Diversos analistes polítics desgranen a l’ACN les causes i conseqüències de les divergències dins el moviment
La falta d’un nou full de ruta “clar” i de “consens”, així com el canvi d’estratègia del govern espanyol a l’hora d’abordar el conflicte català són dos dels factors que més destaquen diversos experts consultats per l’ACN per explicar la crisi del moviment independentista. “La manca d’objectiu d’una forma excessivament clara produeix discrepàncies tan externes entre els actors com dins d’aquests”, apunta Jesús Palomar, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, sobre l’augment de les divisions, que ara ja estan calant en el si dels partits i les entitats. “És el pitjor dels còctels”, conclou el professor de Ciències Polítiques de la UPF Toni Rodon. En any electoral, Rodon recorda: “El votant percep caos”.
Malgrat “l’extraordinària desorientació” al món independentista que també detecta el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas, cap dels analistes consultats preveu un transvasament de vots cap al bloc no independentista “La gent està emprenyada i decebuda, però el vot independentista aguanta”, assegura Palomar.
Per tot plegat, Ana Sofia Cardenal, professora de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya, avisa que el conflicte català s’encamina cap a una “cronificació”. És a dir, que el suport a una Catalunya independent continuï al voltant del 40%, però que no es faci cap pas rellevant cap aquest objectiu polític.
Amb tot, els experts no descarten l’aparició d’algun revulsiu, sigui un canvi de context o l’aparició d’una proposta “atractiva” i “clara”, que permeti refer-se a aquest moviment en hores baixes.
Factors divisió
Gran part dels analistes consultats consideren que, de fet, mai hi ha hagut cohesió organitzativa “real” en l’independentisme, però que els seus actors han aconseguit més o menys anar a l’una quan tenien un objectiu concret comú, ja fos el referèndum de l’1-O o la defensa de presos i exiliats.
Manca d’un projecte independentista guanyador
Més enllà de denunciar plegats el que anomenen la “segona onada repressiva” per les causes contra el ‘sottogoverno’ de l’1-O i contra activistes de base, ara mateix partits i entitats no van de bracet quan es tracta d’intentar assolir la independència de Catalunya. “(Després del referèndum), se n’adonden que això no és un objectiu que es pugui assolir amb la facilitat que pensaven (…), i es veuen obligats a reorientar estratègies”, explica Cardenal. I conclou: “És aquí on comencen a fer-se molt visibles dues estratègies diferents”.
L’error de competir electoralment a l’autonomia
S’obre així la divisió entre els que aposten pel diàleg amb Madrid i els que busquen la confrontació amb l’Estat. Els analistes opinen que el canvi de tàctica per part del govern espanyol també ha dividit estratègicament independentisme, com sosté per exemple Cardenal: “El fet que govern espanyol ja no sigui un govern del PP i sigui un govern del PSOE que s’alinea amb l’estratègia més pragmàtica d’ERC, perquè es necessiten mútuament, evidentment contribueix a aprofundir aquestes diferències”. Ara bé, Rodon dubta que la divisió no s’hagués produït igualment encara que ERC no hagués optat per la taula de diàleg, per “la lògica de competició electoral” entre ERC i Junts.
La repressió ha provocat divisió dins de l’independentisme
El catedràtic Jordi Matas atribueix també les batalles internes a “la repressió brutal que ha patit l’independentisme” a nivell “judicial, policial, polític, mediàtic i econòmic” durant els últims cinc anys.
Indefinició de propostes, possible augment de l’abstenció
Per a Rodon l’aparició de divisions dins d’entitats com l’ANC posa en evidència que hi ha un debat que “moltes formacions encara no han resolt”: “I ara, què fem?”. Davant d’aquesta incògnita, hi ha “diferents maneres de veure” quina ha de ser l’acció política a partir d’ara.
Palomar i Rodon creuen que ERC ha posat sobre la taula la proposta “més clara”: obrir un diàleg amb el govern espanyol per desjudicialitzar primer el conflicte i, després, intentar pactar les condicions per un referèndum d’autodeterminació. “Malgrat que l’estratègia del referèndum sembla que sigui majoritària en la societat catalana, el com arribar-hi no està del tot clar perquè conviuen diferents visions”, matisa Rodon.
Per la seva banda, Cardenal assenyala a Junts com a focus de divisions. “Ni ells mateixos saben què volen”, diu. Aquesta professora de la UOC no veu “gaire recorregut” a la seva posició —confrontació amb l’Estat i denúncies de vulneracions de drets des de fora amb Carles Puigdemont— perquè “és no acceptar el resultat” del ‘procés’: “El món ha canviat i continuen amb la mateixa estratègia”.
Per a Palomar, l’opció de Junts tampoc “no és molt clara”, la CUP “trampeja com pot”, mentre que l’ANC té “problemes organitzatius” que els “debilita” i la seva aposta per la “unilateralitat” no es veu com a “viable”. A tot això, Òmnium està “replegant forces per contraatacar”, però encara està en procés de “recuperar el protagonisme”. En canvi, Matas veu una “ambigüitat discursiva i programàtica” a tots els espais independentistes: “No se’n salva cap”.
Dividits en any electoral
Mentre Cardenal avisa que ni les municipals ni les generals poden servir per fer “cap translació” dels equilibris polítics a Catalunya, Palomar espera que almenys els comicis espanyols serveixin per posar el “termòmetre” al panorama polític català, especialment per veure qui guanya “el predomini” de l’espai independentista i qui queda per davant, si el PSC o ERC.
De cara a les pròximes eleccions catalanes, els analistes descarten una “fuga” de vots del bloc independentista a la resta de formacions. La seva majoria “no està amenaçada” perquè tenen votant “fidel”, subratlla Cardenal. L’únic escenari que podria afectar la majoria, puntualitza Palomar, és la creació d’un quart partit que posi en risc l’entrada al Parlament d’algun partit i que, per tant, una part d’aquest electorat quedi sense representació.
Encara que no aparegui una nova formació, la divisió dins l’independentisme pot passar factura als partits a nivell electoral. La incògnita és com. Si bé hi podria haver una major abstenció, els experts sobretot es fixaran en els moviments de vot dins del bloc independentista. “Aquí els partits independentistes se la juguen. Com més propostes clares hi hagi, més redits poden treure”, opina Matas.
Ha tocat fons l’independentisme?
Segons Palomar, el pitjor que li podria passar a l’independentisme és perdre la majoria tant en escons com en percentatge de vot perquè no podrien argumentar que és el que vol un part substancial de la ciutadania de Catalunya. “Ja no podrien dir que són majoritaris”, avisa. Però aquest escenari no és el que preveuen els experts.
Tant Cardenal com Rodón apunten a una “cronificació” de l’actual estancament al moviment independentista que, malgrat tenir un suport social al voltant del 40%, no fa cap pas rellevant cap al seu objectiu polític. Amb tot, Cardenal tampoc descarta que hi hagi una “reconfiguració” del panorama si apareix “una alternativa atractiva”.
Per refer-se, el moviment secessionista català hauria de gestar un “projecte social” que sigui “assumible” i generi “confiança” i “il·lusió”, indica Palomar. “Algú haurà de descobrir la gallina dels ous d’or”.
