La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha assegurat que Junts “vol guanyar als despatxos el que van perdre a les urnes”, i ha afegit que té la sensació que els de Puigdemont no han digerit que han quedat per darrere d’ERC en les eleccions malgrat que han cedit el lideratge de les negociacions als republicans. En una entrevista d’Europa Press, ha atribuït l’abstenció de Junts en la investidura del candidat d’ERC a la Presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, i la seva actitud durant la negociació a una estratègia per a “fer-se valer i d’intentar a última hora esgarrapar més coses, perquè s’acaben els terminis”.
Ha criticat que ja van fer el mateix amb la Presidència del Parlament i la composició de la Mesa: “Fins a dos dies abans no van posar sobre la taula que entenien que la Presidència del Parlament els tocava a ells… un concepte una mica pervers, ara em toca perquè em toca”. Reguant també ha criticat que ERC no s’atreveixi a portar-los la contrària i creu que els republicans han estat “tímids” en l’acord que han aconseguit la CUP perquè estaven pensant que havien d’acontentar després a Junts per a governar junts.
“ERC a vegades té la síndrome del germà petit, que no s’atreveix a enfrontar-se o portar la contrària al germà gran”, per la qual cosa els ha reclamat més valentia per proposar polítiques d’esquerres i transformadores.
Després de ser testimoni de les negociacions per a la Mesa del Parlament i per a la investidura, Reguant ha alertat que les relacions entre ERC i Junts són fins i tot pitjors que en l’anterior legislatura i que el to del debat d’investidura de la formació de Carles Puigdemont era molt bel·ligerant contra republicans i ‘cupaires’. “Havíem vist situacions d’ERC i Junts, que compartien Govern, tirant-se els plats al capdavant en el Parlament, però crec que el discurs del divendres no l’havíem vist mai”, ha apuntat.
També ha explicat que hi ha hagut “molt poques” negociacions a tres bandes, i que no s’han tornat a reunir amb Junts i ERC junts des d’abans de la constitució del Parlament, i que des de llavors només han fet una reunió amb Junts: “La sensació és que moltes ganes de parlar, com a mínim amb la CUP, no tenen”, ha criticat.
La diputada anticapitalista ha negat que la CUP doni dos anys de marge a la taula de diàleg en l’acord amb ERC, sinó que, segons ella, deixa que els republicans explorin la via de la negociació amb l’Estat, deixant clar que els ‘cupaires’ no s’implicaran perquè no creuen en ella, mentre defensen que cal anar preparant un nou “embat” des de l’inici de la legislatura.
Sí que ha subratllat que la CUP no utilitzarà la taula de diàleg contra el Govern ni contra ERC, però que això no vol dir que li donin dos anys de marge: “Hi ha hagut qui interessadament ha volgut dir que la CUP ha posat dos anys de marge a la taula de diàleg, i el que està escrit en l’acord no és això. I si queda dubte: nosaltres no donem dos anys de marge a la taula”.
Ha explicat que l’acord diu que “com a molt en 2023 s’avaluarà, però si la taula es dóna per fallida abans, es dóna per fallida abans”, i considera que ha d’haver-hi una avaluació permanent i contínua de la taula i ha d’haver-hi espais per a avaluar-la, en les seves paraules.
“ERC, legítimament, en la seva tàctica aposta per la taula de diàleg, i el 2023 podem imaginar que no és casual perquè hi haurà eleccions en l’Estat, si no ho són abans”, ha sostingut.
En aquest sentit, ha defensat que l'”embat democràtic” s’ha de construir des del principi de la legislatura i no des de 2023, i ha assegurat que s’han de generar les condicions des de ja, perquè existeixin unes condicions objectives que permetin fer les coses millor que en 2017, en referència al referèndum del 1-O.
Preguntada pel rol que hauria de tenir el Consell per la República en aquesta estratègia, Reguant ha respost que “tal com s’ha construït aquests anys, és una eina partidista” de Junts, ha recriminat que no hagi estat prou transparent i ha apostat per reformar-la.
“Creiem que ha d’haver-hi un espai de diàleg i de treballar el consens entre les tres principals forces independentistes i la dues principals organitzacions de la societat civil”, però ha descartat entrar públicament en el debat de quin ha de ser aquest espai i ha insistit a reformar el Cosell per la República.
A més, Reguant ha concretat que aquest espai no ha d’intervenir en la política interna del dia a dia, sinó que s’ha de “blindar davant les dinàmiques de Govern o parlamentàries”, i considera que també pot ser un espai que aglutini, o serveixi per a construir o donar paraigua a la Assemblea de Càrrecs Electes, entre altres coses.
No ha descartat que aquest òrgan pugui arribar a ser un espai de coordinació del moviment independentista, però ha insistit que “el debat sobre el consens estratègic va més enllà d’una legislatura parlamentària, no és només una qüestió de Govern o Parlament”.
