La regulació del Govern per implantar renovables i arribar als objectius de transició energètica de 2030 i 2050 va acabar provocant una allau de projectes en zones de les Terres de l’Ebre on el problema és endèmic, com la Terra Alta o el Baix Ebre. Un primer decret va generar una “bombolla especulativa” que “trinxava” espais rurals i perpetuava un model que s’aprofita de la vulnerabilitat i els problemes estructurals de l’agricultura, com els preus baixos i la falta de relleu generacional. Mentre batallen amb les grans energètiques, els municipis han apostat per la regulació urbanística, les eines de protecció de l’entorn i projectes d’autoconsum que els permetin no dependre’n. Ara es demana a les àrees metropolitanes que facin el mateix.
Després d’anys de pausa, el mandat municipal que ara acaba va començar a les Terres de l’Ebre amb l’amenaça reviscolada de grans instal·lacions de renovables “trinxant” paisatges, negocis i projectes de vida. A la Terra Alta es reactivava la construcció de tres nous parcs eòlics i el Govern s’afanyava a derogar el decret que establia les anomenades Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). La comarca va demanar que la invalidació de les ZDP tingués efecte retroactiu i aturés les tres centrals que Naturgy posava en marxa i que havia tramitat amb la normativa que s’anul·lava.
El nou decret 16/2019, “per l’emergència climàtica”, no va atendre la petició de la comarca. Amb la nova regulació s’havia d’ordenar la “urgent” transició ecològica, agilitzar la tramitació dels projectes i accelerar la producció d’energia verda per complir els objectius de 2030 i 2050. El decret es va fer amb un altre compromís, anunciat pel president Torra i la consellera Àngels Chacón des de Gandesa: la Terra Alta i altres zones de les Terres de l’Ebre castigades per la massificació eòlica quedarien “blindades”. Havien superat la seva quota de solidaritat.
Aquell decret, en lloc de “redistribuir” la producció energètica i treure “pressió” a zones massificades, va provocar una allau mai vista de projectes, eòlics i fotovoltaics, que esquitxaven i malmetien totes les zones rurals de les Terres de l’Ebre – i també, i sobretot, de Ponent o el Camp de Tarragona-. Desenes i desenes de projectes es presentaven cada setmana a la Ponència d’Energies Renovables, l’eina que havia de “filtrar” i frenar projectes que no eren viables pel seu impacte paisatgístic, ecològic o patrimonial, i que tindria en compte “criteris de densitat”.
Nou cop de volant
Dos anys més tard – ressorgint de la pandèmia -, la Generalitat va tornar a modificar el decret per “punxar la bombolla especulativa” de les renovables que s’havia produït amb la normativa. Des de llavors, cal l’acord de la meitat dels propietaris dels terrenys afectats i les promotores han d’oferir el 20% de participació local. També prioritza el tràmit d’instal·lacions que connectin a línies de mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència.
Des de la modificació, de la quinzena de parcs eòlics nous que es van projectar a la Terra Alta, només ha quedat a tràmit la central Microvilalba, d’un aerogenerador-, i al Baix Ebre, el parc Ampliació de Colladetes, de quatre aerogeneradors. Aquest darrer ha sigut l’únic projecte de renovables de les Terres de l’Ebre que s’ha regit pel decret d’emergència climàtica 16/2019, mentre que amb la normativa de les ZDP s’han construït a la Terra Alta tretze nous grans aerogeneradors, les centrals Punta Rodona i Barrancs, que estan en funcionament des de fa unes setmanes. La promotora, Naturgy, continua amb els tràmits d’una tercera central, Tres Termes – amb la redacció de les actes prèvies d’ocupació de finques afectades pel projecte executiu -.
Del vent al sol
La Terra Alta té ara 161 aerogeneradors, els mateixos que el Baix Ebre. Són les dues comarques catalanes amb més molins de vent en servei, però els canvis normatius han traslladat la pressió i hi ha més projectes de centrals fotovoltaiques en tràmit que eòlics. A la Terra Alta es projecten 159,5 hectàrees de panells fotovoltaics. Al cor de la comarca, per exemple, entre Vilalba dels Arcs, Batea, Gandesa i Corbera d’Ebre s’ha demanat autorització per construir quatre parcs solars de prop de 140.000 panells. Ho fan diferents empreses que comparteixen seu social (a Madrid), una estratègia de divisió de macroprojectes que la comarca ja ha patit amb les eòliques.
També al Baix Ebre es tramiten projectes fotovoltaics en 129,6 hectàrees o en 28,8 al Montsià, però la Ribera d’Ebre serà la tercera comarca catalana productora d’energia solar si les instal·lacions proposades es construeixen. Tindrà almenys 434,8 hectàrees de parcs fotovoltaics. La comarca riberenca també és la que té més parcs eòlics en tramitació. Són Serra de la Creu 1, Tivissa IV, Tivissa II, Burgans 1 i Burgans 2, tots a Tivissa (42 aerogeneradors en total), a més de Serra de la Creu 5 a Rasquera, amb 4 aerogeneradors.
Ordre urbanístic
De fet, Tivissa (Ribera d’Ebre) va ser un dels més municipis més impactats pel decret 16/2019. Fins a 44 projectes de renovables (eòlica, solar i línies d’evacuació) van arribar a la taula de l’ajuntament. Per frenar-ho, l’equip de govern municipal va fer una regulació urbanística per limitar en una zona dels comuns la implantació de renovables. Va licitar tres lots a les promotores per fer tres parcs de 45 MW de potència. El consistori decidia on – un 4% dels terrenys públics-, com – requerint crear llocs de treballs per als veïns -, i quant, perquè també ha fixat en les licitacions la compensació econòmica mínima que cobrarà l’Ajuntament (150.000 euros de partida).
L’alcaldessa i candidata d’ERC a Tivissa, Montse Perelló, reconeix que el model del municipi ha interessat molts d’altres ajuntaments, però apunta que cadascun té les seves particularitats i que la seva iniciativa no es pot reproduir a tot arreu.
Model territorial
Des dels municipis veïns, retreuen a Tivissa que hagi escollit per a les renovables aquella part del seu gran terme que “no veuen” i hagin abocat l’impacte als pobles veïns. Contra això, també es reivindica un model d’ordenació amb visió territorial, fins i tot de país. I és que mentre entitats socioeconòmiques com Terra Alta Viva reclamen i insisteixen en la redacció d’una Carta del Paisatge per a la comarca, molts consistoris busquen, pel seu compte, fórmules pròpies de regulació i protecció.
“Malauradament, la voluntat dels dotze municipis de la comarca no sempre va en la mateixa línia. Veuria bé una carta paisatgística a la Terra Alta, però crec que anem una mica tard”, ha dit l’alcalde i alcaldable de Junts a Gandesa, Carles Luz.
Entitats com Terra Alta Viva, a falta d’eines com la Carta del Paisatge – que s’ha demostrat efectiva al Priorat -, animen als ajuntaments a desenvolupar normes subsidiàries pròpies i els ofereixen suport a través de la Xarxa per la Sobirania Energètica, que els aglutina. Els proposen crear ordenances municipals per afavorir l’autoconsum i regular la implantació de renovables, bonificar la generació d’energia verda, i oferir assessorament – sobretot per evitar la pobresa energètica dels ciutadans -. Tot i això, les adhesions a aquesta proposta no estan sent les que les entitats esperaven, com diu Marta Martínez. “Són eines per ajudar”, i potser no “impediran” totalment les grans instal·lacions, però s’ha de “poder protegir” els actius que tenen els pobles.
L’alcaldessa i candidata de Movem Terres de l’Ebre al Pinell de Brai, Eva Amposta, defensa que la protecció del territori és una feina que “no es fa d’un dia per l’altre” i reconeix que el consens polític que requereix, aquest mandat, no l’han trobat. Tampoc el suport de la Generalitat en les lluites que han hagut d’emprendre les administracions locals contra els “macroprojectes”.
Protecció municipalista
La proposta de protecció de l’equip de Carles Luz és la figura del Bé Cultural d’Interès Local per als actius paisatgístics. Ho plantegen a la zona del Mas d’en Sunyé, els Graus, les Cendroses i la Guardiola, una plana “amb una riquesa paisatgística i agrícola molt important”, a la falda de la serra de Puig Cavallé. Amb aquestes eines, els ajuntaments, com reivindica Luz, han de poder tenir “veu pròpia” i “dir l’última” sobre els projectes de renovables, unes instal·lacions “que tenen repercussió zero sobre els pobles i el territori”, com ha recordat també la progressista Eva Amposta.
Desmuntant presumptes beneficis
Amb l’objectiu demostrar aquesta afirmació, l’associació Cova de la Masa ha impulsat un estudi, fet per dos investigadors de la Universitat de Barcelona, que quantifica l’impacte (negatiu) que tindria la instal·lació d’una nova central eòlica, l’Ametlló, al Perelló i l’Ametlla de Mar. Fins a 7 milions d’euros es perdrien a la zona només la reducció del valor patrimonial dels habitatges, el 70% dels veïns abandonarien la zona, i tancarien la meitat d’activitats econòmiques – mig milió més que es deixarien d’ingressar a la zona-. Per contra, els parcs eòlics en servei al Perelló, aporten uns 200.000 euros a les arques municipis i generen llocs de treball “que es compten amb els dits d’una mà”, com assenyalava el representant de l’entitat, David Roselló.
L’entitat desmunta “l’excusa de la riquesa” i de l’ocupació amb què administracions i promotores justifiquen aquests projectes i el mètode de l’estudi és aplicable a altres municipis i territoris. De fet, la Terra Alta, on hi ha centrals eòliques des de principis de segle, fa anys que alerten que els pobles amb més aerogeneradors són els que han patit amb més duresa la despoblació.
Extorsió i vulnerabilitat
Això passa perquè el model amb el qual es vol assolir la transició energètica s’aprofita de “la vulnerabilitat” dels pagesos i “els problemes estructurals” de l’agricultura i busca en el món rural, no perquè hi faci més vent o més sol, allò que als grans centres de consum (les àrees metropolitanes) els costaria moltíssims més diners.
Des dels pobles i les entitats de les Terres de l’Ebre, reclamen que aquesta autogestió i suficiència energètica es faci sobretot a les àrees metropolitanes. “Nosaltres la quota ja l’hem complert”, recorda Terra Alta Viva. “Amb l’energia que produeix la Terra Alta, la Terra Alta en té prou”, remarca Martínez. “Si tenen més demanda, que busquin solucions, però que no s’aprofiti que som un territori rural i el destrossin perquè ells puguin tenir energia”, ha reivindicat.
Per a l’associació Mas de la Cova, s’està “castigant” els territoris que ja han fet molta feina en l’autosuficiència energètica, tant en l’àmbit particular com públic. “És com si per escalfar-me amb llenya, cremo la taula”, exemplifica David Roselló, qui reivindica els models alemanys o belgues on les naus industrials i els polígons acullen la producció fotovoltaica o els aerogeneradors. “Aquí venen a arrencar oliveres de 300 anys per plantar pinxos que duraran 25 o 30 anys”, denuncia.
Energia Km0
De fet, la transició ecològica als pobles ha començat amb altres iniciatives que van més enllà de les grans centrals eòliques i fotovoltaiques i hi ha municipis ebrencs que són exemplars en àmbits com la gestió forestal i l’ús de la biomassa. Gandesa és un dels referents. Des del 2011, el consistori té un pla de gestió de les 1.900 hectàrees forestals de comuns que té. N’extreu fusta per a les calderes de biomassa de l’escola i la llar d’infants i la biblioteca (amb un estalvi del 60%), genera “oportunitats” (amb les brigades forestals i el pasturatge) i frena incendis. En l’últim foc patit a Gandesa el passat mes d’abril, els Bombers de la Generalitat van destacar que la neteja del bosc a la zona en els últims anys havia evitat un incendi més gran.
El candidat de Junts reconeix que la iniciativa ha patit reticències, “per ancestral”. “Em vaig sentir dir que malgastàvem diners. Avui som la mostra que un bosc ben gestionat, genera recursos per a la climatització, genera ocupació, i sobretot la prevenció. El que hauria pogut ser una catàstrofe es va resoldre en una tarda. Avui gràcies a tota aquesta feina, som model”, ha defensat Carles Luz.
Les calderes de biomassa, de fet, s’han implementat a molts pobles de les Terres de l’Ebre. A Tivissa en tenen també a l’escola i al càmping-alberg, “calefacció quilòmetre zero” perquè s’abasteixen amb estella recollida pel Consorci de la Serra de Llaberia. “Sempre dic que amb el terreny que tenim – 21.000 hectàrees de terme municipal – mai ningú ens ha vingut a demanar fusta, però volen posar renovables de forma bèstia”, ha lamentat la candidata republicana tivissana, Montse Perelló.
Del bosc als sostres
Molts municipis han accelerat també a les Terres de l’Ebre per generar l’energia dels seus edificis municipals amb plaques solars als sostres dels equipaments. “Anem a canviar la mentalitat de tothom i donar exemple”, ha remarcat Perelló. També es multipliquen per tot el territori les comunitats energètiques.
El Pinell de Brai n’ha estat pioner i només tenen pendent “legalitzar l’autoconsum”, un tràmit que s’està allargant mesos i que dificulten les distribuïdores i les comercialitzadores. Com recorda l’alcaldessa Eva Amposta, si això “es legisla”, les empreses “ho hauran de posar fàcil”. Per a la candidata progressista, “fomentar que els veïns s’organitzin” i facin “la seva pròpia llum” és una acció “fàcil” que poden impulsar tots els ajuntaments, un “camí” per ser “menys dependents”, fins i tot “desconnectats” de les grans comercialitzadores.
