Polèmica a xarxes i atacs contra la Generalitat. El Govern de Pere Aragonès ha aprovat aquest dimarts la llista de guardonats amb la Creu de Sant Jordi i entre els noms anunciats, destaquen el grup de música Estopa, l’actriu Carme Elias, els Laboratoris Hipra, el pallasso Tortell Poltrona i la Fundació del Gran Teatre del Liceu. La crítica, aquesta vegada apunta cap a Estopa, ja que és un grup que totes les seves lletres són, sense cap excepció, en castellà ha causat polèmica a xarxes socials ha destacat la portaveu de l’Executiu català, Patrícia Plaja, la Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat als qui han donat “serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural”.
Estopa, el grup format pels germans David i José Manuel Muñoz, ha sigut guardonat per ser “el grup català que més discos ha venut i per la popularitat” de les seves cançons, amb temes relacionats amb la “quotidianitat i amb influències del pop, el flamenc i la rumba catalana”.
Des de l’anunci del grup premiat, les xarxes n’han anat plenes, les piulades més destacades són: “Donem una Creu de Sant Jordi als Estopa en comptes de, per exemple, als Sopa de Cabra per aquest ‘quedar bé amb l’amo’ tan català”, o bé, d’altres, reclamen que es podria haver atorgat la Creu de Sant Jordi a Valtonyc: “Que el Pere Aragonès
vol que Catalunya segueixi sent una colònia es veu quan el seu govern decideix donar la creu de Sant Jordi a Estopa en lloc d’un músic exiliat”, reivindiquen tuitaires.
Donem una Creu de Sant Jordi als Estopa en comptes de, per exemple, als Sopa de Cabra per aquest 'quedar bé amb l'amo' tan català.
— Un tal Toni (@dracdolot) June 28, 2022
Creu de Sant Jordi a Estopa per la seva contribució a demostrar que la immersió ha estat una farsa, perquè són incapaços de parlar català 2 minuts seguits
— Ton Bpsc (@pilgrimofbeauty) June 28, 2022
Pots valorar i estimar els Estopa, la carrera musical i el valor afegit del seu discurs social i, alhora, considerar que tenen per davant uns quants músics i grups que canten en català i mereixen el reconeixement de la Creu de Sant Jordi.
— Francesc de Dalmases i Thió @JuntsXCat (@francescd) June 28, 2022
Que el @perearagones vol que Catalunya segueixi sent una colònia es veu quan el seu govern decideix donar la creu de Sant Jordi a Estopa en lloc d'un músic exiliat com @valtonyc .
— ushi💛#masovera tarada (@ushiusb) June 29, 2022
A més dels ja citats, entre les personalitats distingides també hi ha l’activista social Fàtima Ahmed; la professora de llengua catalana Maria Carme Cardó; l’artista Mari Chordà; el productor discogràfic i impulsor de Picap Joan Carles Doval; la professora i intèrpret Rosa Maria Duran; l’escriptor Josep Espunyes; la física María del Carmen Llasat; el pintor muralista Josep Minguell; la professora, política i activista Maria Olivares; el pagès Lluís Parés; l’enginyer Jordi Puig; el sociolingüista Miquel Strubell; el fotògraf japonès afincat a Catalunya Hisao Suzuki; el físic Lluís Torner; l’economista Carme Trilla; la pastora Marina Vilalta; i l’artista plàstic Andreu Vilasís i Fernàndez-Capalleja.
Quant a les entitats, l’Associació Colla de Castellers els Bordegassos de Vilanova pel 50è aniversari, l’Associació El Círcol de Reus; l’Associació pels Drets Sexuals i Reproductius; l’Associació Societat Cultural i Esportiva La Lira; el Teatre Joventut de la Faràndula pels 75 anys d’història; i l’Orfeó Vigatà amb motiu dels 120 anys de trajectòria.
L’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com ja ha estat palès en les darreres edicions del premi, la paritat de gènere. A més, la selecció de persones guardonades també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial.