88 anys seguits de governs de coalició. Catalunya no té un executiu amb un sol partit a totes les conselleries des de la Generalitat de Francesc Macià dels anys 1932 i 1933, amb ERC en solitari i a contracor. I és que els republicans van voler governar amb la Unió Socialista de Catalunya (USC) -amb qui van anar junts a les eleccions-, però no es van posar d’acord. Des d’aleshores, les fórmules de coalicions i pactes diversos s’han anat succeint, i fins a 14 partits han passat per Sant Jaume. ERC confia ara en tornar a governar amb JxCat sota la presidència de Pere Aragonès. Però si les negociacions fracassen els republicans tornaran a quedar-se sols a la Generalitat. Quasi 90 anys després, i de nou a contracor.
El director executiu de la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC-, Josep Vall, explica a l’ACN que el Govern monocolor de l’Esquerra de Macià del 1932 es va formar “en contra” de la voluntat del propi partit. I és que els republicans volien sumar-hi la USC, amb qui van anar junts a les eleccions, però no es van posar d’acord per governar plegats. L’espai polític era “pràcticament el mateix” -tal com relata Vall-, però la USC, d’un tarannà més marxista, va voler marcar perfil propi des de l’oposició, tot i les reticències d’ERC. Tot seguit, el 1934 i ja amb Lluís Companys a la presidència, ERC va insistir per forjar un Govern el màxim d’unitat i republicà possible. Així, va poder sumar-hi altres formacions minoritàries a les conselleries de la Generalitat.
La historiadora Dolors Freixanet constata a l’ACN les diferències de la cultura del pacte entre Catalunya i Espanya: “El bipartidisme entre PSOE i PP recorda de forma molt clara el sistema d’alternança de conservadors i liberals durant el sistema de la Restauració al segle XIX”. De fet, a Espanya no s’ha trencat el govern monocolor fins fa dos anys, amb l’executiu de PSOE i UP. D’altra banda, Freixanet apunta que Catalunya “s’apropa” més a les formes de coalició sostinguda dels governs de la majoria de països europeus. A més, la historiadora subratlla que quasi el 80% dels municipis catalans de més de 10.000 habitants i capitals de comarca estan, avui dia, governades per diverses coalicions.
380 dies d’ERC en solitari
Abans d’aquella Generalitat exclusiva d’ERC, Macià ja havia presidit dos governs més. El primer, l’executiu republicà que va durar només 13 dies (del 15 al 28 d’abril de 1931), i que comptava amb cinc partits: ERC, USC, el sindicat UGT, Acció Catalana Republicana (ACR) – Partit Catalanista Republicà (PCR), i el Partit Republicà Radical (PRR). I, després del pacte amb ministres espanyols per rebatejar la República catalana amb el nom de Generalitat, Macià va tornar a presidir el Govern format fins l’octubre de 1932, amb quatre partits: ERC, USC, UGT i PRR -els mateixos que abans, menys l’ACR-PCR.
La fita històrica salta just després de les eleccions del 20 de novembre de 1932, les primeres i úniques al Parlament dins del període republicà. Macià va tornar a ser nomenat president de la Generalitat, i va formar un Govern amb 12 conselleries exclusivament d’ERC. Aquell executiu monocolor va durar només 380 dies. Després de la mort de Macià (25 de desembre de 1933), Lluís Companys va assumir la presidència el gener de 1934, amb un executiu que tornava a apostar per coalicions amb altres formacions, totes properes a ERC: USC, ACR i el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE). Des d’aleshores Catalunya només ha tingut polifonia a la Generalitat.
Del POUM i el PSUC fins a CiU, PSC, ICV i JxCat
Fins a 14 partits han passat per Sant Jaume des del 1932. A banda de les sigles ja citades en l’època de 1931 fins al 1936, també han format part de la Generalitat la Unió de Rabassaires (UR), el POUM, el PSUC i la CNT, que van ocupar conselleries durant la Guerra Civil. Després de la dictadura franquista hi ha hagut 6 partits més que han governat a Catalunya: CDC, Unió, PSC, ICV, PDeCAT i JxCat.
Ara ERC aspira a repetir el format de coalició amb Junts. Però si no hi ha acord per investir Aragonès abans del 26 de maig, els republicans podrien tornar a governar la Generalitat en solitari, 88 anys després. I també a contracor. De moment, els equips negociadors d’Esquerra i JxCat confien en una bona entesa que pugui evitar-ho, encara que sigui a última hora.
