José Antonio Martín Pallín, jurista espanyol que va ser fiscal i després magistrat del Tribunal Suprem espanyol assegura en un article que el rei d’Espanya, Felipe VI, ha vulnerat la Constitución i ha sobrepassat els poders que la carta Magna espanyola li atribueix.
En altres paraules, el màxim garant de la Constitución, el rei Borbó, se l’ha saltat. Aquests són els motius pels quals Martín Pallín creu que el monarca no ha estat ben assessorat i que, per tant, s’ha situat “al marge” del text que es troba al vèrtex superior de la jurisprudència de l’Estat.
El magistrat emèrit afirma que el fet que ahir el rei dissolgués les Corts espanyoles i no proposés cap candidat és inconstitucional. El cap d’Estat està obligat a presentar candidat tot i que no en la roda de consultes no sumi els vots necessaris, ja que és el Congreso qui l’ha de rebutjar si no hi ha majories i, per tant, qui té l’última paraula. El rei no pot deduir quina serà la decisió del poder que representa realment la sobirania popular, en aquest cas el parlament espanyol.
Martín Pallín explica que “no es pot acceptar la decisió del rei, dissolent de facto les Cortes Generales en afirmar que no proposa, en contra del text constitucional, a cap candidat a la Presidència del Gobierno”. A més, narra que “la interpretació que fa la Casa Reial l’article 99 de la Constitución resulta totalment equivocada i contrària als principis constitucionals”.
N’hi ha prou amb una lectura literal de l’apartat 4 de l’article 99 de la Constitución per entendre que el rei no té la facultat de prescindir, pel seu propi imperi, de l’obligació constitucional de formular una proposta de candidat a la presidència del Gobierno: “Si efectuades les esmentades votacions no s’atorgués la confiança per a la investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats anteriors”.
Martín Pallín esbossa que, per tant, el rei és un simple testimoni de la posició inicial, abans d’entrar a la sessió d’investidura, de les intencions dels diferents partits polítics. “No li correspon fer sumes, i molt menys càbales, sobre el que pot esdevenir en un Parlament en el qual, tot i els mals hàbits de la política espanyola, tots els diputats tenen llibertat de vot i molt més en les qüestions d’investidura” conclou.
