Diversos experts consideren que “no es pot comparar” el macroparc eòlic marí del golf de Roses (Alt Empordà) amb els que hi ha en els països nòrdics perquè no es fa servir la mateixa tecnologia. En aquest sentit, alguns científics que han participat aquest dijous en un seminari a la UdG exposen que no hi ha prou coneixement per avaluar “els impactes” que tenen els parcs eòlics marins flotants. Els experts consideren que els molins flotants “no tenen res a veure” amb els fixos. Malgrat tot, asseguren que les estructures que han d’ancorar els molins podrien provocar conseqüències en els hàbitats que hi ha en el fons marí i els cables poden suposar un element on s’hi enredin mamífers i altres animals com ara tortugues.
A tall d’exemple, aquests experts argumenten que al mar del Nord, on hi ha diversos macroparcs marins, han necessitat més de 20 anys per comprovar quin impacte tenen en la fauna i la flora de la zona. En canvi, no entenen per què a Catalunya s’aposta directament per tirar endavant projectes amb molts molins abans de fer una prova pilot. Tot plegat, assenyala l’investigador de la UdG, Josep Lloret, suposa un problema “greu” ja que no es posa sobre la balança els avantatges i els inconvenients. “És cert que tindrem energia eòlica, però quin mal se li fa a sota”, assenyala.
Lloret també lamenta que les empreses interessades a col·locar els molins menteixen quan asseguren que la biodiversitat de la zona en sortirà beneficiada. El problema, explica el científic, és que ho fan des de l’experiència noruega, on els molins són fixos i no flotants. A més, el fons marí és molt diferent al de la zona on es volen col·locar a l’Alt Empordà.
Lloret assenyala que el que cal és “allunyar” aquests models de parcs eòlics de les zones protegides com a Xarxa Natura 2000. I és que la realitat és que aquest parc està projectat just després de la zona protegida i no té en compte una altra zona protegida per part francesa, just darrere d’on es vol instal·lar.
La biòloga i investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Elisa Bardalet, recorda que no hi ha estudis que avalin la viabilitat mediambiental dels molins flotants en aquesta zona. “Estem encara a un nivell teòric i es compara el coneixement amb d’altres tipus d’activitats humanes que ja són elements estressants, com l’extracció de petroli o els cables elèctrics”, assenyala.
Un 90%
Lloret ha lamentat també que actualment el 90% dels projectes de parcs eòlics previstos al Mediterrani es troben a uns 30 o 40 quilòmetres de zones protegides. Per això, Lloret reclama “repensar l’estratègia si bé reconeix els avantatges de l’energia que es genera”.
Amb tot, cal tenir en compte que els aerogeneradors poden tenir una mida similar a la Torre Eiffel de París, amb l’impacte visual que això provoca. “En aquestes zones s’ha d’anar molt amb compte amb el que es fa. Demanem excloure els parcs eòlics d’aquests espais i dels del seu voltant”, ha conclòs.
