Espanya perd la darrera oportunitat per aprovar la mesura durant la seva presidència del Consell de la UE
El govern espanyol ha descartat portar a votació aquest dimarts 12 de desembre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea, quan se celebra el pròxim Consell d’Afers Generals a Brussel·les. Segons han confirmat fonts diplomàtiques a l’ACN, Espanya ha optat per aquesta opció pels dubtes que existeixen entre els diferents estats sobre la qüestió, tant en matèria econòmica com política o jurídica. D’aquesta manera, Espanya perd la darrera oportunitat per aprovar la mesura durant la seva presidència del Consell de la UE, ja que a partir de l’1 de gener de 2024 aquesta passarà a Bèlgica. A partir d’ara, perquè el tema es torni a incloure en l’agenda, l’Estat haurà de sol·licitar-ho a la presidència de torn del Consell.
Tot i que la voluntat inicial d’Espanya era la possibilitat d’incloure una votació, els diferents representants dels estats membres han acordat descartar-ho. De fet, nombroses delegacions havien expressat els seus dubtes durant els últims dies sobre la proposta, assegurant que s’havien detectat pocs canvis respecte a les trobades inicials i que la discussió requeria més temps. Així, l’oficialitat del català es reduirà a un debat, com en les anteriors trobades.
La decisió arriba després de tres reunions -la d’aquest dimarts serà la quarta- que, segons fonts diplomàtiques espanyoles, han sigut de gran importància per traslladar la qüestió als diferents estats membres. De fet, les mateixes fonts asseguren que la voluntat és continuar treballant a tots els nivells perquè l’oficialitat del català, el basc i el gallec sigui una realitat. No obstant això, Espanya ja no podrà incloure l’assumpte de forma directa en l’agenda del Consell d’Afers Generals, sinó que ho haurà de sol·licitar al país que ostenti la presidència del Consell de la UE.
Avenços durant el semestre europeu
Durant la presidència espanyola del Consell, l’executiu de Sánchez ha subratllat en nombroses ocasions la importància de fer oficial el català, el basc i el gallec a la Unió Europea. La primera trobada a nivell comunitari es va celebrar el setembre passat, i si bé cap estat va presentar vetos a l’oficialitat, van ser diversos els països que van expressar els seus dubtes al voltant de les implicacions econòmiques, polítiques o jurídiques.
Des de llavors, Espanya s’ha ofert a pagar el cost de fer el català oficial a la Unió Europea i ha llançat propostes per impedir que altres llengües utilitzin el cas per reivindicar-se. En paral·lel, la Comissió Europea ha elaborat un informe preliminar que xifra en 132 el cost total de fer oficials el català, el basc i el gallec a la UE.
Malgrat tot, diversos estats de la Unió han lamentat el poc temps que se’ls ha donat per estudiar els documents, alhora que d’altres -com per exemple Letònia- han reconegut obertament que l’oficialitat “no és una prioritat”.
Aproximacions del Govern amb Bèlgica
En aquest context, el Govern ja ha iniciat contactes amb Bèlgica per mantenir “viva” la proposta de l’oficialitat del català, ja que aquest serà el país que ostentarà la propera presidència de torn del Consell de la UE. Així ho ha detallat aquest mateix dilluns la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, qui ha defensat que “per responsabilitat” cal seguir treballant.
En la mateixa línia s’han expressat fonts diplomàtiques espanyoles, les quals asseguren que la feina continua malgrat que aquest desembre acabi la presidència espanyola.
