Eusebi Ayensa, Isabel Garcia Canet, Carla Rovira i Eva Saumell són els guanyadors dels 53 Premis Octubre d’assaig, poesia i teatre. Enguany, el premi de narrativa ha quedat desert. L’organització dels Premis Octubre va rebre un total de 243 originals entre assaig, poesia, teatre i narrativa. 24 originals aspiraven al Premi Joan Fuster d’Assaig, 83, al Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, 44 al Premi Pere Capellà de Teatre i 92 al Premi Andròmina de Narrativa. Les obres d’aquest certamen organitzat per Edicions Tres i Quatre, han estat presentades per autors d’arreu dels Països Catalans. En aquesta edició no s’ha celebrat la gala de la Nit dels Octubre per fer entrega dels guardons per raons econòmiques i d’ordre intern.
El veredicte del Premi Joan Fuster d’Assaig ha estat decidit per Margarida Castellano, Francesc Montero i Pere Antoni Pons. L’obra guanyadora, ‘El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana’, d’Eusebi Ayensa (Figueres 1967), ha estat l’escollida entre un total de 24 originals presentats. El jurat n’ha destacat “la capacitat de connectar temes universals amb la catalanitat” i “la bellesa de la reflexió i la riquesa del llenguatge en l’exposició d’idees de prosa clara, precisa, amb voluntat d’estil, que combina l’assaig amb la reflexió personal”.
El jurat que ha atorgat el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia estava integrat per Àngels Gregori, Roger Mas i Irene Mira-Navarro. L’obra guanyadora, ‘Els afores’ d’Isabel Garcia Canet (Pego, 1981), ha estat escollida entre un total de 83 originals presentats. Els membres del jurat en destaquen que els versos tracten un “recorregut pels afores, la intempèrie i els marges, els quals són, al capdavall, el territori de la poesia” i que és un recull amb una “veu poètica ferma i sostinguda” que manté el ritme i la “força dels poemes” al llarg de tota l’obra.
Finalment, el jurat que ha concedit el Premi Pere Capellà de Teatre estava format per Francesc Foguet, Clàudia Serra i Aina Tur. Han pres la decisió d’atorgar el premi ex aequo a dues obres: ‘Una història de terror reproductiu’ de Carla Rovira (Girona, 1982), i ‘Mares i no’ d’Eva Saumell (Vilafranca del Penedès, 1973). El jurat n’ha destacat el tractament de la “temàtica de la maternitat” des de punts de vista contraposats i “estètiques diferents”. Així, mentre que ‘Una història de terror reproductiu’ exposa els “perjudicis i les contradiccions” de dues dones que han lluitat per ser mares, ‘Mares i No’, reivindica, des d’una “perspectiva coral”, el dret de les dones a exercir la no maternitat. De manera que conclouen que tots dos textos, constitueixen un “díptic suggestiu i enriquidor”. S’hi havien presentat 44 originals.
