Euskadi i Navarra han defensat el seus sistemes de concert i conveni econòmic en ple debat sobre el finançament singular per a Catalunya. En un article a ‘La Vanguardia’, el lehendakari basc, Imanol Pradales, i la presidenta de Navarra, María Chivite, afirmen que es tracta d’un model “solidari”, que exigeix una “fiscalitat responsable” i que no “s’articula contra ningú”. “Els règims de concert i conveni són continuadors de la tradició històrica foral, tenen avui dia el màxim reconeixement jurídic, polític i jurisprudencial i, malgrat tot, periòdicament són objecte de crítica i utilització partidista”, han lamentat Pradales i Chivite, que sí han reconegut que no s’ha trobat una fórmula que permeti “un finançament adequat” de totes les CC.AA.
“Des del 1980 i l’aprovació de la LOFCA no s’ha trobat una fórmula d’adequat finançament de les comunitats, que s’han convertit en les prestadores dels serveis públics més rellevants des de la perspectiva de la despesa: sanitat, educació o serveis socials”, han apuntat els presidents d’Euskadi i Navarra, que han recordat que el règim de concert o conveni econòmic “només s’ha reconegut als territoris forals” d’Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra. “Això no vol dir que no puguin articular-se mecanismes en el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, multilaterals o amb un grau de més o menys bilateralitat, que puguin imitar o assemblar-se al nostre particular model”, han assegurat Pradales i Chivite.
“Però no gaudirien de la seguretat i estabilitat en el temps que la garantia institucional del nucli intangible de la foralitat atorga al règim de concert i conveni”, han matisat els presidents d’Euskadi i Navarra, que insisteixen que gestionar una hisenda pròpia “implicar un grau elevat de responsabilitat, rigor i autoexigència en la gestió”. “Es tracta d’un model que exigeix un alt nivell de responsabilitat i compromís amb la gestió, una fiscalitat igualment responsable, i que en cap cas s’articula contra ningú, pel seu profund component solidari i perquè el seu suport legal suposa un marc de reforça institucional que en fa inqüestionable l’ancoratge constitucional”, han conclòs Pradales i Chivite.
