“Assumint-ne les conseqüències, davant d’un partit d’extrema dreta, masclista i xenòfob, no penso respondre a les preguntes de Vox”, fruit d’aquesta declaració, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant s’enfronta aquest dimecres a un delicte de desobediència greu i és jutjada al Tribunal Suprem. La Fiscalia li demana quatre mesos de presó i d’inhabilitació per poder-se presentar a unes eleccions.
Quan la portaveu anticapitalista ha arribat al Suprem, a l’exterior hi havia una concentració de suport; entre ells activistes i representants polítics.
L’exdiputada de la @cupnacional, Eulàlia Reguant @aramateix reb el suport dels polítics independentistes abans d’entrar al judici del Suprem.@324cat @Catinformacio @CatalunyaRadio pic.twitter.com/QLIlzcAvvP
— Roser Perera (@roserperera) September 28, 2022
Reguant podrà declarar en català, tal com ella va demanar. La defensa de Reguant demanava la nul·litat del procediment des del moment que es va convertir en diputada arran de les eleccions del 14 de febrer del 2021. El seu advocat va presentar al jutjat ordinari de Madrid que instruïa la causa contra ella i el també exdiputat cupaire Antonio Baños el certificat de la Junta Electoral que demostrava que Reguant havia passat a ser aforada. Però el jutjat no es va inhibir de la causa cap al Suprem, com hauria d’haver fet per tractar-se d’un aforat investigat per fets comesos fora de la seva comunitat autònoma. El 14 d’abril del 2021, dos mesos després dels comicis al Parlament, la fiscalia va presentar el seu escrit d’acusació, amb les conclusions provisionals que demanaven sis mesos de presó i d’inhabilitació contra Reguant. Ho va fer davant del jutjat de Madrid, que, una setmana després, el 20 d’abril, va dictar un escrit acordant l’obertura de judici oral. Finalment, el jutjat va enviar una exposició raonada al Suprem inhibint-se de la causa amb un certificat del 16 de juny on constava que Reguant era diputada i per tant aforada. Per tot això, i amb el consentiment de la fiscalia, els magistrats del Suprem van anul·lar tota la tramitació des del moment del certificat de la Junta Electoral.
En el seu escrit de defensa, Reguant diu que el judici vulnera la seva “llibertat ideològica i de consciència” i assenyala que va optar per no respondre les preguntes de Vox com a testimoni durant el judici de l’1-O “guiada per una sort d’objecció de consciència i un sentiment de deure moral”. L’escrit també argumenta que Reguant ja va ser sancionada per aquests fets, ja que el Suprem va interposar-li una correcció disciplinària en forma de multa l’any 2019. Finalment, considera que la pena d’inhabilitació sol·licitada per la fiscalia és interessada. “El ministeri fiscal pretén que per uns fets ocorreguts abans que l’acusada ocupés cap càrrec públic, aquesta hagi d’abandonar l’escó”, recull el text presentat.
