema digestiu i en la salut en general”. Aquesta ingestió en la biota representa un “risc potencial” per a l’ésser humà a través del consum de marisc i altres organismes de la mar.
Respecte a la toxicitat en la fauna i la biota, diu, que les partícules poden provocar diferents impactes en funció de les seves dimensions. Així, les més petites podrien passar d’uns òrgans a uns altres i produir “efectes subletals a nivell cel·lular”. Els riscos associats al medi ambient poden aparèixer en individus i fins i tot d’ecosistema, assenyala el fiscal.
En resum, aquest informe tècnic conclou que la ingestió directa per part de la biota podria provocar problemes intestinals, asfíxia i fins i tot la mort, mentre que les partícules més petites podrien passar d’un òrgan a l’altre i produir efectes subletals en l’àmbit cel·lular. “La presència d’aquests contaminants a l’aigua i en el sediment afectaria a la qualitat de l’hàbitat i a la diversitat d’organismes”, resumeix el ministeri públic.
S’inspeccionen dotze empreses
En paral·lel, el ministeri públic també inclou en el seu escrit l’atestat conjunt dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i els Agents Rurals, el qual incorpora els resultats de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de l’Agència de Residus de Catalunya i de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat. En l’informe es detalla les empreses d’on podrien provenir aquests contaminants. Concretament, es tracta d’aquelles situades en eles terrenys al voltant del riu Francolí i els seus afluents: la riera de la Selva i el torrent de Sant Ramon, així com la Riera de la Boella, els quals desemboquen al port de Tarragona.
“En aquesta zona s’ubiquen els polígons industrials d’Entrevies, Constantí, La Selva del Camp i el polígon nord del Morell. En tots ells apareixen pèl·lets en major o menor quantitat, alguns incorporats en els sediments quaternaris”, s’apunta. Segons recull el fiscal, es van inspeccionar dotze empreses: Katoen Natie, SK Primacor Europe S.L.U., Transformadora de Etileno A.I.E., Berry Globals PGI Spain SLU, Ravago Plásticos S.A, Polymers Service Logistics SA (Chemieuro), Schmidt Ibérica SA, Repsol Química S.A., Traxpo SLU i Soprema Ibérica, Logis Puerto SL, Elyx Polimers SL i Macresac SA.
Motius per a l’arxivament
El ministeri públic conclou que durant la investigació no s’ha detectat un vessament de pèl·lets “amb entitat suficient perquè es pugui intuir un comportament delictiu per part de les empreses investigades i altres persones o companyies no investigades”. Així mateix, afirma que és complex determinar l’autoria i el grau de responsabilitat de les empreses, ja que aquestes es troben als polígons industrials, on moltes vegades comparteixen lloc físic i sistemes d’aigües fluvials. També argumenta que hi participen altres actors en la cadena de valor, com ara els gestors dels residus, del servei de neteja o bé els transportistes.
“A tot això, se li suma que el possible mitjà receptor està ja contaminat per l’acumulació històrica de pèl·lets, generada durant dècades quan els controls eren menors o inexistents, i molts dels contaminants apareixen de forma recurrent en funció de les condicions meteorològiques”, assevera el fiscal. A més, diu, que s’han de tenir en compte “l’enorme volum de transaccions d’aquests productes transportats per via marítima, on els possibles incidents són difícils de detectar”.
Tot i que s’ha obtingut molta informació sobre l’origen i la dinàmica dels microplàstics, el ministeri públic conclou que no s’han aconseguit dades sobre l’origen “concret” ni quan es van emetre o vessar. “Això imposa l’arxiu perquè, de moment, no es poden atribuir episodis concrets a empreses determinades ni fixar un temps a cada un d’ells que sigui inferior al termini de preinscripció”, sosté.
Amb tot, el fiscal destaca que les empreses han fet un canvi “favorable” en l’autocontrol per “evitar la dispersió en el medi, segurament -diu- per la influència dels mitjans de comunicació”. També remarca que el decret del Govern ha ajudat a les tasques de prevenció i apunta que “evitarà la possibilitat d’aparicions de nous episodis”.
