Després d’anys a la rereguarda en la defensa del català, el catedràtic Francesc Xavier Vila s’ha posat al capdavant de la nova conselleria de Política Lingüística amb la llengua catalana com un dels cavalls de batalla de la legislatura. Amb l’Enquesta d’usos lingüístics acabada de sortir del forn, reconeix a l’ACN que el procés independentista va deixar el debat sobre la llengua en un “segon lloc”, malgrat que Catalunya ja experimentava canvis demogràfics profunds. “La mirada pública estava a un altre lloc”, precisa. Ara, el canvi de paradigma permet “aliances i acords transversals nacionals” que en aquell moment eren “més difícils d’assolir”. “Hem de reaprendre a integrar lingüísticament, els últims anys hem estat procrastinant”, opina.
Segons el conseller, un dels objectius del Govern és “desjudicialitzar” i “despartiditzar” la llengua. “Despolititzar-la, estrictament, és més complicat perquè és una cosa pública, però almenys hauríem de desideologitzar-la, perquè una llengua en un estat normal és la comparteixen totes les persones, tinguin la ideologia que tinguin”, esgrimeix.
Lamenta que, durant anys, “determinats entorns polítics” com Cs hagin fet de la lluita contra el català el seu “nucli central”, una decisió amb “repercussions mediàtiques” a Catalunya i que alimentava, alhora, un discurs “absolutament passat de voltes” fora del país. “Hi ha entorns polítics que han ajudat a una radicalització d’alguns postulats, efectivament”, argumenta.
Relació amb els partits
Vila evita pronunciar-se sobre la relació dels socialistes amb la llengua catalana abans d’arribar el Govern, però considera que l’executiu actual dona proves “fefaents” del seu compromís amb la llengua. Alhora, assegura que la seva funció com a conseller de Política Lingüística té l’efecte “que ha de tenir” i reconeix que, tot i provenir d’un Govern anterior en mans d’ERC, s’ha sentit “molt ben rebut”.
El conseller manté contacte constant amb partits que tenen per bandera la defensa de la llengua catalana, com Junts, ERC o la CUP. “És la meva obligació mantenir-hi contacte. Tinc una relació personal molt cordial amb tothom. Hi ha aspectes en què tenim màxima sintonia i altres en què pot haver-hi certes discrepàncies”, detalla. Amb tot, defensa que globalment hi ha més capacitat de “crear consensos” que de generar “estridències” i “dissensions”.
Incrementar l’oferta de cursos de català
Amb tot, sosté que hi ha feina per fer i que cal facilitar a tots els ciutadans l’accés al català, especialment a aquells en qui els és “més complicat” connectar-hi. “Cal incrementar substancialment l’oferta de cursos de llengua catalana a tots els nivells, però fent èmfasi essencial en els nivells inicials i bàsics”, precisa. Alhora, aposta per anar més enllà i construir espais “segurs d’aprenentatge” amb l’objectiu que la societat receptora “interpel·li parlants” i els convidi a “fer servir la llengua”.
Per Vila, Catalunya ha de “reaprendre” a “integrar lingüísticament”. En aquest sentit, insta a prendre consciència i a generar un acord col·lectiu per incloure l’aprenentatge de la llengua catalana com a part del procés d’integració.
El català entre els joves
Si hi ha un sector de població en el qual el català té deures pendents és entre els joves. Les dades de l’Enquesta revelen que el català guanya parlants, però el nombre de nous coneixedors és inferior al creixement de la població i la mitjana de coneixement del català està per sota de la del castellà en totes les franges d’edat, però molt especialment entre el col·lectiu més jove.
Pel conseller, la situació s’explica perquè l’exposició al castellà durant el seu procés formatiu dels joves d’avui dia ha estat “més elevada” que en generacions anteriors, esperonada per les pantalles i les xarxes socials, amb referents procedents del món de la “hispanofonia”. Vila ho atribueix a decisions que, “a pilota passada”, no van ser “les adequades” i ho desvincula d’una menor “consciència” per militar a favor de la llengua catalana. “Els joves s’han socialitzat amb menys oferta en català, just en un moment en què l’oferta en castellà estava creixent”, determina. Així, no considera que els adults siguin més conscients de la situació fràgil de la llengua que els joves.
L’oficialitat europea n’augmentaria el “valor simbòlic”
Preguntat per l’oficialitat del català a Europa, Vila sosté que la llengua ja és oficial al continent perquè ho és en un estat membre i que ara el que cal és que la reconeguin les institucions europees. “Precisament, l’oficialitat permetria desfer aquesta ambigüitat”, aclareix.
Alhora, segons el conseller, també n’incrementaria el “valor simbòlic”, una fita que seria “fins i tot més important fora de Catalunya que dins” -en territoris com la Franja, l’Alguer o la Catalunya del Nord- i esdevindria una notícia “de primera magnitud”. “Des de diversos punts de vista, el català seria menys una llengua de peatge”, assevera.
Un pressupost de “geometria variable” amb altres conselleries
Com a fites properes, el conseller de Política Lingüística es marca com a repte per al futur pressupost dotar el departament de manera “adequada” i fer que altres conselleries inverteixin també en l’àmbit de la llengua. “Des d’aquest punt de vista, hauria de ser una geometria variable”, conclou.
