Les acusacions de les víctimes de l’1-O, entre les quals es troba el Centre per la defensa dels drets humans Irídia, han exigit al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona que investigui quin és el canal de comunicació alternatiu al que fan referència els agents de la policia espanyola en les gravacions policials de l’1-O.
“Me llama al otro medio”. Són paraules d’un dels responsables de l’operatiu policial per evitar la celebració del referèndum de l’1-O enregistrades pel cos i que forment part de les diligències obertes pel jutjat, requerides arran de les denúncies presentades per diversos ferits de l’1-O.
D’aquesta manera, les acusacions han demanat al jutge que reclami a la Policia Nacional les “comunicacions completes” dels comandaments policials, després que el cos policial assegurés en un escrit que no existien.
Els advocats dels ferits consideren que “no és creïble” que en un operatiu “d’aquestes dimensions” no hi hagi comunicacions entre els comandaments i que, en qualsevol cas, no fossin gravades.
“Han d’existir comunicacions enregistrades entre el Gabinet de Coordinació i Estudis i la Direcció de Policia de Catalunya, i així mateix, entre aquesta direcció i els comandaments actuants en cada intervenció”, afirma Irídia, que considera “essencial” poder conèixer aquestes comunicacions “per a saber qui va prendre les decisions sobre la intervenció als col·legis”.
Les defenses, així com l’Ajuntament de Barcelona, que es va presentar com acusació particular, es queixen que els àudios de la policia espanyola entregats al jutjat estan “incomplets, presenten talls i manca d’informació”. Per això, creuen que és “evident” que moltes comunicacions no han estat aportades al jutjat.
